Puigdemont cap de la dreta catalana

Puigdemont ha arrassat a les eleccions europees a Catalunya. Ara ja li osen entrebancs per accedir al seu lloc com eurodiputat. Espanya a més li exigeix que passi per Madrid pere jurar la Constitució espanyola, motiu per ser detingut per què és un perseguit de la justicia espanyola. No li demanen que juuri la Constitució europea. Els eurodiputats no van a Europa a defensar nacionalismes, sinó a fer Europa. És una burla dels drets dels electors a tenir la representació política que han votat. El mateix passa amb Junqueras que no admeten pugui ser diputat europeu i és segur que no el deixaran sortir de la presó per anar a la Constitució del Parlament europeu. Abans la comndemna perquè no pugui sortir de la presó. És un mal intent de final que saben no succeirà. La dignitat està per damunt d'aquesta burla de la democràcia. El fet més notable però, és que Puigdemont ha superar PDeCAT, JuntsxCat i la mateixa Crida, a més de l'operació Graupera per Barcelona. Puigdemont és el nou líder indiscutible de la dreta catalana. Les acusacions de la Fiscalia de l'estat contra els polítics catalans passaran a la història, no precisament per bé de la justícia espanyola, sinó per glòria dels polítics màrtirs. Caldrà veure fins a quin punt està disposat a enfrontar-se amb les Nacions Unides l'estat espanyol, ara que ja saben que detencions, empresonaments i judici són actes arbitraris com ha sentenciat la Comissio de Drets Humans.

MEDIOCRITAT, INDECÈNCIA I INQUISICIÓ

No he pogut passar per alt les crítiques als partits polítics que estan sotmesos a interessos que els limiten l'acció política.Tampoc podem passar per alt la mediocritat dels líders i les mentides en la paraula precuinada els que han memoritzat o llegeixen en els actes públics de campanya. Som davant una actuació molesta que fa que la gent apagui els televisors a l'hora del telenotícies, no es llegeixin les seccions de política dels diaris i els actes públics dels partits estiguin només compartits amb militants, parents i amics. La gran massa ciutadana, parlant clar passa de discursos i predicadors de la indecència que volen fer-se amb la gestió de l'imperi de la llei, i la seva definició a cop d'intrigues, insults i mentides. També trobem predicadors i predicadores de religions atees excloents i impositives que es creuen els propietaris de la política o d'un Parlament. Cada dia és més clar que la obediència de partit és la submissió al lider i el seu clan que constitueix el nucli dur de la organització. Quanta raó tenien els amnarquistes dels anys 30 del segle passat quan no volien anar a votar perquè no es fiaven dels partits. Els patits fan que la gent fugi de la política per què no els qualla la raó democràtica de que parlen amb la pràctica de la mateixa democràcia. Els partits encara segueixen amb el model vertical i no han superat el vell estadi de les idees engabiades.

No tenir por a la democràcia

Avui ha acabat la part inicial del judici. S'ha parlat molt dels drets fonamentals i dels drets humans. S'ha parlat molt de la inviolabilitat parlamentària. S'ha negat la existència de violència que veu la Fiscalia en la conducta de protesta col·lectiva dels acusats i el poble català. Carme Forcadell ha recordat com va dir en un acte a Sabadell que no tenim por. No la té ni ella ni cap dels acusats. Saben tots al que s'exposen tot i parlant tant clar. S'ha arribat a parlar de la politica com a farsa. Tots han posat de relleu com van actuar de manera pacífica. Cuixart, ha quedat demostrat, en veient els videos del 20 de setembre, que exercia drets reconeguts a tots els països democràtics. Al carrer hi ha qui pensa que ara jutjarà l'independentisme una Espanya que no va voler jutjar la dictadura. Veurem com es desenvolupen les declaracions testificals. Uns contradint-se amb els altres. Les manifestacions i votar no són delicte. És clar que ho va prohibir el Tribunal Constitucional. Però el que fa la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat sembla un interrogatori dels temps de la inquisició. No fan preguntes concretes com caldria. És rodar i rodar a veure que cau. Els acusats volien explicar moltes més coses de les que els han permès.Els interrogatoris no són tertúlies. Els magistrats i la Fiscalia no coneixen d'on prové la flama del Canigó.També desconeixen el valor de la sardana,la botifarra de Vic, els calçots de Valls i un bon cremat. Carme Forcadell ha tornat a dir que no s'ha de tenir por a la democràcia.

cap el judici que no s'hauria de celebrar

El Tribunal Suprem ja mou les naus per la celebració del judici contra els polítics catalans. Ara Ada Clau reclama que el judici sigui just, però no aclareix com ha de ser un judici just. Ja surt a la foto que és el que li interessa, aprofitant l'ultim minut. Joaqim Torra es llença a parlar de nova declaració unilateral d'independència si hi han condemnes. El govern espanyol diu que la Justícia és independent. Però pocs s'oposen a que conntinui un procediment que no hauria d'haver començat mai. És clar que a Madrid mai han volgut parlar de referèndum i que Rajoy i la diplomacia espanyola desfeien a l'exterior tot el teixit català. Mai van voler dialogar. Qualsevol idea de diàleg amb Rajoy era falsa i errònia. Llei, ordre i Rei és el que simbolitza en realitat la bandera espanyola imposada als catalans.Tota la política espanyola s'ha sacrificat a la unitat. S'ha perseguit la discrepància i la dissidència.S'han destruit la cohesió i la concòrdia possibles. El socialisme a més s'ha descpmposat com ideologia, entrant en el negacionisme de la dreta espanyola. La ignorància i la manca d'educació segueix persistint a la societat espanyola, la qual cosa permet imposar la dictadura constitucional. Hem votat cada vegada i també una Constitució que ha permès la implantació i l'existència d'una democràcia deficient, fluixa, com diria Arzalluz, doncs les democràcies depenen de la manera de fer les lleis, d'aplicarles i de regular l'organització social, mentre la Monarquia ha sigut el pont de les essències franquistes a la democràcia formal. El judici no resoldrà res més que la situació dels politics catalans emporesonats i acusats de greus delictes. La capacitat de condemnar o d'absoldre és del Tribunal Suprem. Però també serà el moment zero per un nou procés cap a la independència. L'exigència del referèndum que el govern espanyol nega, és legítima.Però nonés es confirmarà si els partits catalans guayen les eleccions amb majoria de vots i d'escons una i altra vegada. És el poble qui té el dret a decidir el futur, no els governs ni els tribunals. Aviat sabrem on se situa l'oportunisme i on se situa el poble català.

La Corona es reivindica, Robles estrena vestit

L'any comença amb actes que permeten fer discursos a la Corona parlant de la integritat que imposa la Constitució. La Unitat del conjunt de la nació espanyola, única nació que la llei i el Tribunal Consitucional reconeixen és el discurs que coincideix amb el del 40 aniversari de la Constitució. El discurs es repeteix a cada event. El Rei parlava ahir de conpromís ab el respecte als dres humans i a la dignitat de les persones, sobretot les més febles. Està per veure com es desenvolupa aquest respecte quan la llibertat i la democracia fan marxa enrera. Vestir d'uniforme com l'autoritza la Constitució en la seva qualitat de cap de les forces armades, no genera empatia enuna societat moderna que no creu en l'autoritat de l'uniforme. El Rei no ha vist o prefereix ignorar, i la Ministra de defensa tampoc, que, segons el CEO el 80% dels catalans està poc o gens satisfets amb el funcionament de la democràcia. I la veritat és que la única manera per fer-se escoltar és la de la protesta social, les mobilitzacions populars. Hi ha descontent amb els polítics. Alguns els acusen de ser inútils. També sabem ara, segons sondeigs, que si es tornés a celebrar un referèndum sobre l'actual Constiució, un 57% dels catalans la rebutjarien. A Catalunya la Monarquia ha perdut la confiança que va donar amb la Reforma política de 1976. Nosabem el que opina la gent a la resta de l'Estat. Però Cataluya és un bon indici. Volem fugir dels absurds, però no trobem definicions de camins estables. No es fan pronòstics. Sabem que hi ha un camí que no afavoreix cap diàleg. Sabem que els nostres dirigents que són a la presó, molts espanyols considerenque s'ho tenen guanyat per voler trencar Espanya, segons diuen. La ignoràcia de la veritat històrica pulida amb mentides repetides dia a dia, el silenci dels mitjans a tot allò que no convé als interessos de la unitat de la nació, impideixen saber de les diferències i se segueix tractant els catalans com enemics e la pàtria. La Corona no es fica directament amb l'extrema dreta i ha ignorat explicitament Catalunya. La Monarquia sap que no li convé repetir l'espectacle del 3 d'octubre de 2017. La bandera d'Espanya ara expliquen que era un pavelló de la marina que Isabel II va convertir en bandera d'Espanya. CAl preguntar-se si existia Espanya si no tenia la bandera que ara defensen la Monarquia i el Codi Penal. De cap manera pot ser considerada aquesta bandera símbol d'unitat quan resulta que fou utilitzada com emblema per lluitar contra la bandera espanyola de la II República. Fou una bandera fruit de la divisió que poresidia les accions i actes dels militars que van seguir a Franco i ara amb una corona diferent és la bandera d'Espanya. Margarita Robles, Ministra de Defensa, amb trajo de cerimònia, elegant també va fer el seu discurs. Al menys va insistir en que les forces armades han d'estar allunyades de decisios partidistes o cojunturals, per protefir els ciutadans, preservamt-ne el benestar i el lliure exercici dels drets i llibertats. Ben segur que aquest discurs no era per Catalunya. Al menys Margarita Robles va defensar el paper de la dona com a agent de pau i seguretat. El seguiment serà l'inici del judici contra els presos polítics acusats de rebel·lió. Serà una bona manera de demostrar qui mana, com deia Soraia Sénz de Santamaria quan venia a Barcelona. Però enguany ni l'Escola judicial se salva. Els despatxos dels nous Jutges es lliuren a Madrid. És qüestió de que s'acostumin al protocol i cerimònies de qui té el poder. Pensen alguns ciutadans que en lloc de tant trajo de cerimònia, un trajo o vestit de menjar macarrons, com diuen els entesos, seria suficient com ho és per asssitir al Concert d'any nou al Musikverein a Vienna.

No ha canviat res

No ha canviar res' ha dit el Molt Honorable Joaquim Torra davant la tomba de Francesc Macià. És cert, doncs el discurs del Rei no ha sigut més que un monòleg i la declaració subliminal de la seva voluntat de mantenir els dirigents polítics catalans a la presó o a l'exili. El Rei ha parlat de concòrdia i convivència quan ni escolta el president de la Generalitat i rebutja rebre'l. Aquest Rei es nega a escoltar els catalans. S'ha desligitimat de nou davant el poble català que esperava un altra anunci. El Rei s'ha proposat que renunciem a les nostres llibertats i al dret a ser poble. Ha oblidat allò de la "nación de naciones" i segueix sense reconèixer el caràcter nacional de Catalunya. No sabem quina audiència televisiva ha tingut el discurs reial per les cadenes nacionals, però més aviat creiem que a Catalunya mínima. Felip VI no convenç la gent catalana ni que vingués a fer el discurs sentat al tro del nen Jesús del Belén de la Plaça Sant Jaume. Aquest rei s'ha mostrat com és la Monarquia borbònica, cruel, insensible i sense sentiments. Evidentment el Rei no ha fet cagar el tió per què ja té tots els regals que desitja. La Reina pot estrenar quatre vestits de marca o elaboració personalitzada per setmana que en fan 192, amb un cost que no sabem qui paga. No s'ha fet públic el menú del sopar de Nadal de la Casa Reial, però segur que no ha sigut un sopar de llar de pobres. Per què no van mai el Rei i la Reina a compartir sopar de Nadal amb els desnonats de la vida? Segur que seria més apreciat que la vista del Palau Reial que es va fer de caprici i li hem pagat tots. Quina és la seva acció solidària per Nadal? La Constitució de que tant parla el Rei d'Espanya Felip VI en els seus monòlegs no li impedeix compartir plat amb gent sense recursos i veure de primerà mà que li passa al poble del que viu. Seria bo que sortís de palau sense escortes i obrír els ulls a la realitat de la vida del poble, parlar amb la gent, també amb el president Quim Torra, per què no?

Noves amenaces sense fonament

Ha passat gairebé un mes des de que vaig escriure la darrera entrada d'aquest blog. La situació política a Catalunya segueix una linia estranya. D'una banda es parla de moderació i contenció, i per l'altra d'acció republicana. De fet tots volem una república per Catalunya, si bé tots saben que això xoca amb la Constitució de la Monarquia.  La Monarquia és el veritable problema i escull per el canvi necessari per la supervivència de Cataluya. L'Escut monàrquic    l'hem vist a Espanya des de els anys 40 fins el 1981 amb l'àliga abraçant les colunes d'Hèrcules i per damunt de la Corona reial i els escuts de pobles quw avui integren Espanya. El 1981, l'escut va canviar der disseny, doncs no era presentable  presentar una Constitució acompanyada d'un escut procedent de la dictadura franquista. L?aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans de 1948 ha passat sense pena ni glòria als mitjans i entre la classe política espanyola, a diferència del Parlament de Catalunya que va fer la oportuna commemoració i concrrt de la Coral Sant Jordi. Ara plouen amenaces, unes abstractes, de "coneqüències" i altres de exigència  per part de les dretes que volen l'aplicació del 155 i tancar tv3. No s'amaguen. Els de Vox li han posat una querella a Jaquim Torra per què no els agrada el que diu. Aix+ò de la via eslovena els ha sentat malament. No volen reconèixer que els morts els va provocar l'atac militar de Sèrbia. És d'esperar que a l'Estat espanyol siguem més civilitats tots plegats i no es facin bogeries. D'entrada sobra la querella perquè posa en evidència la catalanofòbia una vegada més. Hi havia qui pesava que calia desmarcar-se de la via eslovena proposada per Quim Torra, suposem a iniciativa del preident Carles Puigdemont. No fa falta, han passat dos dies i ja ha perdut el caràcter de notícia, ni ha tingut seguiment.  El que cal es desmarcar-se de la política de dretes que emana de part de l'actual govern control·lat per JuntsxCatalunya i la Crida Nacional. No n'hi ha prou amb declaracions i comunicats. És una qüestió de fets.  La gent d'esquerres que és al govern, ha de practicar el seu esquerrisme i posar en pràctica solucions i projectes  per reduir les desigualtats, la inseguretat, la manca d'educació i cultura de molts, fer ciutats habitables, millorar le comunicacions i potenciar el comerç i la indústtria catalana, tot defensant  i fent respectar els drets laborals. No cal que pensin en trencar aquest govern. Però si exigir millors polítiques. Els que ens amenacen viuen en un món erròni i llunyà de la societat catalana, i possiblement de la democràcia també.