és legal l'Estat?

Ens costa fer-nos aquesta pregunta perquè estem, acostumats a veure l'Estat arreu. Hem nascuit amb unj Estat dionant instruccions i ordres del que s'ha de fer en tot. Ha sigut pert a tots un fenòmen integrador. A més l'Estat ha permés el funcionament de la Constitució. Estat i Constitució no han sigut elements discordants. L'Estat és ordre, ordre normatiu. Però quan es troba en procés de desintegració deixa de ser un ésser real, deixa de ser útil, deixa de ser un ordre ideal si seguim l'estudi de Hans Kelsen sobre "l'estat com integrador". Per poder trobar solucions cal separar l'ordre constitucional del dret. La Constitució enferma el dret quan la Constitució es converteix en font tancada. Però quan la Constitució se subordina a altres principis rectors supranacionals, la legislació pot arribar a ser un cos estrany a la Constitució. Noves formes d'integració jurídica apareixen en les formes de vida comunitària europea que poden impedir la desintegració de l'Estat fallit impedint la contradicció llei/Estat amb la aparició de nous àmbits, reintroduïnt l'administració al nou Estat. Cal impedir l'aparició de més dret inautèntic darrera la llei feta per l'administració de l'Estat. No hi ha doncs veritable vida jurídica si la llei no està presidida pel valor de la justícia a la que s'ha de sotmetre l'Estat. S'ha de fer aixís que la idea de justícia que és la ideologia del dret, sigui la ideologia de l'Estat i la seva administració. L'Estat s'ha de retrobar en l'assistència i el benestar de la ciutadania, fent més ample al idea de justícia que passa a ser distributiva en lloc de limitar-se a fer el paper d'Estat policia. L'Estat es pot trobar amb que tant la legislació com la jurisprudència en un estat social siguin fetes al marge de l'Estat, i que la integració social s'hagi de fer obrint les portes de l'administració al control ciutadà de la gestió pública, permetent la participació política sense enganys, donant contingut material de la democràcia. Hi haurà d'aquesta manera contingut integrador si la nova democràcia és viscuda i desenvolupada pel mateix ciutadà que gaudeix de les seves realitats, fer un dret autèntic, un Estat legal, una Constitució que no limiti la llei portadora dels valors de la justícia ni es contradigui amb la llei suopranacional.