No fer ocultació dels drets dels treballadors

Aquests dies no es parla d'altra cosa que de les dificultats aparegudes amb els resultats electorals per establir la governança a Catalunya i a Espanya. La tesi de brindar estabilitat i autoritat suficients a qui ha obtingut el vot majoritari que el professor Raymond Aron considerava en els règims democràtics que funcionen bé, no es produirà ni a Catalunya ni a Espanya. En cap cas no s'anteposa l'obligació de promoure els drets socials. Està oberta als dos territoris la lluita pel poder. La lluita pel poder ha obert també les de les ambicions que es mouen al voltant del mateix poder. Els drets dels treballadors a un treball digne, un salari suficient i formació roman en el desig social Tots sabem que la situació social no determina el pensament i que l'exageració de la concepció dialèctica de la història pensada per Karl Marx no permet trobar una manera de suprimir les prèvies contradiccions, contràriament el que Marx pensava. És així com es va creure que el socialisme succeiria el capitalisme, doncs el socialisme segons el marxisme havia de ser la negació del capitalisme o una manera de superar les contradiccions internes del capitalisme. El fet real ha sigut que el socialisme col·lectivista s'ha ensorrat davant l'evolució de la societat que ha convertit l'Estat en l'expressió de la dicotomia social, en l'expressió de la separaciò entre posseïdors i assalariats. Una de les qüestions més importants del capitalisme dels posseïdors ha sigut reduir al màxim silenci les protestes i queixes dels assalariats, els treballadors dels que es procura mantenir al marge d'un procès d'integració, essent el poder el criteri de divisió social. Per la gent d'esquerres, l'Estat és un instrument de dominació, la perpetuació de les contradiccions socials. L'Estat control·lat per una part de la societat esdevé tradicionalment l'expressió del conflicte entre la societat situada al poder i el poble que busca prosperar amb el seu treball, amb la finalitat i funció d'impedir el caos social i la seva penetració popular i socialització. El conflicte impideix mantenir l'estabilitat i converteix l'autoritat en autoritarisme confusionari intentant frenar la demagògia. Però no es valora prou la capacitat de la democràcia per superar els defectes dels poders oligàrquics. El poble sap que no existeix cap règim en el que el poble administri el poder en forma assambleària o de democràcia directa. Sempre existirà una oligarquia governant en qualsevol règim excepte que es construexi la democràcia participativa com a complementaria de la representativa amb la finalitat de limitar el poder dels representants i l'oligarquia governant de l'Estat. Ara cal treballar en democràcia per superar el poder de les oligarquies, fer que el treball sigui digne de manera que els treballadors no es converteixin en esclaus de la feina, desaparegui la precarietat, no perdin més poder adqusitiu els salaris i les pensions. i el salari mínim no rebi el 2016 l'augment de l'1% anunciat pel govern del Partit Popular. Aquest augmentdel'1% anunciat en lletra petita als diaris fixant el salari mínim en 655 euros mensuals no és més que un sou de supervivència i si els emprenedors obtenen beneficis a les empreses aprofitant l'esforç dels treballadors i la bonança dels mercats no tenen cap raó per desfer-se dels treballadors que més guanyen i no millorar els salaris, les condicions laborals i la formació. Un Estat democràtic no pot secundar aquesta política insolidària i socialment incoherent.