entre publireportatges i sense criteri periodístic

El president Rajoy va a aperèixer dilluns en un programa d'entreteniment amb Bertin Osborne. Semblava molt arregladet i fins i tot el president va aparèixer amb una empanada que semblava força bona i va jugar al futbolin defensant el Barça, dient que el seu equip és el reial Madrid mentre parlava de diàleg. Però no parla amb el president de la Generalitat. Tampoc vol tenir-hi tractes amb ell el cap de llista del PP a Barcelona Sr. Fernandez Diaz, menyspreant-lo en un programa de la TV 8, que aquests dies exerceix de candidat a Barcelona en lloc de Ministre de l'Interior. No crec que aquesta sigui la millor manera de conduir la polìtica. El despreci és el contrari del diàleg i la tolerància que recomana qualsevol tractadista de la demoràcia El president Rajoy a Àvila, fent-se fotografies al costat de l'estatua del president Adolfo Suarez va tornar a parlar de diàleg. La pregunta que ens fem els catalans és amb qui, doncs segueix sense voler parlar amb els seus homòlegs polítics de Catalunya. Només s'entèn amb els que li han signat el pacte per defensar la unitat d'Espanya, o sigui els partits vells i nous que s'enroquen en la Constitució i no aclareixen que en faran si arriven al poder. De nou la Junta Electoral ha fet modificar per blocs electorals, segons escons de que disposaven els que ja hi eren, el pla dels informatius de la televisió pública catalana, a la que ha deixat sense criteri periodístic. La televisió més que un mitjà per informar els ciutadans sembla una eina de propaganda del partit en el poder. Gaudeixen de més temps que ningú en els informatius. El Sr. Rajoy no van a debats, però el president Rajoy pot anar a jugar al dominó amb pensionistes i l'únic debat acordat entre caps de llista el faran dilluns de la setmana vinent a les 23,45 hores, precisament quan els treballadors que l'endemà es llevan força aviat ja seran al llit. És una manera de que els errors no els conegui gaire gent més enllà dels que disposen de temps, autònoms, empresaris, jubilats i funcionaris que poden arribar tard a la feina i no els emanaran explicacions. Tota la campanya és un teatre ben estudiat. El vot es veu segur. La gent ja ha decidit no afavorir el PP amb la majoria absoluta de nou. Catalunya segueix essent el gran tema per afermar-se a Espanya. La campanya de les generals d'enguany destroça la llibertat d'informació. Tot està estudiat i milimetrat. Paraules i frases per fer titulars. LA gent seguirà sense conèixer la majoria dels candidats a diputats doncs només veuen parlar i surten per la tele els capdavanters, com sempre. Res no ha canviat i res no canviarà si els candidats no surten al carrer a defensar el seu escò. CAl acabar amb la política de les llistes tancades i fetes pels estats majors dels partits. Tot torna a consistir que qui ja és el poder sap el que es fa i el que vol arribar-hi no té experiència, posició molt conservadora i poc oberta a admetre que el poble pot decidir canviar de governants. Aquesta supèrbia millor tractar-la amb un vot de càstig com a protesta per la política antilaboral i repressiva que segueixen. Millor votar que no xiular els que governen, menys risc judicial tal com van les coses. Millor pensar-se bé a qui votar.