estabilitat i integració democràtica

El rebuig nacionalista espayol al multiculturalisme, la pluralitat nacional i el pluripartidisme perd força. Diumenge 20 de Desembre se sabrà la força que ralment ha perdut la temptativa d'imposar el pensament únic, la llengua de la majoria, la llei del despreci a les cultures no castellanes, la repressió contra les protestes i la crítica ala gestió de l'Estat. No podem qualificar de democràtiques les posicions dels que pretenen l'assimilació de les cultures diferents a la castellana avui dita espanyola, que volen convertir en valors universals. Podien haver practicat els valors republicans, generosos, respectuosos amb la diversitat que no sacrifiquen amb la interpretació de la igualtat numèrica i universal. La coherència de l'oposició a la unicitat i la nova política dels indignats, unit a la corrupciò polpìtica descoberta, de la que no es coneix encara tot i tots els implicats, han fet esclatar la crisi del règim que ara cerca l'estabilitat per seguir governant. Disposat als pactes quan sap l'actual govern conservador que els vots de la ciutadania no seran tots per ell ni pels interessos que representen. L'Ibex 35 comença a fallar-li i els evasors fiscals creixen com els bolets, doncs les grans fortunes, com deia ahir el diari Expansión, marxen d'Espanya a l'espera de la caiguda dels fabricants de la falsa confiança. Molts inversors, acumulant uns trenta cinc mil milions d'euros, fugint de la càrrega fiscal, es refugien en les SICAV que no volen pagar més impostos. Uns pocs permeten que els molts paguin els deutes de l'Estat. Ara ja debem cada ciutadà uns 23.000 euros als creditoirs de l'Estat, i seguirà pujant el deute si segueixen goivernant els mateixos. La gran i ingeniosa solució que han trobat ha sigut socialitzar les pèrdues i anar demanant diners fora per seguir tapant els forats de l'estat. Poca atracció poden sentir els ciutadans per una força que ens ha conduït a una situació d'inseguretat econòmica i de pobresa amb un atur estructural realment decebedor, amb salaris ben per sota de la mitjana europea, amb un deute per armament força important xifrat en 30 mil milions d'euros, amb un increment de la despesa pública de l'administració central de l'Estat que no es pot aturar per què senzillament no convé als interessos conservadors. S'han encarit les taxes universitàries que les classes treballadores no poden pagar, la qual cosa buida part de les aules i genera més desigualtat social, la impossibioitat de prosperar. I no parlem de l'anomenada mobilitat exterior que ha expatriat milers de joves formats a unes universitats ben qualificades. La campanya electoral tampoc ha ajudat a obrir millors perspectives, enrarint l'ambient amb debats i discursos insultants, agressivitat i violència que no necessitavem, però que ens dona la mida de quin tipus de política suportem els ciutadans. És realment això la democràcia? A Alain Touraine no li semblava pas que fos això, doncs no consisteix tant sols en alliberar-se de la dependència i treure de la presó els presos polítics, alliberar la ciutadania de l'absolutisme ideològic i religiós. Deia Touraine en el seu llibre 'Què és la democràcia' que per conseqüència del nazisme ens hem replegat cap una consideraciò modesta de la democràcia consistent en un conjunt de garanties contra els excessos del poder, de manera que democràcia era la limitaciò del poder, drets humans contra els Estats que s'autoproclamen els representants d'una veritat superior a la sobirania popular com està passant a la República Bolivariana de Venezuela. No n'hi ha prou amb una democràcia light que es redueix a un conjunt de garanties contra el poder autoritari de l'Estat. Cal doncs recomposar la política i promoure la participació social, com també la diversitat que no s'ha de confondre amb particularismes irracionals. Caldrà construir en ple segle XXI una democràcia que permeti aprofondir en les llibertats i el reconeixement dels drets dels demés. Escoltar algun partit el crit de Rajoy per cercar l'estabilitat parlamentària i seguir governant els mateixos ens allunyaria de les bones pràctiques que requereix una democràcia actual, neta i decent.