escenificació d'un drama d'Estat

El debat a dos o cara a cara d'ahir dissenyat per l'Academia de Televisió fou un lamentable espectacle de dos polítics espanyols que es van mostrar una vegada més ignorants de la qüestió catalana. Només van tenir un milió de seguidors a Catalunya, la qual cosa vol dir que no s'esperava gaire cosa d'aquest cara a cara fet a Madrid. Molts van acabat emprenyats amb un debat on només se sentien insults i retrets. Cap paraula sobre la monarquia actual, la qual cosa vol dir que tots dos es troben comfortablement amparats i amparen ells mateixos la institució creada pel dictador abans de morir per garantir la continuïtat de l'Estat. Poc i dolent sobre la situació social. El Sr. Rajoy demostrant una veritable ignorància de la realitat fora de la Moncloa i al Sr. Sanchez se li veia feia un esforç per marcar posicions en els aspectes socials i econòmics. Va quedar clar que els ciutadans estem endeutats amb els creditors del'Estat, doncs el govern Rajoy a socialitzat deutes i pèrdues privatitzant els beneficis. Crec recordar que Sanchez va dir que cada espanyol deu 23.000 euros a conseqüència de la política del Sr. Rajoy i a aquest se li va escapar de dir que no haviem de pagar fins de 10 anys. També és veritat que el govern Rajoy no ha apujat el valor adquisitiu de les pensions i s'ha menjat el 50% del fons de garantia de les pensions invertit en deute de l'Estat i pagament de pensions per manca de recaptació, la qual cosa es contradiu amb les rebaixes deles cotitzacions promeses als autonoms i primers quatre anys dels treballadors contractats en ferm. No vol reconèixer el Sr. Rajoy l'existència de contractes laborals escombreria. No van parlar de la despesa i deute en armament. Tampoc de la conveniència de reduir la despesa militar de la Casa reial que només es fa servir sembla per desfilades dos o tres cops a l'any i sembla intocable. Menys encara van parlar de remodelar l'administració de l'Estat, cap proposta pel que fa a l'administració central. Tot seguirà radial a la gran aglomeració ciutadana de Madrid i el Sr. Montoro podrà seguir esgorgant l'economia catalana si Catalunya no diu prou. Els dos polpitics han posat de manifest la crisi de règim que venim denunciant des de Catalunya. Han sigut ccapaços de presentar-se davant la ciutadania com els únics possibles presidents. Els demés no compten, no volen que parlin, no volen debatre amb ells. I menys discutir amb els catalans que són gent rebel a abatre jurídica i legalment i reeducar d'acord amb la llei feta a Madrid pel govern central. A més no es coneix a Espanya altra nació que l'espanyola i altra idioma que el castellà. Cal que ho tinguem en compte a l'hora de votar diumenge 20. Al menys en Gabriel Rufian té molt clar que el PSOE ha oerdut pel camí de l'oposició i les portes giratòries la 'S' de socialista i la 'O' d'obrer. La dreta espanyola va recordar ahir Rufian a la seva cinferència a BArcelona Tribuna no té res a veure amb la dreta europea. No tenim dreta europea.