25 anys de drets dels nens a una vida digna

Escola, menjar, llibres i llibertat són tres objectius per la infància que no poden caure en l'oblit. Ara tot just fa 25 anys de la Convenció de les Nacions Unides del 20 de novembre de 1989 dels drets del nen. Els nens van ser reconeguts com éssers humans amb dret a una família a crèixer feliços, rebre amor i comprensió. La Convenció va senyalar la lluita contra tota discriminació i la necessària protecció dels nens amb condicions de vida difícils. Es va decidir protegir les tadicions i valors culturals dels pobles, el dret a la llibertat d'expressió dels nens respectant la reputació dels demés. Un dels instruments adoptats fou la cooperació internacional. Però la Convenció i les polítiques desenvolupades a Espanya no han impedit la pobresa infantil, la fam i la manca de cultura. És necessària una cultura d'escola, menjar pels que tenen gana i no gaudeixen de recursos a casa, llibres per estudiar i llibertat per els infants, que vol dir també respecte i comprensió a la seva situació i a la de la seva família. La necessitat d'una vida digna a les families és una realitat que no poden amagar. Cal apartar la infància de la delinqüència com a modus vivendi, eliminar la cultura de les bandes de barri o d'etnia. Cal un canvi de criteris a les administracions per afrontar el problema de les famílies desestructurades i dels nens abandonats, els que fugen de casa, els traumatitzats pels abusos de pederastes i violadors, els que reben els cops dels companys que abusen de la força, els immigrants que miren amb recel els que ja hi són a la terra i no entenen el que és la cultura del consum i els concerts de rock. Cal establir els supòsits d'una vida digna en societat que no signifiquin supeditar la persona a les exigències d'una religió o d'un grup de poder. La protecció de la infància és quelcom que significa compromís per la vida digna. El balanç avui no és positiu, ans al contrari quan el poder distreu els fons necessaris i els destina a altres finalitats.