Constitució malmesa per la dreta

L'Estat actual està concebut i concebeix el dret com un sistema jeràrquicament ordenat per normes de les que el cim i la principal és la Constitució. Les lleis es diferencien clarament de les exigències ètiques i morals a més dels fets socials. Aquest Estat assimila Estat de dret i concepte polític de llei, de manera que confon Estat de dret i llei. La llei esdevé l'expressió de la voluntat de poder monàrquic vestit amb la Constitució, disposat a barrar el pas a qualsevol temptativa de modificar el model i el sistema. L'Estat s'ha pronunciat pel positivisme jurídic i ignora en conseqüència tota reivindicació sicoal i les conviccions dels destinataris de les seves normes. D'aquesta manera el dret es degrada convertint-se en norma coactiva. La Justícia i la ètica són conceptes que tendeixen a deslegitimar el poder coactiu del positivisme jurídic. Aquest no aporta res a l'evolució del dret, ans al contrari es converteix en regressiu. La ètica i la justícia, fan referència a drets internacionals com norma bàsica suprema, per damunt de la constitució de torn, de manera que l'Estat intenta organitzar el poble d'acord amb els principis jurídics emesos pel poder central en lloc de demanar, escoltar, i acceptar la voluntat de la ciutadania per la via participativa. Aquesta manera de fer fa desaparèixer la sobirania del poble que queda en mans de l'Estat que és l'únic que pot violar el dret com diria CArl Schmitt. La legitimitat del poder s'enfronta així a la legitimitat democràtica comnvertint-se l'estat en el garant del dret, l'intèrpret de la Constitució. És l'estat d'aquedsta manera l'únic capacitat per decidir les situacions excepcionals i dona sentit a l'ordre jurídic en mèrit d'un dret d'autoconservació que es pot oposar al poder constituent i l'apropa als Estats autoritaris. L'Estat dirigit per la dreta, imposant la dominació dels interessos que representa el poder, no accepta que el sobirà amb capacitat de decidir sigui la ciutadania. Avui l'Estat vol seguir dirigint la voluntat del poble, atribuint-se la legitimitat funcional pel paper que representa en la garantia de la seguretat i la pau, la integritat territorial davant possibles agressions exteriors, a més de la legitimitat moral pel consentiment dels ciutadans que acepten la situació de dependència i obediència al poder més preocupats per el seu benestar que per l'exigència de sanejar la política i omplir de democràcia les decisions jurídiques i polítiques de l'Estat. La dominaciò de l'estat acaba per confondre decisió jurídica i decisió política, permetent la desviaciò del poder per servir interessos de tota mena. L'Estat que malmet els principis constitucionals tendeix a destruir el dret lliure del Jutge a decidir segons equitat i sentiments, doncs la justícia és també un procés intel·lectual i deixar d'invocar el dret a l'exercici de les llibertats públiques amb llei mordassa. La Constitució impoideix el realisme jurídic, que els jutges facin ús de la seva discrecionalitat i puguin assenyalar com a dret el que ells entenen és dret amb independència de les decisions polítiques de l'Estat. El gran problema polpìtic no resolt per la Constitució de 1978 segueix sent l'Estat que només vetlla i mira per la conservació de l'ordre creat per l'Estat durant els darrers dos segles, des de la divisió el 1835 d'Espanya en provincies, divisió i gestió que encara perdura sota la formula de l'estat de les autonomies. Avui 6 de Desembre que se celebra a Madrid el dia de la Constitució convé recordar que pot existir un nou Estat i un dret sense regles de llei jeràrquiques i sense lluites per la dominació, capaç de satisfer les necessitats de la població. És inconvenient i contradictori en en el món actual dialogant i preocupat pel futur de l'humanitat, un Estat que no admet pluralisme i només sap exigir fidelitats, unitat, lleialtat i disciplina al servei del poder. És inconvenient i contradictori amb la realitat un Estat que amaga als seus sùbdits les avantatges de la globalitat i la internalització de les cultures i el coneixement.