violència i vandalisme és democràcia?

El Ministre de l'Interior Sr. Fernandez Diaz acaba de publicar un article a La Vanguardia parlant de la protecció de la seguretat ciutadana. I això passa després que ahir ens trobessim amb un desplegament inusual de serveis policials al carrer Roger de LLúria, al carrer Còrsega davant la seu de CDC i enfrontaments amb manifestants i crema de contenidors a Gràcia. El Ministre aprofita per dir que el que la llei sanciona són les conductes violentes, i no imposen cap restricció al dret de manifestació. Senyala que el vandalisme urbà porta un cost durant 2014 de 47 milions d'euros, 800 ciutadans ferits i altres 600 ferits de les forces de seguretat. A més de la violència el Ministre es proposa atacar l'ús senyals de senyals de llum als pilots d'avions, la fabricació i possessió d'explosius, la violència a l'esport i el racisme. El Ministre proposa altres mesures de regulació de l'activitat policial que diu s'ajusten a les resolucions internacionals. L'article del Ministre no ho diu tot, doncs la seva virtualitat estarà en la forma d'aplicar aquesta llei els serveis de seguretat pública. El Ministre parla de procés garantista i sota control judicial. La violència és l'objectiu, segons diuen. Està per veure, però com s'aplicarà la llei mentre governi el PP. Aquesta nova llei no farà cap favor a la societat per acxbar amb el vandalisme i la violència que ha generat el sistema. El que ha passat amb les baralles entre els ultres de l'Atlètic de Madrid i el Depor n'és una bona mostra. LA violència és una demostració de rebuig al sistema que es considera corrupte i es fa responsable de la situació paupèrrima en la que viu molta gent. LA violència també és una forma de degeneració. En tot cas, vingui d'on vingui, la violència i el vandalisme no es correspon amb una societat culta, respectuosa, dialogant, tolerant i democràtica de veritat.