Morenés Ministre de la guerra i més

Als Estats Units el President Quim Torra i Morenés, l'actual ambaixador se les han tingut. Xoc diplomàtic i retrets. El Sr. Morenés ara fa d'Ambaixador, no de ministre de la guerra contra Catalunya, i hauria de tenir una mica més de esperit diplomàtoc, vul dir paciència, silencis i no dir coses inconvenients en actes públics amb la dissidència legal, que generen escàndol internacional. Desacredita el govern espanyol i España sencera dient el que diu. No és moment ni hora. Viu en el passat del pensament únic i la intolerància. Però el govern socialista tanca files novament amb personal procedent del PP, en lloc de cessar-lo fulminantment.  On queda l'esperit de reconciliació a,mb Catalunya? On queda la oferta d'entesa davant l'atac? El govern socialista sembla que vol seguir joc brut amb Catalunya. Que els quedi clar que ja els hem vist el llautò: parlar, parlar i no resoldre res que els perjudiqui per recuperar electoral que els han pres C's i En Comú podem. Casualment  s'ha tancat la instrucció del cas de la presumpte rebel·lió dels Jordis, Oriol Junqueres i govern.  I ara comença laluta per la seva destitució i deixar en mi9noria la major9ia d'escons que va guanyar les eleccions del 21 D. Circuit perfecte per escorçar la politicac catalana. Desprès vindran les inhabilitacions dels alcaldes investigats per decapitar les llistes indeendentistes. Demencial i inadmissible en democràcia que l'aplicació del 155 segyeixi per la posrta del darrera. Tornen a surtir els tics de l'autoritarisme per via judicial, doncs si no hi ha ni indiciariament provat alçament amb armes, ni terrotrisme no hi ha rebel·lió ni sedició, a més si en cap moment s'esperonen accions delictives ni violència, ans al contrari. Perquè tanta imaginació compulsiva en el relat judicial fiant en una querella d'un Fiscal conservador i partits contraris a la democràcia liberal, i uns informes policials inflats i tergiversats que estan plens d'errors? Perquè una interpretació discutible  de l'article 384 bis quan encara no hi ha hagut judici i sentència defnitiva i ferma. Per què tanta pressa en decapitar la majoria independentista del Parlament de Catalunya ara que mana el PSOE? Per què tata pressa en declarar il·legal i delictiu convocar a Catalunya un referèndum d'autodeterminació reconegut per les Nacions Unides i Espanya en els seus convenis i convencions, com també a la OSCE des de 1975. Criminalitzar la política és un greu error antidemocràtic. Crear un estat judicial dins l'Estat és un alt5a error. Divisió de poders, no es elmateix que diferenciació de poders. Però elspoders nopo9den anar contra la democràcia i la equitat, ni els drets humansi la dignitat humana, ni contra els drets de les mibnories nacionals com Catalunya reconeguda a la Constitució de 1978, però declarada nul·la pel Tribunal Constitucvional el 2010, gairebé quaranta anys desprès. Volien una España una, defensar la integritat interior i la sobirania de l'estat parant de tot el poble espanyol, ignor4ant o volen ignorar que la autodeterminació no es pot interpretar en dret internacional com un atac a la integritat d'un Estat ni va contra cap constitució, doncs el poble que constitueix Estat en forma un de nou i pacta amb el predecessor tot el que s'ha de pactar de repartiment de bens i deutes, bon veinatge i cooperació, segons previst en conveni internacional de Viena sobre el dret dels Estats que a més prioritza el dret internacionalk sobr4e el local o nacional en aquests casos. Alguna responsabilitat o anomalia hi ha, doncs no s'enten que es prioritxi la legislació restrictiva espanyola i no es miri en quin món estem i c0m  ha evolucionat el dret fora d'Espanya. Els juristes belgues ens podrien donar lliçons. Però cal parlar idiomes i anar a classe i conferències a l'estranger i llegir per saber que no som un Estat aïllat jurídicament, sobretot de les resolucions de les Nacions Unides. Se sap quina és lampreparació tècnica i onbejctivitat de les actuacions judicials espanyoles vistos els errors de les euro ordres?

operació eliminar l'independentisme

Les reformes del Codi Penal que es volen portar a acord parlamentari al Congreso de los Diputados tenen una clara finalitat que és expulsar de la política les propostes independentistes. Si no en tenen prou encara els queda la llei de partits. I encara més fixar un topall del 3% a escala "nacional" dels vots a rebre a les comtesses electorals per poder disposar d'escó. Es tracte d'una veritable operació neteja de l'independentisme que ni el PP es va atrevir a fer. Ara ho faran executar a Pedro Sánchez i tot per impedir que es pugui celebrar un referèndum d'autodeterminació amb tote les garanties i en plena llibertat, amb observadors internacionals i la supervisio de les Nacions Unides. Catalunya no en té prou amb un reconeixement tardà ampliant l'article 2 a mencional la nació catalana, però sense sortir del sistema autonòmic.  Hem dit moltes vegades que altres no poden decidir pels catalans. Aixó són actes de dominació i poder hegemònic que signifiquen ruptura amb la democràcia i els drets humans. És inadmissible que parlin de diàleg amb càrrecs públics i  polítics empresonats i acusats de rebel·lió.  És inadmissible que ens diguin que no volen sentar-se a parlar si volem parlar d'autodeterminació. Que no hi tenim dret segons les Nacions Unides que diuen el conrrari del Govern del Regne d'Espanya? És inacceptable que la diplomacia espanyola continua mobilitzant-se amb ou govern i ministre d'exteriors contra els actes simbòlics dels catalans a l'exili i ls accions de President JoaquimTorra. Donen més importancia al conflicte català que s'ha de guanyar que als onstabts delictes de gènere, els robatoris organitzats, el negoci de les companyies de seguretat, l'abus de la factura de l'aigua i la llum, amb taxes, més taxes i recàrrecs que doblen el preu de cost.  També per emprenyar-se que diguin que el salari minim de 1.000 euros passi per 2020, mentre els empresaris amb esperit de depredació no volen pagar augments de les quores dela seguretat social dels treballadors. On volen dur el poble treballador? És inadmissible que això ho permeti un partit que es diu socialista, Quina vergonya de socialisme, em perdó!  I ja no parlem del sobrecost descobert en la construcció dels AVE que circulenper Espanya i el corredor mediterràni per fer. Algú s'ha fet ric facturant mentre molts empresaris esperen tenir vies de distribució de les seves mercaderies a Europa sense tenr que passar per Madrid. El Mediterrani, encara no saben els del PP i els Socialistes no passa per Madrid.

torna el joc brut

Els jocs de Tarragona no han començat amb regust català. Ara s'ha tingut coneixement de que la organització    va denegar dies enrrere la petició d'entrades que va fer la Secretaria General de l'Esport i la Federació d'Entitats Esportives de Catalunya. Van preferir l'estadi mig buit a arriscar-se a veure-hi estelades i soportar una nova xiulada massiva al rei. Per  assegurar-se  la tranquilitat i l'harmoniosa recepció van regalar milers d'entrades a gent relacionada amb SCC a Tarragona. Per bo tenir que pagar els 40 euros de l'entrada i entrar gratis s'havia de dur una bandera espanyola. S'ha tingut notñicia de quer també la Casa d'Aragóde Tarragona va regalar un bon paquet d'entrades també amb la condició de dur la bandera espanyola. Un aterratge paracaigudiste militar amb banderes espanyoles   entusiasmava l'afició espanyolista.Cap bandera de Tarragona. Cap bandera catalana. Diuen quevan xiular els atletes de Kosovo quan van fer l'entrada al camp. Limitar assistència al camp fou una clara maniobra de manipulació del mateix estil dels temps passats. Moltes banderes i aplaudiments al rei. Convéque estigui content. Poca  manifestació de pàtria catalana. L'alcalde Ballesteros es va mostrar satisfet. Però el poble que era al carrer, no. Ha quedat demostrat que la connivència socialista amb la monarquia ha tornat al joc brut. Queda per veure com organitzen la festa de tancament dels jocs. Per ara aquests jocs són els de tots menys dels catalans. No hem vist la bandera catalana onejant a l'Estadi, o estavem malfixats.

pachanga mediterrània

Ahir nit van quedar inaugurats els jocs de la mediterrània. 25 banderes. Molts turcs que no se sap si acabaran demanant asil polític per no tornar sota el dictador. Més atletes que públic. Un cap d'Estat, un cap de govern espanyol. Cap dignatari estranger. Tampoc hem vist ambaixadors. Quim Torra amb to seriós. Retrets sobre les banderes espanyoles i escridassada a Quim Torra per part del públic tarragoní, se suposa. El rei també va recollir algunes xiulades. Però va ser més forta l'escridassada a Quim Torra. Molta gent al carrer protestant contra la presència reial i altres poquets, uns 30, convocats per Vox en defensa la monarquia. Lucrecia, l'aertista dels Lunnies ens va deleitar amb les seves cançons. Hi havia molts infants entre els voluntaris. Era la seva festa més que la de l'esport. Faltaven senyals identitaris del passat romà iel folklore popular de les terres de Tarragona. Poca vibració en els discursos. El crit de "adelante" del rei no va significar res. Tot estava organitzat. Bona acústica, bona ingenyeria elèctrica, bona direcció informàtica. Molt d'uniforme policial. Una mica de català. Cap bandera catalana entre els esportistes i tots amb la bandera espanyola al pit. No sabem que va fer el rei amb el llibre de Jordi Boràs sobre l'1 d'octubre i l'informe del Síndic de greuges que li va donar en Quim Torra. No el duia quan era a la tribuna. Qui el tenia? L'Estadi va quedar inaugurat més que els jocs. S'haurà de veure si a més dels familiars dels esportistes i ells mateixos i haurà algú més durant les competicions. El que es vol vendre com un èxit, no és més que un acte més del món esportiu. El que importa és el futbol a Rússia que és el que dona imatge de país modernitzat. Nosaltrres ens hem quedat en la pachanga de la Lucrecia  i un grapat de pots d'aigua que tampoc sabem on ha anat a parar quan la vessaben a la mà oberta les joves portadores vestides "a la romana". Aquesta imatge recorda, si fa o no fa la de les monges rentant l'altar de la basílica de la Sagrada Família de Barcelona el dia de la inauguració. Pot ser un  rampell llunyà del Salou fest? Avui platja. Qui vulgui competir que jugui. Paella i bon vi del baix camp. A aquesta hora el rei sembla qe ja ha tornat a casa seva i Leticia està mirant on anar de vacances per no aguantar els mallorquins també cridaners darrerament.

Catalunya i Monarquia, relacions trencades.

El Govern de la Generalitat ha decidit trencar amb la monarquia espanyola que no vol escoltar el President Joaquim Torra. Ho ha dit clar el president en el seu comunicat aquest migdia. Prou relacions amb un rei que sembla que ens vulgui foragitar de casa. Posició ferma i inamovible. I que no diguin que Torra no representa a "los catalanes", que no són els catalans. Diferencien des de C's, SCC i Tabarnia per l'idioma matern. Absurda irrealitat que volen fer passar com realitat trascendent. Torra és el president de tots i ha de vetllar per el respecte a la dignitat col·lectiva de tots, no permetre que ens vinguin a dir com ens hem de governar i el que hem de fer. La sanitat, l'escola, els menjadors socials, les empreses, no discriminen per l'idioma que es parla. El que entenen per normalitat a la Moncloa i a la Zarzuela és la claudicació que no han aconseguit dels catalans. Tampoc ha servit de res el intentar enfrontar i exagerar les discrepàncies entre els habitants de Catalunya. Gent que no sap el que és i significa Espanya però ja li va bé i s'entusiasme amb la bandera borbònica, no vol que Catalunya sigui la progressista, la moderna. la capdavantera. A molts empresaris sense escrúpols ni visió de futur ja els va bé traslladar seus a Madrid, més a prop del poder. Sempre els pot caure alguna cosa, pensen. És l'egoísme el que   va contra Catalunya i els catalans,, inclosa la gent treballadora, parlin el que parlin. Tornaran a intentar la manipulació parlant de democràcia i de la pàtria que els ccatalans volem malmetre. És l'especulació la que mou els fils i convé desmuntar tot el que es pugui de Catalunya i dividir la població per raons sentimentals per justificar que Catalunya té un mal govern, encara que no ho sigui. No interessa parlar de justicia social. Als repressors i els partits nacionales arrenglerats amb el 155 i la repressió només els convé parlar d'Espanya  com senyera i medicina de tot. CAtalunya ha de deixar d'existir, quan resulta que  un dia van reconèixr que era un poble amb una personalitat històrica i gaudia d'institucions seculars. Tanta absurditat anticatalana aburreix i no es justifica.

odi i repressió

MAl dia avui pel que fa a les notícies. La proposta d'acoptar presos al País Basc xoca amb el desig de venjança i odi de les víctimes i familiars de les víctimes.  Només calia veure les imatges i expressions que ens oferien els telenotícies aquest migdia. L'alcaldessa de Berga, Montserrat Venturós ha quedat inhabilitada durant sis mesos, condemnada per desobediència per no voler despenjar una estelada de l'Ajuntament de Berga. El nou govern municipal de Badalona, format pel PSC amb el suport del PP ha començat pèr despenjar la pancarta que havia a la façana de l'Ajuntament de Badalona demanant la llibertat dels presos polítics. Sembla un joc petit burgés en el que els treballadors només veuen creuament de retrets. La classe obrera, si és que existeix, opta pel silenci i seguir treballant per            poder pagar les despeses de casa i menjar. Cap reacció obrera  a les fisures i desequilibris de la política de proximitat. Els treballadors estan preocupats èl seu benestar i no volen que uns pocs els amenacin el seu futur. La consciència de la injustícia laboral i el desig d'acabar amb ella són realitats  a les que la dreta reaccionària no vol veure ni li convé trobar solucions. La burgesía industrial segueix necessitan mà d'obra barata i qualificada per servir l'acumulacoió de poder econòmic.Tot és una qüestió de poder. El dfia s'acaba amb l'arxiu del cas pastor i l'alliberament dels xicots de "la manada" amb una fiança mínima de 6.000 euros, mentre els polítics catalans segueixen a les presons de Castella.

Un rei que no parla amb els ciutadans

M'assebento que el rei Felip VI  ha decidit no  parlar amb Joaquim Torra aprofitant que vindrà a Tarragona per inaugurar els jocs mediterranis. L'excusa oficial és que el govern de l'Estat no ho veu bé, i primer el President de la Generalitat ha de passar l'examen de la Moncloa. El que passa qu és quew el rei no vol fer marxa enrera desprès del que va dir el 3 d'octubre. Li sembla que el rei no s'equivoca ni es pot equivocar mai. Per això és el rei. Poca delicadesa i atenció de la monarquia que no se sap ben vé ara perquè ve a fer despesa amb viatge i seguretat, si sap que no és apreciat a Catalunya. Haurien de veure monarquia i govern espanyol que quan Caldes de Malavella, Vilableix i Girona li tanquen la porta al rei d'Espanya és per alguna raó, i més si hi ha qui ha decidit inaugurar una plaça 1 d'octubre. Posar-se d'esquena a Catalunya desprès de l'exercici de violència de les forces de l'Estat del dia 1 d'octubre que va aturar Frau Merkel amb una trucada a M. Rajoy, és un acte de supèrbia pròpia dels Borbons. Un rei que no vol dialogar obertament i sincerament per resoldre errors  no el necessitem a Catalunya, no és nostra rei. A Catalunya penso ara que estem equivocats de tant demanar el referèndum. Hauriem pot ser d'exigir que  l'Estat compleixi amb la Constitució i no impedeixi a Catalunya recuperar el seu status  de dret públic , com a nació històrica,  d'acord amb les Constitucions de 1705. Quina és sinó la llei aplicable? No parlen tant de l'imperi de la llei? No té Catalunya fixats uns límits territorials ben definits i aceptats per Castella que han volgut fer desaparèixer la dreta reaccionària? Fins quan aquesta situació estranya, irregular i anormal en que ens ha situat la història i l'episodi d'odi a Catalunya desfermat a les Espanyes?