Pressupostos contra la modernitat

Jacques Attali a la seva "Història de la Modernitat" publicada a Paris aquest mateix 2015 explica que els grans canvis i la protecció de la gent contra el poder arbitrari dels princeps va arribar a Anglaterra amb la Carta Magna de 1215. Fou consideradda com un triomf de la raó. El nostre Foix diria a més que el reconeixement dels drets i llibertats d'un poble és la llibertat de triar el propi destí enfront de tot absolutisme, la dessolidarització de tot moviment d'obediència dogmàtica i de tota formació política gregària. Pêrò mentre ens esbatussem per veure qui es fa amb el poder de fer lleis, hem d'afrontar els problemes de sempre, doncs no podem anar a dormir amb la falsa conciència de que la misèria no existeix. Misèria és també marginació i exclusió. Els Ajuntaments tenen un important paper a desenvolupar i solucions a desplegar en moments de crisi social. Cal fer els pressupostos i donar-lis un horitzó social. Tradicionalment els pressupostos municipals han seguit unes linees definides de finançament sumant impostos propis com l'IBI que acaben sent complementaris de la participació en els impostos estatals als que hem d'afegir les taxes, l'impost sobre vehícles i les plus vàlues a més dels rendiments dels bens i societats municipals. L'Estat ha de garantir la suficiència dels Ajuntaments. Ara es vol liquidar la capacitat financera dels municipis amb l'anomenada estabilitat i supeditaciò a les Diputacions provincials, que limita el creixement de la despesa i impedeix fer uns veritables pressupostos socials. La llei espanyola impideix però el dèficit financer quan resulta que l'Estat és la única administració que apuja el deute de les seves empreses en plena crisi des de 2008. El mateix govern espanyoo no ha pogut negar que l'esforç per reduir el deute del seu aparell emporesarial ha sigut nul, mentre s'exigia als governs regionals o autòmoms baixar el seu passiu. Amb una economia en desacceleració a Espanya com informa avui "El País", pronosticat amb certesa que incumplirem l'objectiu del dèfic que es calcula acabarà en un 5%, les administracions públiques tan sols ajusten 5.000 milions en lloc dels 16.000 milions previstos. La Comissiò Europea aquest mateix desembre exigeix també a l'estat espanyol un arranjament del pressupost amb més ajustaments que cauran sobre les autonomies i els Ajuntaments, mentre l'Estat central no ajusta el seu deute, dèficit ni despesa. Tot això passa quan caminem cap un canvi real en la manera de fer política. Han caigut les torres enrocades en l'immobilisme conservador i la manipulació de l'opinió pública. Fa anys que no som un món aïllat autosuficient i immune a la comunicació exterior. Vivim en una ample economia de mercat en una societat global que volem més social, pacífica i lluny de la dictadura de la productivitat. Els pressupostos no poden ser continuístes doncs anirien contra la modernitat, una societat lliure que permeti a tots i totes viure en la empatia com a projecte de futur. Els partits polítics espanyols amb representaciò parlamentària des d'el 20 De Desembre tnen ara l'obligació de reconèixer que la modernitat a que tenim dret els ciutadans de Catalunya passa per baixar el cap i reconèixer a la nació catalana els drets i llibertats que ens han estat negats i fer uns pressupostos pel 2016 adaptats a la realitat social i econòmica que patim.