ni parlar de la monarquia, Constitució intocable

Aquestes eleccions posen al desobert els grans silencis i la limitació conscient i predeterminada de la paraula política. Els partits no parlen de la Monarquia en la seva campanya. Sembla que la monarquia sigui un tema tabú o hagin pactat no parlar-ne. En canvi és un tema que no es pot defugir quan la monarquia s'ha pronunciat en el conflicte català. Ha quedat prou evident que no volen trobar solució política excepte impedir la independència de Catalunya com sigui. Hem sentit dir que estan disposats a reformar la Constitució. Els socialistes diuen ara que volen una Espanya federal però no concreten competències, si Catalunya podria tenir un Codi Penal propi, si Catalunya podria decidir i regular la política laboral, la immigració, la seva acció exterior. Catalunya és l'objectiu preferent de tots. Diuen repetidament que no entenen Espanya sense Catalunya. Però no ofereixen cap proposta ni solució a l'opinió pública catalana. Els partits d'àmbit estalal voldrien escoltar molts visques a Espanya, perquè ells ja els han dit tots abans de començar la campanya electoral. Ahir nit en el debat d'Antena3 La sexta, els quatre partits que es discuteixen el tall gros del Congreso de los Diputados, amb l'absència del candidat Mariano Rajoy, van ignorar una vegada més els partits nacionalistes democràtics de la perifèria. Catalans i Bascos no compten per ells, els han aïllat de la vida política espanyola davant l'opinió pública. Catalunya és un ghetto No s'adonen que uns pocs vots poden sere decisius per una o altra orientació en el futur parlamentari de l'Estat.El socialista Pedro Sanchez nega ara a Catalunya el dret a l'autodeterminaciò que defensava a l'Assemblea de Catalunya del 76. El no se sasp ben bé Rivera que es diu centrista vol suprimir el Senat i les diputacions provincials. No aclareix el futur però ensenya un tic centralista. No parla de diàleg. Parla de victòria i poder. Han volgut fer política televisiva prescindint de l'opinió pública catalana i del País Basc. No volen veure que la opinió pública és inestable, però no accepta el menys preu encara que sigui en nom d'una llei cada dia més discutible com és la Constitució de 1978. L'opinió pública catalana, amant de la llibertat, no accepta enrocaments sota eslogans, telegrames i despreci a la minoria nacional catalana i als demòcrates que pensen diferent dels partits d'àmbit estatal. Aquests partits que es disputen el poder central han demostrat una vegada més que ignoren Catalunya. Catalunya està per la independència i els partits d'àmbit estatal es creuen que poden seguir igual disposant del 50% dels impostos recaptats a Catalunya per gastar amb la despesa de l'estat i fer prèstecs a Catalunya a un interés raonable. Cap d'ells parla de diàleg amb Catalunya. Tots volen una Espanya unida amb submissió de Catalunya díscola. El PP ha dit a través de la seva represenrtant la Vicepresidenta Soraya Saenz de Santamaria que España és una sola nació i no hi caben dues ni tres. Però no veuen que España no és solsament Madrid. Repeteixen i repeteixen el que diuen constanment. Dels del PP diuen que són l'Espanya millor i la seguretat mentre que els demés l'Espanya incerta i sense experiència. No parlen, però excepte Pablo Iglesias, de la gent gran, de les pensions congelades que es rebaixen amb la pujada dels preus bàsics, l'IVA i els impostos indirectes, dels desnonats sense sostre, de la gent a l'atur sense subsidis ni pensions, de la pobresa energètica, dela diversitat cultural que noi es respecta. La corrupció l'han amagat fins que Iglesias l'ha tret al plató i ha demanat l'eliminaciò de les portes giratòries i el control dels partits pels Bancs creditors. Males cares quan Iglesias ha demanat reconèixerel dret a revocar el President i ha denunciat la dificultat dels ciutadans per votar a l'estranger, introduïnt el possible vot electrònic. No hi ha ni pot haver regeneració democràtica amb aquests partits sense democràcia interna real. Tot queda en paraules, algunes amb bona voluntat, altres com si recitessin un tema d'oposició. La política està per fer. L'opinió pública seguirà sorprenent-se cada vegada que li parlin de democràcia polítics que es neguen a dialogar i debatre amb els també polítics demòcrates que, seguint un mandat democràtic defensen el nacionalisme democràtic i pacífic de Catalunya i el dret de Catalunya a ser Catalunya. Ante 3 i a sexta han fet un mal favor a la causa espanyola ignorant la política catalana i l'opinió pública catalana que es vol capgirar amb el discurs del negacionisme i la dependència desde una televisió espanyola que desconeix el català com a llengua i cultura, esperit i iniciativa emprenedora, sentiment i ànima irrenunciablei inesborrable de la recuperació nacional catalana.