l'empremta de la dictadura

Ha sentat molt malament a Catalunya el que ha dit el President Mariano Rajoy, el to i la forma de dir-ho.Rodejat de càrrecs del PP, en un Hotel de cinc estrelles s'atreveix a dir en Castellà que coneix Catalunya. Arriba i s'en va sense enterar-se de res del que passa, No coneix el carrer. No defensa cap projecte democràtic. Es deu pensar que és el propietari del poble i que el poble no ha de fer altra cosa que obeir. Els catalans no n'estan exclosos. Els catalans, segons Rajoy no tenen ja dret a discutir les condicions de la vida que l'Estat els imposa i els imposarà l'any vinent. Tenen a Madrid la temptació de retenir el poder a perpetuïtat amb l'excusa de que un dia parlaran amb una Catalunya sense el President Mas i n'asseguren de paraula el funcionament dels serveis públics. Rajoy ha demostrat que no ens entenem. No parlem la mateixa llengua. Es pensen que hem construït una torra que caurà per la força dels vents huracanats enviats des de Castella estant. No veuen que el present ha canviat, que la societat catalana s'organitza pels nous temps, que la separació espiritual dels catalans ja és un fet des de un punt de vista moral a l'espera de la material i institucional. Diuen els polítics de Madrid que no permetran que ningú hagi de decidir a Catalunya quin passeport vol, si l'espanyol o el català. Declaren innegociable la sobirania. I llencen aquell "¡no permitiré!. Segueixen sense entendre que les democràcies no són iguals i que Catalunya té dret a tenir una democràcia diferent a l'espanyola, disposar d'un sistema polític propi. Tenir la seva visió d'Europa i opinió sobre els altres europeus. Coincidirem que la Constitució de 1978 va acabar amb un buit de legitimitat marcada per l'experiència de la dictadura franquista i les brutalitats viscudes durant la II República segons explica Maria Josep Aubet en el seu llibre sobre "Democracias desiguales" publicat per ediciones del Serbal l'any 1995. La mateixa autora ens recorda l'antifederalisme de la dreta i l'esquerra espanyoles i els altres poders que amb la Constitució van forçar la creació d'una estructura d'Estat complexe i desigual per impedir el federalisme, però combinar el manteniment de l'estat unitari i el respecte aparent a determinades singularitats de les velles nacionalitats històriques Catalana i Basca que de fet es volien diluir poc a poc amb lleis d'harmonització, ara recentralització. Els representants del poder espanyol en ple 2014 sens dubte es manifesten amb l'empremta de la dictadura que voliem superar el 1978.