Mas en surt reforçat, però el poble decideix

Més de dos milions de persones han anat a votar avui en la consulta administrada per la societat civil catalana. Una movilització del poble de Catalunya sense incidents, pacífica, festiva de nou, refermant l'esperit del que es vol des de fa anys. El poble s'ha manifestat una vegada més majoritàriament malgrat les intimidacions, denúncies judicials, investigacions de la fiscalía de Barcelona, malestar dels mateixos magistrats del Tribunal Constitucional que es veuen utilitzats políticament, els errors de la Delegació del Govern espanyol a Catalunya enviant cartes a tots els directors de centres d'ensenyament públic quan ja se sabia que la votació no es podia paralitzar. El govern espanyol ha posat tots els entrebancs possibles, però li ha sortit malament la operació. Des de dir que ningú no trencará la unitat d'Espanya a dir que això d'avui que no qualificaven ni donaven nom no era més que una manifestació de la llibertat d'expressió han passat 700 periodistes acreditats, molts més que per el referèndum d'Escòcia, presència dels mitjans internacionals que advertia del ridícul d'una oposició frontal a un acte democràtic per part del Govern d'un Estat que forma part de l'Unió Europea i del Consell d'Europa a més de estar també present en el Consell de Seguretat de les Nacions Unides. Participar en aquestes institucions exigeix diàleg i ara el demana el President Mas que espera un canvi de posició del Govern espanyol. Catalunya vol aprofondir en el seu autogovern, governar-se per si mateix com a vella aspiració dels catalans que ha recordat fa uns moments el President Mas presentant els resultats de la participació ciutadana en la consulta celebrada per la societat civil. Ara el President de la Generalitat recull el fruit de l'esforç de la societat catalana i s'en responsabilitza. Ell sap que el Govern Espanyol, l'Estat que dirigeix el Govern espanyol no donarà cap cas contra els dirigents de les institucions catalanes ni contra el poble, ni contra els 40.000 voluntaris que han participat ajudant en la consulta. El Govern espanyol intentarà portar el resultat al silenci, greu equivocació que no podrà amagar davant els observadors internacionals vinguts voluntàriament ni davant els eurodiputats també vinguts a veure el que passaba, realment alarmats per les amenaces contra els organitzadors de les votacions i cintra el Govern de Catalunya. S'ha volgut utilitzar la justícia repressiva contra la política com en temps del franquisme, i no s'impedeix la creació de partits feixistes ni es disolen els existents. El Govern espanyol ha de saber que això de Catalunya no s'acaba aquí amb una manifestació més, sinó que ara seguirem endavant, avançant cap a la plenitud de la llibertat. Catalunya ja no pot acceptar ofertes federalistes que ens encadenin a seguir com fins ara canviant tan sols de nom les institucions de l'Estat. Catalunya necessita dotar-se dels mitjans que es queda l'Estat i no inverteix a Catalunya per millorar comunicacions, serveis, problemes socials, educaciò, sanitat, la vida de la gent, la promoció de les empreses i dels llocs de treball. Aviat haurem de discutir com es gestionen i s'administren els bens de Catalunya. Però per ara qui en surt reforçat és el President Mas que assumeix el resultat, fins a cert punt brillant, si comptem que tant sols un 15% dels votants hauria votat en contra de l'independència de Catalunya. Jo mateix que he passat el dia fent de president de mesa, fet el re4compte dels vots, vist el que ha votat la gent a les 11 meses que hi havia al nostre centre cedit per votar, arribo a la conclusió de que ha guanyat la independència sens dubte. Ara s'ha de veure qui gestionarà el camí i la creació del nou Estat. Unes noves eleccions estan ja en camí i el poble tindrà de nou la paraula.

acreditats per ser país

Els moviments nacionalistes dels altres països europeus ens acrediten per poser ser un país normal. Avui són a Barcelona centenars de voluntaris per acompanyar-nos demà i ser testimonis del que fem i farem. Els catalans som molt més que una gran notícia, som l'esperança de la regeneració política europea i la construcció d'una nova europa dels pobles. Amb nosaltres la democràcia participativa supera la democràcia formal. La democràcia participativa ens acredita i ens acreditarà per ser un país lliure d'amenaces i expolist. Hem de felicitar també tot i aixís el Tribunal Constitucional per no haver caigut en la trampa extesa pel Partit Popular de voler prohibir la manifestació popular de demà amb la clara intencionalitat de incendiar l'ambient i justificar més catalanofobia, desacreditar el nacionalisme democràtic a cop de manament judicial. Aquesta és la interpretació i l'ús de la llei que interessa a la dreta reaccionària al poder a l'Estat espanyol. Catalunya donarà resposta festiva i pacífica, una lliçó de democràcia, quedaran enderrocats i saltats tots els entrebancs que ens havien preparat. Catalunya és una democràcia acreditada per ser país europeu, un país pròsper, plural i lliure en una nova democràcia participativa i feta pels ciutadans, garant de la justícia social. Cal anar a votar, movilitzar la gent per què vagi a votar. Ajudar els discapacitats i amb dificultats de movilitat per què puguin votar. Fiem en la imparcialitat i independència de les taules i la pulcritud de l'escrutini. Catalunya és ara la societat del sentit comú que dona exemple a Espanya. Nosaltres no dividim els habitants de les terres iberiques entre fatxes i catalans. Sabem i tenhim clar que 'es l-Estat governat pels interessos de les oligarquies financeres qui va contra Catalunya. Ara és el moment de vèncer l'obscuritat de les dictadures i les oligarquies espanyoles que volien esclafar Catalunya i les voluntats dels catalans. Estem internacionalment acreditats per ser país. Som país, tenim dret a un Estat propi gestionat per la gent, rica o pobre, que viu i treballa a la terra catalana. Catalunya vol ser un pa'is normal no venal.

dignitat i civisme contra tigres de paper

La gran revolució que els catalans podem aportar al món i a la civilització dita occidental és la de la dignitat, el civisme i la cohesió, la dels valors republicans, la del respecte a la pluralitat i la diversitat. A Tona feien aquest matí maniobres que semblaven d'entrenament contra guerrilla urbana, l'altra dia vehícles militars nous arribaven a la caserna del Bruc, Policia Nacional envolta la Delegació del Govern a Barcelona per protegir-la de res. El Tribunal Constitucional no ha emés cap ordre per paralitzar el 9N popular. La Delegada del Govern en canvi sembla actuar com un Governador Civil dels tems del franquisme enviant cartes a tota mena de centres per intentar boicotejar, obstruir i paralitzar l'acte democràtic i popular previst pel 9 de Novembre. Les pseudoamenaces i advertiments són mostres dels tigres de paper que s'hi amaguen darrera. Contra els tigres de paper Catalunya ofereix dignitat, civisme i cohesió. El nou país que volem assegurarà les pensions dels jubilats ben abans del col·lapse de la tresoreria de la seguretat social espanyola prevista per 2019, veritat que el Govern de l'Estat ens amaga. Diumenge serà la millor evidència dels valors de la llibertat i la democràcia, la voluntat de ser i de fer país, un nou paìs per acabar amb la misèria, l'atur, la corrupció institucional, l'oligarquia espanyola, i l'abús de les autoritats que no reconeixen ni volen els drets polítics, socials, econòmics i culturals de tot ciutadà. Dignitat i civisme doncs contra tigres de paper.

fastiguegem per voler ser un país normal

Ens hem de preguntar què som davant aquesta gent que no vol que ens pronunciem. Som en un país de terres pobres? Som en un país dominat per uns quans aprofitats? Per qui són les pedregades? No volen veure que Espanya no lidera res. Tampoc veuen que la gent vol política sense disciplina de partit. Els que pugen en l'estimació de la ciutadania son gent oberta al debat i la discussió. La gent no vol més la vella política, els clàssics de les retallades de l'Estatut amb estisores i a cop de Decret Llei, de desviacions de pressupostos, d'obediència a les imposicions de Frau Merkel. Quines esquerres són aquestes que es pronuncien amb la dreta espanyola contra el dret dels ciutadans catalans a votar? Per què la dreta segueix aixecant el mur de la intimidació i la por per intentar frenar les esquerres que volen un futur de justícia social? És clar que els catalans, país plural i amb un clam d'unitat fastiguegem els que manen per voler ser un país normal i no acceptem renunciar a la nostra identitat nacional. Volem trencar cadenes, volem treballar per fer una Catalunya rica i plena, construir la nostra pàtria en llibertat. Ens calen doncs eleccions per què el poble decideixi, un procés constituent i fer a Catalunya un referèndum per confirmar amb totes les garanties democràtiques si Catalunya vol o no vol la independència de l'Estat espanyol i constituir-se en República parlamentària, a diferència de l'actual sistema espanyol que només genera indignació dia a dia i ha decretat el rebuig a la participació ciutadana en les tasques de decissió política i de governança. De moment, diumenge 9 de Novembre caldrà que la ciutadania prengui part directa en la gran manifestació de democràcia i protesta pacífica pels entrebancs posats per l'Estat espanyol al dret de manifestar una opinió lliure i d'espressar el que volem i sentim. Diumenge,e ha de ser present als llocs on seran les urnes a punt per rebre l'expressió ciutadana en forma de papereta i cantar junts els segadors, l'estaca i el que faci falta. No tenim por ni de demà ni del futur. Ningú no ha de tenir por de dir el que pensa i el que vol. La democràcia no és propietat de l'Estat espanyol ni dels seus funcionaris.

legitimats per opinar

Segons està escrit a la Declaració Universal dels Drets Humans de 1948 que va publicar el Parlament de Catalunya en una edició impresa de 1988, quaranta anys després,tothom té dret a una nacionalitat i ningú no pot ser privat arbitràriament de la seva nacionalitat, ni del dret de canviar de nacionalitat. La mateixa Declaració com també la Constitució espanyola de 1978 reconeix el dret a la llibertat d'opinió i d'expressió per qualsevol mitjà d'expressió. No queden excloses les urnes com a mitjà d'expressió. Per tant estem legitimats els ciutadans per preguntar i debatre si una altra Catalunya és possible, doncs estem legitimats per opinar i ningú, cap tribunal ens pot impedir amb una decisió justa opinar en forma de vot, cap autoritat està legitimada per actuar amb violència moral o física contra la llibertat d'opinar, menys encara privar als ciutadans de la seva llibertat. Catalunya, el seu poble mostra unitat i rebuig a l'actuació del Govern espanyol. El nou 9N és també una mostra de fermesa i resistència contra qualsevol coacció, contra la política de la por, contra les amenaces i l'intimidació, contra l'abús de la llei, contra la utilització de la justícia amb finalitats polítiques, contra les manifestacions de descrèdit de les nostres autoritats polítiques i nació. Cap autoritat pot impedir fer el que la llei no prohibeix.

De disbarat en disbarat

Ja està fet el gran disbarat del Govern espanyol: Portar el Tribunal Constitucional a suspendre la consulta no oficial del proper diumenge. La llibertat d'opinar el poble suspesa una vegada més. Espanya ara contra la democràcia, retorn al passat. El pèrill d'anar cap un totalitarisme amb un fals ideal humanista.Quina concepció de la persona podem trobar darrera aquestes decisions negatives al desig dels catalans de manifestar el que creuen ha de ser el seu futur polìtic? Hi ha base dins de l'obligat respecte a la dignitat dels pobles per negar a Catalunya el seu fet nacional, la seva propia identitat i relegar-lo a ser una simple regió administrativa d'un Estat que li discuteix competències d'autogovern i no li traspassa els fons compromesos? Som davant la decadència de les idees? Som davant un acte irreflexiu i producte de l'obssessió anticatalana del Govern espanyol? És cert que s'ha utilitzat el Tribunal Constitucional per parar l'empenta democràtica de Catalunya? És lícit anar contra la democràcia servoint-se d'un Tribunal designat pels partits polítics presents al Congrés dels Diputats espanyol? Es pot considerar com un abús de poder convertir el Tribunal Constitucional en el guardià del tràfic polìtic? És una aberració jurídica la consulta per il·legal considerant que viola la llei electoral general segons afirma a El País el passat diumenge el Catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat de Barcelona Sr. Manuel Ballbé? Atempta el proper 9N contra la llibertat quan els ciutadans diuen el contrari al que informava el Consell d'Estat al Govern espanyol impulsant la presentació de la impugnació? No s'estan equivocant Consell d'estat, Govern espanyol i assessors i també el Tribunal Constitucional fent, dient i tramitant un expedient contra la voluntat, pensament i il·lusions de milers de ciutadans catalans que defensen la identitat catalana, el fet nacional ja judicialment negat el 2010, i el dret a manifestar-se i opinar votant? No té raó el poble català? És delicte que els catalans vulguin ser catalans? Es democràtic i just emprar la llei contra els ciutadans de Catalunya que volen fer sentir la seva opinió votant? No és un disbarat més del Govern espanyol voler impedir que un acte democràtic com és el de votar es realitzi el proper diumenge a Catalunya posant en entredit la judicatura? Totes les respostes són clares, el Govern espanyol v a de disbarat en disbarat. Millor que el Sr. Rajoy dimiteixi i convoqui eleccions generals quan abans. Un tribunal imparcial i independent hauria de parar immediatament aquests disbarats. Caldrà acabar denunciant Espanya davant el Consell d'Europa?

i ara què canviem?

Ahir diumenge, el Diari de Burgos publicava un article del Sr. Juan José Laborda, President del Senat que parla de corretgir els partits per millorar el sistema polític. Diu ara que sd'han de reformar els partits per que siguin instruments al servei dels ciutadans, per què exerceixin el control de les institucions i per què deixin de ser els centurions del cap polìtic de torn. Dona com excusa suposades tensions artificials per interès electoral a Catalunya, que entén inacceptables. En cap moment ataca i critica els anys esmerçats amb partits supeditats a la personalitat del lider i els interessos dels barons o cacics dirigents del partit la qual cosa, de fet ja és una mostra de corrupció del sistema postfranquista. I aquesta reforma que proposa d'urgència sense concretar com i de quina manera entén que és la solució per salvar el sistema polític actual. Proposa al final de l'article transformar el nostra sistema de partits polítics cap a la forma anglosaxona, tamb é sense donar més detalls, amb un sistema electoral que tampoc concreta, que permeti seleccionar a les persones més competents, honrades i intel·ligents. El President del senat parla der selecció de persones, sense aclarir qui farà la selecció, la qual cosa vol dir que normalment quedaran fora de la selecció les classes treballadores que no tinguin accés als estudis universitaris i els crítics sense mitjans per competir, pues els partits han deixat de ser un instrumemt de control dels afiliats als seus caps, essent destinats tant sols a vèncer els enemics electorals i mantenir tot el possible control de l'opinió pública arraconant les informacions dels competidors als que s'ha d'aburrir o desacreditar com sigui. I en aquest cas es troben amb estructures calcades el PSOE i el PP que utilitzen el superlideratge com a mètode de govern servint-se del partit com a instrument disciplinat per consolidar aquest govern. Els exemples històrics els trobem al PSOE de Felipe Gonzalez i al PP de JOsé Maria Aznar. Que a mé se serveixin del cas dels catalans tractant-lo de tensions artificials qualificades d'inacceptables quan responen a un sentiment arrelat a l'ànima de la ciutadania catalana amant de la pau i la democràcia és la més clara i contundent demostració de desconeixement i parcialitat envers Catalunya i la qüestió catalana inacceptables en tot un President del Senat. El sistema polític espanyolo no es pot salvar amb reformes intrascendents i només dirigides a segrestar la opinió i les llibertats públiques derivades del dret europeu de participació. Els vells partits estan condemnats a desaparèixer amb els cacics que els ha dirigit i s'han servit d'ells pels seus interessos i els dels seus propers. El Sr. Laborda, dissortadament no ha estat encertat volen protegir un sistema i un règim cada dia més autoritari que han trobat amb Catalunya el seu taló d'Aquiles