adobs constitucionals per salvar la monarquia

Totes les constitucions que ha tingut Espanya des de l'Estatut de Baiona de 1808 no han sigut més que instruments per intentar consolidar la monarquia governant la dreta, mentre els territoris d'ultramar marxaven, mentre els assaigs republicans no deixaven d'aparèixer entre una curta revolució de 1868 i l'alçament d'aquell 1874 i renúncia del Rei Alfons XIII com va passar el 1931. Constitució no vol dir que es protegeixin tots els drets i llibertats que proclamava la declaració de drets de l'home de 1879. Van trigar anys a fer lleis electorals, i fins la Repùblica de 1931 per reconèixer el sufragi universal. De Constitució en Cosnstitució es va anar pulint la forma de nomenament dels càrrecs, fins convertir el Rei en un símbol de l'Estat. LA monarquia bno9 va salvar res, va permetre la misèria de moltes famílies, la dispersió dels territoris, que el poder caigués en mans d'un règim de classe. Ara també sembla que vol ser un símbol d'una unitat territorial forçada i d'una classe benestant que no reconeix ni es preocupa per les necessitats dels ciutadans. El President Rajoy que ha vist fracassar la seva posició contrària a les reivindicacions democràtiques dels catalans, es proposa canviar de tàctica doncs ja s'adona del fracàs de la seva política significada en el "no, queremos". Ara convé fer-se els simpàtics i fer propostes, sense canviar res, a una economia pública catalana ofegada i a una societat indignada. Els socialistes del PSOE que es veuen superats per Podemos qu'assumeix per ara el paper d'un centre esquerra progressista, parlen de reformar la Constitució i introduir en el seu text la paraula federalisme per substituir la expressió "comunitats autònomes". El federalisme difós, sense competències clares, dificultant l'expansió econòmica exterior de les empreses catalanes, sense fer marxa endarrera en la descatalanització dels països catalans, no és més qu'un remei paliatiu del PP, de curta durada per intentar aturar la descomposició de l'Estat i l'independentisme català. Apedaçar, implantar adobs, oposar-se de nou els unionistes al referèndum que reclama Catalunya per decidir si Catalunya es constitueix o no com Estat independent d'Espanya, continua essent la demostració de que res no ha canviat en el panorama polític, el 9N no fou cap fracàs de Catalunya i que els adobs no signifiquen res ni aturaran el procés constituent que vol endegar el poble de Catalunya. Val més que els polìtics de Madrid no es confonguin de nou doncs voler salvar la monarquia espanyola i el poder de la dreta espanyola no justifica tornar a intentar intimidar, enganyar o voler confondre els catalans, ara aixó si, amb cara simpàtica i parlant amb un somriure de que units serem més forts, encara que no amaguen la falsetat que s'amaga darrera aquestes paraules.