cap un nou règim polític

El règim inaugurat el 1978 es troba en crisi. La crisi és profonda doncs afecta el bipartidisme, la constitució, la monarquia i els mateixos grans partits que s'han repartit el poder a Espanya des de 1978. La corrupció ha pogut amb tots ells, s'ha convertit en una forma de govern en la que manen els que no es presenten a les eleccions. El que acabo d'escriure ho diu en Pablo Iglesias en el seu llibre "Disputar la democracia. Política para tiempos de crisis". El mateix Iglesias explica com després del 23 F la mnonarquia es va reforçar, es va posar fre al desenvolupament de l'Estat autonòmic i el PSOE va arribar al poder. No es va aprimar l'administració central. Va començar la política de pactes de subsistència entgfre els grans amb la devallada electoral dels partits tradicionals, la pèrdua de credibilitat i confiança, el retorn al centralisme i la limitació constitucional de la despesa social. La constitució va començar a ser emprada contra els interessos generals del poble. El procés antisobiranista català ha acabat per esgotar la constitució. Ni la llei de transparència ha facilitat canvis de creença. Encara no sabem de quans diners disposen realment la monarquia, alguns ministeri i la caixa negre del govern espanyol. La llei de transparència no ha impedit la continuïtat de la magnitud corruptora, el nepotisme i l'enxufisme. Una vegada més s'ha demostrat que no es fan ni s'apliquen les lleis amb igualtat per a tots, se segueix tapant al màxim els origens de la corrupció i els privilegis de que gaudeixen els corruptes i els afectes al règim. Els síntomes són de retorn a les formes autoritàries, desproporció en el tracte i manca de llibertat informativa per els periodistes. Si alguna cosa s'ha de dir és que segueix la lluita dialèctica entre els que creuen que cal destruir l'Estat i els que consideren que cal apoderar-se de l'Estat, encara que tots saben que s'acabarà reformant-lo i fent una nova constitució. El que és un fet és que les coses en el futur electoral no continuaran com fins ara. La ciutadania que ja es mobilitza podrà triar entre plantejaments continuïstes o el canvi real cap el reconeixement de nous subjectes polítics i una societat amb veritable justícia social. Per arribar-hi el poble sap que ens cal una nova democràcia, millor, més democràcia, més llibertat, més participació ciutadana, més dignitat, més justícia social.