monarquia al límit

En una democràcia parlamentària no convé destruir l'equilibri del sistema polític, perquè es destrueix l'equilibri de la col·lectivitat i de l'Estat. A Espanya s'ha produït la ruptura de l'equilibri polític i de l'Estat a les eleccions del 20 D. La dreta ja no pot seguir governant basada en l'absolutisme 9i la dictadura de la llei. La població dubta del sistema assajat a Espanya amb l'empara constitucional de 1978. La monarquia espanyola que representa la família Borbó s'ha pronunciat per la defensa de la primacía de la Constitució i de l'unitat d'Espanya que els permet gaudir de la Corona creada pel dictador amb la llei de successió. La monarquia actual ha trencat amb totes les dinasties i és hereva de la dictadura. Viu en la vanaglòria del poder i la fastuositat. No reconeix la situació de crisi, l'atur i la pobresa d'una boina part de la societat. Cap crida a acullir refugiats. Portes de Palau tancades als pobres i als refugiats. Embolcallat amb la bandera espanyola del nou règim constitucional, no admet més diversitat que la cultural i la territorial. No reconeix Catalunya com a fet nacional, amb dret i símbols històrics propis. No ha fet cap menció directe del conflicte català excepte manifestar la seva oposició com a rei a tota temptativa de ruptura de la llei. I es pensa que dient això ja ha solucionat el problema i que la gent li farà més cas a ell que al que s'ha decidit votant. El rei es mostra poc partidari de la democràcia del vot. Es resisteix a la democràcia i creu que la seva paraula val més. Parla de pluralisme, però sempre que no li ataquin cap dels seus privilegis i la llei de la dictadura que el legitima. Ha parlat de diàleg, però no de tolerància, comprensió i generositat. Ha repetit que cal ser i sentir-se espanyol. No admet la possibilitat de que hi hagi gent que vulgui reclamar una nacionalitat diferent de l'espanyola dins del mateix territori de l'Estat. El rei està per la continuïtat d'Espanya. Vol la unitat per raons segons diu d'interès general. Posa l'interès d'Espanya per damunt dels partits. Passa del discurs a la vetllada amenaça que no dissimula i s'arrenglera amb la dreta que trenca l'equilibri de la política i de l'estat. Nega d'aquesta manera l'ascens del vot independentista lliure i democràtic a Catalunya i consequent començament del procés per la proclamaciò de la independència que culminarà amb la constitució de la República Catalana. La monarquia espanyola sembla enemiga de la modernitat i de la raó ancorada en la història del passat monàrquic d'una Espanya intolerant, decadent, colonial, esclavista i destruïda pels successius cops d'Estat, aixecaments, rebel·lió de les colònies, desfeta de les Españas i guerres dinàstiques i civils. El rei Felip VIè ha fet el seu discurs des de un Palau ordenat construir pel seu antecessor Felip Vè, el rei Borbó que va ordenar destruir la nació catalana i va abolir els furs, drets i llibertats catalanes. S'ha volgut carregar del simbolisme d'un rei dictador. La seva mirada entre amenaçadora i d'advertiment de mals majors als catalans no ha amagat que el rei s'arrenglera amb la reacció del govern en funcions i la repressió de les protestes, reclamacions i reivindicacions catalanes. No hi haurà tolerància, per què el rei no ens reconeix com a poble amb dret a ser lliure i decidir què fer de la llibertat històrica. El rei ha dit sense dir-ho que la monarquia que representa seguirà la sort de la Constitució. El rei ha arribat al límit admissible en una monarquia parlamentària. El rei avui ha trencat, com ja ha fet el partit popular i alguna dirigent del PSOE, l'equilibri del sistema politic. ur s s e nse f e r ca p a l us ió a l a to le rà ncia