Justícia neutra i concepte ampli de la polìtica

La política actual sembla el teixir i desteixir de Penélope. No tenim una Justícia neutra, independent i imparcial quan apareixen Jutges i Magistrats amb carnet de partit. Tampoc vivim la política practicant un concepte ampli. Del discurs polític no es passa a les realitats amb la rapidesa que espera la ciutadania que ha anat a votar amb tota l'esperança de la utilitat del vot emès. Els conceptes polítics semblen modificats i transformats en les campanyes electorals per guanyar o mantenir-se en el poder i desbordar l'adversari. Anem descobrint poc a poc que existeixen diferent sistemes de participació quan resulta que a l'Estat espanyol no som capaços de introduir-ne de nous que facilitin la proximitat del polític al votant. Massa prudència mostren tots els partits amb representació parlamentària per admetre el canvi necessari per començar a caminar cap un nou model més representatiu i més participatiu com exigeix el Tractat de l'Uniò Europea de 2004. Recrear la democràcia seria un bon resultat de les eleccions. Però no es parla més de que es treballarà l'economia i es reforçarà la seguretat de l'Estat que, gràcies als informatius i alguna declaració imprudent del Ministre de l'Interior ahir per televisió, descobrim és gracies a la Cia i el Mossad que auden a les forces d'ordre públic. Sabem que el Govern central conservador si guanya de nou les eleccions no dialogarà amb el Govern de Catalunya Catalunya. No s'oferiran canvis substancials per part dels grans partits espanyols. Seguirà la política repressiva contra les protestes sigui per aplicació de la llei mordassa sigui per aplicació del Codi penal amb lectures restrictives i possiblement interessades. La Fiscalia General del'Estat seguirà essent un instrument disciplinat de la política de l'Estat. Seguiran dient que, els que creiem en el dret de Catalunya a desenvolupar lliure i democràticament la seva personalitat nacional i esdevenir Estat, som gent intransigent que volem destruir el règim democràtic esoanyol. Quina falsetatdepensament amaguen aquestes paraules! No es pot parlar d'intransigència a l'hora de valorar qui demana diàleg i acords, reconeixement i acceptació del mandat democràtic rebut en eleccions lliures per programes electorals que han rebut la majoria de vots i escons en un Parlament. Negar el fet nacional real de Catalunya és un mal concepte de la democràcia creada el 1976 pels antics servidors de la dictadura dirigits pel llavors Secretario General del Movimiento Sr. Adolfo Suárez, que fou designat cap de govern pel propi rei quan es va decidir per l'evolució del règim franquista cap un sistema representatiu d'acord amb la declaració Universal de Drets Humans. No és per tant comprensible que 40 anys després de la moret del dictador encara es fonamenti la lluita pel poder de l'Estat en una lectura restrictiva de la Constitució de 1978 que reconeixia l'existència de nacionalitats històriques. O és que no ho era Catalunya i seguia essent una nació sotmesa als hereus de la dictadura aparentment liquidada el 1976? És que es va presentar la Constitució a referèndum engayant la gent? El frau no fa concepte ni model. Cal que els candidats espanyols s'expliquin davant els catalans i diguin el que és veritat i el que és mentida. Hem de saber, tenim dret a saber, exigim saber la veritat del per què la Constituciò és utilitzada com un corsé contra les ambicions i reclamacions democràtiques de Catalunya. Descobrirem 40 anys després de la mort del dictador que la filosofia, la política i la història de la llei i del dret són conceptes i realitats diferents segons qui disposa del poder? Descobrirem ara que la democràcia no s'allunya de la teoria de les paraules buides i polítiques ininteligibles per la ciutadania que espera amb paciència i fermesa la defensa dels seus drets humans i la redistribució de la riqueza amb mesures socialitzadores. Arribarà a ser possible practicar un concepte ampli de la política? Conseguirem tenir una Justícia neutral i independent amb Jutges i Magistrats sense carnet de partit? Conseguirem que el dret es superposi a la llei i el dret supranacional a la Constitució? Conseguirem que els Fiscals de l'Estat llegeixin les lleis i demanin actuacions amb criteris democràtics, realisme històric, socialment avançats, pensant en els valors europeus aliens a la Constitució i les lleis penals espanyoles de la tolerància, el respecte a les minories polítiques i socials, la diversitat ideològica i les llibertats de pensament, opinió i expressió?