ser anacional com a nova forma corruptible?

A molts catalans els agradaria ser anacionals, com ho són la majoria dels alemanys sembla, però no poden esborrar aquest sentiment quan veuen com el nacionalisme espanyol s'uneix en un front anticatalà amb finalitats electoralistes. Són temps de mancances forçadesmentre l'estat no s'ajusta el pressupost. Som en els temps dels fets repressius d'un Estat degradat per la corrupció contra la llibertat d'expressió dels catalans com a gran argument per guanyar vots a la resta d'Espanya el proper 20D. I els espanyols ho veuen com un lamentable espectacle d'una polìtica que s'en va, com explicava ahir en Pablo Iglesias en ocasió de la seva conferència a Barcelona Tribuna oferint pactar allò en que hi hagi acords respectant el principi de solidaritat. Ara ens preguntem si es pot treballar fora del sistema de partits que és l'herència dels joves del 15 M, els de "no ens representen" i "volem democràcia". Ada Colau ho ha demostrat amb la seva Barcelona en comú. Ha resistit l'empenta de les forces polítiques tradionals i va guanyar les eleccions municipals fa pocs mesos. Ha pogut, governant en minoria, posar en marxa un Ajuntament diferent a Barcelona. Colau compleix. Aquesta alternativa ha possibilitat una política d'esquerres respectant els principis de la llibertat. TAmbé ha descobdesrt però Ada Colau que ls ingenuïtat de creure que es poden fer canvis substancials exigeix fer polìtica institucional i racionalitzar les fites amb l'objectiu de superar les desigualtats i fomentar la igualtat d'oportunitats. Cal descobrir que fer compatible polìtiques socials i els principis liberals no és fomentar el neocapitalisme salvatge, sinó fer menys Estat i més organització social. Iglesias pot fer possible trobar solució política pel conflicte català, sempre i quan no s'en serveixi per altres finalitats de dominació política de l'Estat ni es proposi crear un altra parany amb la seva oferta de referèndum pactat per fer fracassar les ansies de llibertat del poble català. El que queda clar és que els catalans no poden acceptar i menys acatar ser anacionals. L'únic element anacional segueix sent la corrupció que ha taxat descaradament els interessos del partit que governa el poder central de l'Estat i omlert de mentides l'acció política arreu. Aquest fet converteix en corruptible qualsevol element que es digui avui anacional per afavorir aquests interessos.