Mandela, Drets Humans i reconciliació

L'acte d'acomiadament oficial de Nelson Mandela ha coïncidit amb l'aniversari de la proclamacipo dels Drets Humans a les Nacions Unides aquell 10 de Desembre de 1948. S'han trobat el dirigent cubà Raul Castro i el President Obama. S'han donat la mà espontàniament. La salutació obra portes a una conciliació posible entre els dos països, alleugerar les diferències. En el cim, els Drets Humans. Mandela significa la lluita per la implantació i el respecte dels Drets Humans. El seu testimoni, els anys de presó. La seva realitat, construir una Àfrica moderna. L'exemple és viu. També pels dictadors que hi van ser presents com Theodoro Obiang. Haurien de llegar tots plegats per començar les <> de Nelson Mandela. Mandela va demostrar que la política de reconciliació social és posible. Ara cal no deixar perdre el seu missatge en el fred de la tomba. Tant de bó l'exemple arribi a Centre Àfrica i Mali, Somalia i Nigèria. A tots els governants que posen els Drets Humans de costat. Mandela era conscient que sense Drets Humnans la democràcia no és possible. Ajudar a superar la fam i les malalties, fomentar la educación són dos vies absolutament necessàries. Les Nacions Unides ho saben molt bé.

quina moral per la informació?

Podriem pensar que els mitjans de comunicació s'empressen en fer saltar la confidencialitat i el to seriós que vol seguir la política catalana. Un comentari, una queixa, una picabaralla familiar, tot serveix per fer titulars i omplir planes dels diaris. L'¡important és l¡'escàndol. Sembla que es vulgui dirigir la política catalana des d'els mitjans, em deia aquest migdia un Conseller que m'he trobar baixant per les Rambles a peu camí del seu despatx. O gresulta que el Cinseller té raó, Una ètica de la comunicació avui hauria fonamentar-se en valors con el respecte als demés, la pau, la llibertat, el diàleg entre cultures, la diversitat, el pluralisme característics del món actual. La nociò de la dignitat humana hauria de conduir el repecte de la diversitat, accedir a una informaciò presentada amb tota la seva integritat, amb opinions expressadaes amb lleialtat, permetre a la opinió pública rebre una informació real. Els receptors dels missatges i la informació han de poder escollir amb llibertat, com també participar en la seva elaboració a travers les xarxes socials. El receptor de la comunicació ha de poder compendre el missatge, criticar-lo i també poder donar-li una resposta si cal. La llibertat d'expressiò i l'accés actiu dels ciutadans als mitjans radiofònics i televisius son els indicadors dels nivells d'aquesta llibertat. La idea de la tolerància i el respecte als drets humans continuen essent els millors fonaments d'una moral pel nostre temps.

del cinisme estant

La diputada Dolors Camats ha dit que el cinisme és l'expressió del President Rajoy. L'aniversari de la Constitució de 1978 ha donat peu a la manifestació més clara de rebuig públic del govern espanyol a la consulta catalana. PP i PSOE estarien disposats a posar-se d'acord de nou per reformar la Constitució en cosa de dies per tot allò que no afecti a la unitat del que ara coneixem com Espanya. Només oensen en la unitat d'Espanya. És el tema que ha tingut més éxit en la política espanyola en els darrers anys. El givern espanyol ha posat en marxa tots els mecanismes per impedir actes de simpatia política a l'estranger envers Catalunya. El Secretari del Partit Socialista de Catalunya Sr. Pere Navarro ha arribat a dir que cap país reconexeria la independència de Catalunya. I la pregunta pactada entre les forces catalanistes encara no ha sortit a la llum. L'esperem per Nadal, segurament en el tradicional discurs des de la Generalitat. Sense esperar, els diaris ja ens informen de que el govern espanyol està preparant totes les armes jurídiques per impedir la consulta, frenar la possible independència. Dir i fer això és negar el dret dels catalans a decidir lliurament el que volen, és limitar la democràcia imposant una lectura de les lleis contrària als principis de la democràcia. Té raó Dolors Camats, la resposta del govern espanyol a les reclamacions catalanes és el cinisme, la democràcia segons convé. Menys mañ que la Organitzaciò Mundial de Comerç ha aprovat la lliberalització del comerç global. Si alguna cosa som els catalans és la nostra habilitat comercial. Viure en un món global liberalitzat ens allibera de qualsevol preocupació per la resposta restrictiva espanyola. En un món obert al comerç lliure, Espanya no ens ha de poder impedir tenir bons ports, comunicacions i missions comercials. Tampoc ens ha de poder impedir aixecar un teixit industrial dins i fora del territori. Els temps han canviat i la forma d'estructurar les noves vies econòmiques també.Això com tantes altres coses, Espanya no ho vol veure. L'ofec econòmic actual de Catalunya en nom d'una falsa austeritat s'ha d'acabar. Ja ens han munyit prou l'estalvi.

la transparència invisible

Ara es vol posar de moda parlar i oferir la transparència de les institucions. És una transparèncioa pasiva, doncs no s'activa la participació ciutadana per mitjans informàtics. Uns per què no disposen de mitjans, són els atacats per la pobresa, la gent gran, i altres per què no participen en res, han optatv per dialogar i no implicar-se en les respoinsabilitats de la participació en la governança. Les xifres que es presenten en quadres esquemàtics no aclareixenla despesa real ni elmcintrol de la seva execució que és el punt més important der tota transparència. Sembla que es vulgui fer invisible allò que hauria de ser transparent i acessible com informació a tota la ciutadania. S'hauria de parlar d'una participació presencial no limitada a partits io entitats interessades per les subvencions, la limitació del bosc d'organs que desdibuixa la participació. En definitiva, la actual transparència fa invisible la tranparència quan no es pot controlar la gestió i l'execució de les partides.

neofeixisme creixent

Els partits conservadors europeus han coincidit amb els progressistes en aquesta idea. El neofeixisme creixent a Europa obliga a repensar la democràcia. Però costa modificar les lleis que fins ara permetien el repartiment del poder. El més important fins fa poc era el vot individual abans que els programes i d'això s'en beneficien els neofeixistes aprofitant la crisi, la'atur i la manca d'esperança. El neofeixisme com a suïcidi de la democràcia és ben aprop.La democràcia comença a ser quelcom buit, sense interés, un show televisiu més, perd interés davant dels concursos musicals i l'esport. Neofeixisme és també nacionalisme agressiu, voler imposar un païs la seva llengua, cultura i manera de fer a un altra, eliminar les realitats històriques dels veïns. La idea de democràcia és com un bé desitjat. La caiguda històrica del comunisme l'any 1989 i la dictadura grega van posar de moda els sistemes coneguts com a democràtics que Portugal i Espanya tractaven d'implantar després de les dictadures dels Generals Salazar i Franco. Va passar el mateix a l'Amèrica llatina amb la caiguda de les tradicionals dictadures. Però la reacció de les extremes dretes perdedores no s'havia de fer esperar gaire. En nom de la igualtat i de la llibertat volen imposar idees i disciplina social sota el control d'un nacionalisme tancat i agressiu, fer-se forts en nom de la constitució que sigui. De fet els ideòlegs del franquisme ja deien que la Llei Orgànica de l'Estat de 1966 era la nova Constitució espanyola. La paraula constitució en mans de la dreta reaccionària és més evident que mai que no vol dir democràcia. Tampoc la seva idea de la llibertat i la igualtat. L'excessiva personalització de la lluita democràtica en els individus en lloc del partit n'és un exemple. A Espanya era el mateix sistema en les eleccions a Corts pel terç familiar amb la sola diferència de que no existien els partits. Esperem que no degradin més la constitució nio els tractas constitutius de la Unió Europea segons reaccionin els votants europeus després de les properes eleccions al Parlament europeu.

3.000 tones per apaivagar la gana creixent

El Banc dels a,liments ha recollit en un temps record 3.000 tones d'aliments per donar de menjar a milers de persones que a Catalunya no gaudeixen de recursos econòmics. L'Estat sembla no tenir cap preocupació per la gana creixent doncs no ha pres cap disposició per socòrrer els necessitats, cap disposició per col·laborar amb els milers de voluntaris que posaren el seu temps. Els reportatges tampoc ens han mostrat els serveis policials ajudant els voluntaris contra la fam. Els membres del govern dificilment els veurem en aquesta activitat. No poden reconèixer que no posen en marxa mesures socials per alimentar la població sense recursos, trobar solucions per que la feina i l'autosuficiència econòmica arribin als aturats, a la gent grant, als immigrants sense papers. Tampoc hem vist dirigents de partits convencionals col·laboran al banc dels aliments. La gent amb gana endarrerida espera el repartiment amb ansia. Aquesta gent no sap el que vol dir federalisme. No llegeixen els diaris. Però si entenen que sobiranisme i Estat propi volen dir possibilitat de canviar la seva sort. El sistema actual només els dona l'alternativa de rebaixar-se a demanar. Estan fora de la societat que ompla les discoteques i els restaurants de luxe.

el despreci com sentit comú

El Ministre de l'Interior, desprès de demanar sentit comù als catalans el President del Govern, parlant de seny, no va tenir cap inconvenient en desacreditar el bon nom de la Ertzaintza del País Basc dient que les forces policials sota el seu comandament impedirien celebracions per l'alliberament dels presos etarras, i seguir parlant de sentit comú el diari ABC de Madrid en referència al cas d'Escòcia per desconvèncer Catalunya de seguir endavant amb el procés sobiranista. És el despreci manifest del poder contra el sentit comú de la reflexió democràtica. És una nova forma d'autoritarisme copiant les velles lleis franquistes amb títols modernitzats. En nom de la Constitució es pot construir un Codi Penal que ja porta 29 reformes, una nova llei de procediment laboral que ja en porta quatre. Sembla que es vulgui convertir la Constitució en els nous principis fonamentals del movimiento i aplicar una niva llei de vagos y maleantes contra els manifestants i captaires de la pau i la legitimitat democràtica. Esperem que no interpretin la Constitució com una llei penal. No varem permetre redactar una Constitució d'aparença democràtica per fer del país una presó de les idees. Major despreci pel sentit comú no podria ser.