la mantinguda
by
Pau Miserachs
/
dissabte, 29 de novembre del 2014 /
Posted in
amistat,
diners,
Estat,
serveis públics
Ens ofereixen el tracte de l'amant mantinguda. Promeses de diners a canvi de mostres d'amistat, silenci i submissió al poder espanyol. I venen a dir-nos que ens donaran els diners que necessitem per que segueixin funcionant els serveis públics. No diuen de quina manera. Tampoc diuen si són els diners que s'ens queda l'Estat del que ens pertocaria rebre de la recaptació fiscal. Esser la mantinguda no és cap futur doncs l'amant pot deixar de ser-ho quan es cansi de pagar o no li arribin els diners del seu negoci. Ser l'amant mantinguda és quelcom avui indesitjable. No és motiu d'orgull ni mostra de riquesa. Pertany al somni colonial, a la història de Terra baixa de Guimerà, una mostra d'indignitat social. No ens diuen que faran si rebutgem les propostes que ens han vingut a fer a Barcelona. Pero ja es preocupa el Sr. Aznar de treure les trompetes de l'apocalipsi espanyol. Avui els tambors els tocarà el President Rajoy. Esperem el seu solo. I l'ha fet doncsa ha dit que no, hi haurà independència. Rebutgen el diàleg i esperonen la confrontació d'Espanya amb Catalunya. No volen que el nadó que arriba, l'Estat Català, pugui nèixer.No volen que Catalunya és un país que treballa per defensar la seva dignitat com a poble, prioritzant l'Estat espanyol el dèficit públic de les autonomies per sobre dels objectius der creixement, millora dels serveis públics i assistència social. El govern espanyol no reconeix el dèficit fiscal amb Catalunya que no baixa del 9,8% del PIB català, uns 16 mil milions d'euros, calculat en el 32% dels ingressos aportats a l'Estat, segons explica Montserrat Tura en el seu recent llibre "Estirant el fil". Cal preguntar-se que ens volen amagar darrera tant discurs sense debat ni diàleg. Diuen, però no escolten. Només ens permeten les mobilitzacions per demostrar la nostra resposta i opinió contrària a tot els que diuen i dicten. Prescindeixen de la vida política plural i fan estèril i inútil el parlamentarisme. També ens prenen la llibertat amb el despreci en que es manifesten contra els representants de les institucions catalanes. Els catalans no volem ser la mantinguda, no ens agrada aquest sistema de vida artificial i de caprici.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada