experiments de política gaseosa

Hi han coses que no són possibles. Una d'elles és renunciar als partits com essència de la democràcia. El recurs al populisme i a deixar-se seduir per un missatge engrescador presentat lluny de la realitat diaria de l'atur, les retallades, la manca de crèdit al comerç, la pobresa habitual a la que sumem la pobresa energètica, la manca de recursos pels disminuïts i necessitats. Catalunya necessita canviar de governança, retornar als treballadors la seva dignitat amb salaris humans, amb respecte a la seva situació. El camí a la independèncioa pot ser curt o llarg. Però res no justifica seguir sacrificant les famílies sense recursos i augmentar la llista de pobres que depenen del banc dels aliments, dels menjadors socials i els fills de l'alimentació que reben a l'escola. No és moment d'experiments, és monent de treballar per canviar la societat i acabar amb els abusos i enriquiment desproporcionat de certes oligarquies que viuen d'esquena al poble. El cas català tampoc s'escapa d'aquestes consideracions. Es comprensible que la dreta conservadora que actualment governa Catalunya vulgui asasejar la fòrmula per romandre al poder, guanyar temps i reconstruir la seva força políticament perduda. El millor ha sigut avui apropiar-se del full de ruta dels grups d'esquerra moderada i invitar a la gent a fer llistes per damunt dels partits. Més seducció a les organitzacions de massa que no són partit no podia ser. Però prescindir dels partits que han recolzat el full de ruta de la consulta 9N no em sembla la política adequada al moment. Abans de fer aquest acte estil hollywood, l'honorable President Mas hauria d'haver consultat l'opinió dels partits que el van recolzar. Els partits tenen representació parlamentària i compten a la vida política de Catalunya. Alguns són organitzacions de nova creació, la nova política. Certs experiments del poder conservador català fabricats com espectacle de massa no són recomenables pel gran públic si són un plagi de propostes de tercers o si les propostes unitàries i transversals es posen com a condició per no endarrerir unes eleccions constituents absolutament necessàries quan abans. Una vegada més hi ha qui juga sense fer equip volen imposar el seu criteri per la política dels fets consumats. Mala praxis la del pas endavant si les idees i els enfocamentsd no són els mateixos.