abstenció és deserció

Els partits polítics actuals no són capaços de debatre els seus plantejaments sense deixar caure paraules malsonants. La menció a la indecència l'hem sentit diverses vegades. Dona la sensació de que la inspiració del moment per respondre al contrari i descentrar-lo és l'insult. Però els oradors no s'adonen de que la pràctica de l'insult i paraules malsonants allunyen el votant i molesten les oïdes. No demanem una polìticca amb inclinacions estil Versalles a l'època de Louis XIV, però si que els electors veuriem amb més interès un debat més intel·lectual i que els candidats aclareixin el seu pensament i coneixement de les coses de les que parlen. No n'hi ha prou amb frases fetes i discursos precuinats. Converteixen els debats en monòlegs a quatre o sis veus. Són monòlegs per debats el que ens emeteix la televisió. Un autèntic guirigall de sons. Però el que ha quedat clar és que per molt rebuig que promogui en els debats televisius aquesta classe política que des de Catalunya vol participar al Congreso de los Diputados i al Senat, la ciutadania no es pot quedar a casa, abstenir-se i deixar d'anar a votar és regalar la imatge de Catalunya i el vot a qui pot ser no s'el mereixi. Cal anar a votar a qui de veritat representa els interessos de Catalunya, a qui vagi a Madrid a plantejar que no pot seguir la política espanyola de l'ofec i la repressió. Necessitem Diputats i Senadors disposats a recòrrer la geografia espanyola explicant a la ciutadania quina és la realitat i quina és la política anticatalana i perjudicial per la justícia redistributiva del govern espanyol que tenim i el que tindrem. Tots amb molt bones paraules, pero a seguir disposant dels impostos recaptats a Catalunya per altres finalitats que no ens explicaran. Tots amb molt bones paraules, però a prescindir de Catalunya com sempre han fet un cop són al poder. No interessa una Catalunya forta amb drets i llibertats en exercici.Es vol una Catalunya sumisa, dependent i disposada a aplaudir els primers funcionaris de l'Estat espanyol quan vinguin a fer visites, repartir premis i a inaugurar alguna cosa tot recordant-nos que els catalans no tenim dret a celebrar un referèndum. No volen sentir parlar de reivindicacions catalanes, i ho voldran si guanyen aquestes eleccions els conservadors, o sigui la dreta actual. Ells ja diuen el que pensen fer si manen. Els greujes de Catalunya per ells no existeixen. Catalunya no compte per decidir res en nom de la sobirania segretada per l'Estat espanyol i Catalunya no serà escoltada. Ens serviran el despreci com resposta. Cap dels partits espanyols que es presenten a les eleccions conduirà una democràcia participativa. Però hem d'anar a votar i demostrar amb el vot que els catalans sentim rebuig per les polítiques buides de drets socials, iconoclastes, el centralisme i l'autoritarisme de la dreta espanyola. El rebuig a una forma de fer política ha de quedar clar i patent també amb el vot català.