i ara què canviem?

Ahir diumenge, el Diari de Burgos publicava un article del Sr. Juan José Laborda, President del Senat que parla de corretgir els partits per millorar el sistema polític. Diu ara que sd'han de reformar els partits per que siguin instruments al servei dels ciutadans, per què exerceixin el control de les institucions i per què deixin de ser els centurions del cap polìtic de torn. Dona com excusa suposades tensions artificials per interès electoral a Catalunya, que entén inacceptables. En cap moment ataca i critica els anys esmerçats amb partits supeditats a la personalitat del lider i els interessos dels barons o cacics dirigents del partit la qual cosa, de fet ja és una mostra de corrupció del sistema postfranquista. I aquesta reforma que proposa d'urgència sense concretar com i de quina manera entén que és la solució per salvar el sistema polític actual. Proposa al final de l'article transformar el nostra sistema de partits polítics cap a la forma anglosaxona, tamb é sense donar més detalls, amb un sistema electoral que tampoc concreta, que permeti seleccionar a les persones més competents, honrades i intel·ligents. El President del senat parla der selecció de persones, sense aclarir qui farà la selecció, la qual cosa vol dir que normalment quedaran fora de la selecció les classes treballadores que no tinguin accés als estudis universitaris i els crítics sense mitjans per competir, pues els partits han deixat de ser un instrumemt de control dels afiliats als seus caps, essent destinats tant sols a vèncer els enemics electorals i mantenir tot el possible control de l'opinió pública arraconant les informacions dels competidors als que s'ha d'aburrir o desacreditar com sigui. I en aquest cas es troben amb estructures calcades el PSOE i el PP que utilitzen el superlideratge com a mètode de govern servint-se del partit com a instrument disciplinat per consolidar aquest govern. Els exemples històrics els trobem al PSOE de Felipe Gonzalez i al PP de JOsé Maria Aznar. Que a mé se serveixin del cas dels catalans tractant-lo de tensions artificials qualificades d'inacceptables quan responen a un sentiment arrelat a l'ànima de la ciutadania catalana amant de la pau i la democràcia és la més clara i contundent demostració de desconeixement i parcialitat envers Catalunya i la qüestió catalana inacceptables en tot un President del Senat. El sistema polític espanyolo no es pot salvar amb reformes intrascendents i només dirigides a segrestar la opinió i les llibertats públiques derivades del dret europeu de participació. Els vells partits estan condemnats a desaparèixer amb els cacics que els ha dirigit i s'han servit d'ells pels seus interessos i els dels seus propers. El Sr. Laborda, dissortadament no ha estat encertat volen protegir un sistema i un règim cada dia més autoritari que han trobat amb Catalunya el seu taló d'Aquiles