porros, alls i sebes

L'estil de vida catalana no es pot definir amb un pagès gras tocat amb una barretina ni amb una mostra de castellers esperant el moment del porró de vi i la butifarrada, convivint amb la indiferència de la cultura de molta gent procedent de països d'amèrica llatina o del magreb. Catalunya, com diria el mestre Isidre Molas, és un sol poble que no es pot dividir per raons de classe, llengua ni origen de les persones. Els catalans tenim també el dret a ser diferents. Fer el nostre estil propi de vida, cohesionar la diversitat avui dispersa al territori, exigeix una regularització política amb intervenció de la ciutadania, que vol dir amb responsabilitat. Si és necessari que els estudiants de tots els graus coneguin el territori, les formes de vida i de treball, les activitats agrícoles i ramaderes, les activitats no intel·lectuals, la biodiversitat, que aportin el seu criteri en la selecció i avaluació de l'ensenyament, la formació indispensable per la organització del futur polìtic d'un poble que creu en la democràcia com a forma de vida. L'estil de vida catalana no es troba en la forma de fer i ser dels senyors amos de les indústries o dels negocis que donen diners, especulin o no, sino que es troba en l'esperit de treball, de construir, de fer pinya, en la constància, en el manteniment de la paraula donada, en el respecte a la llei civil, en la generositat i crèdit per qui necessita ajut i cooperació per sortir de la pobresa o per aixecar-se d'una caiguda empresarial. Cal que el jovent es comprometi en la lluita per ajudar els infants de famílies sense recursos i en risc d'exclusió social. Cal trobar un estil de vida adient per una Catalunya nova, l'eliminació de les diferències socials, l'assignació de la riquesa a la construcció d'un país nou, la dedicació de la intel·ligència a trobar i formar les vies de progrés.