cap el judici que no s'hauria de celebrar

El Tribunal Suprem ja mou les naus per la celebració del judici contra els polítics catalans. Ara Ada Clau reclama que el judici sigui just, però no aclareix com ha de ser un judici just. Ja surt a la foto que és el que li interessa, aprofitant l'ultim minut. Joaqim Torra es llença a parlar de nova declaració unilateral d'independència si hi han condemnes. El govern espanyol diu que la Justícia és independent. Però pocs s'oposen a que conntinui un procediment que no hauria d'haver començat mai. És clar que a Madrid mai han volgut parlar de referèndum i que Rajoy i la diplomacia espanyola desfeien a l'exterior tot el teixit català. Mai van voler dialogar. Qualsevol idea de diàleg amb Rajoy era falsa i errònia. Llei, ordre i Rei és el que simbolitza en realitat la bandera espanyola imposada als catalans.Tota la política espanyola s'ha sacrificat a la unitat. S'ha perseguit la discrepància i la dissidència.S'han destruit la cohesió i la concòrdia possibles. El socialisme a més s'ha descpmposat com ideologia, entrant en el negacionisme de la dreta espanyola. La ignorància i la manca d'educació segueix persistint a la societat espanyola, la qual cosa permet imposar la dictadura constitucional. Hem votat cada vegada i també una Constitució que ha permès la implantació i l'existència d'una democràcia deficient, fluixa, com diria Arzalluz, doncs les democràcies depenen de la manera de fer les lleis, d'aplicarles i de regular l'organització social, mentre la Monarquia ha sigut el pont de les essències franquistes a la democràcia formal. El judici no resoldrà res més que la situació dels politics catalans emporesonats i acusats de greus delictes. La capacitat de condemnar o d'absoldre és del Tribunal Suprem. Però també serà el moment zero per un nou procés cap a la independència. L'exigència del referèndum que el govern espanyol nega, és legítima.Però nonés es confirmarà si els partits catalans guayen les eleccions amb majoria de vots i d'escons una i altra vegada. És el poble qui té el dret a decidir el futur, no els governs ni els tribunals. Aviat sabrem on se situa l'oportunisme i on se situa el poble català.

La Corona es reivindica, Robles estrena vestit

L'any comença amb actes que permeten fer discursos a la Corona parlant de la integritat que imposa la Constitució. La Unitat del conjunt de la nació espanyola, única nació que la llei i el Tribunal Consitucional reconeixen és el discurs que coincideix amb el del 40 aniversari de la Constitució. El discurs es repeteix a cada event. El Rei parlava ahir de conpromís ab el respecte als dres humans i a la dignitat de les persones, sobretot les més febles. Està per veure com es desenvolupa aquest respecte quan la llibertat i la democracia fan marxa enrera. Vestir d'uniforme com l'autoritza la Constitució en la seva qualitat de cap de les forces armades, no genera empatia enuna societat moderna que no creu en l'autoritat de l'uniforme. El Rei no ha vist o prefereix ignorar, i la Ministra de defensa tampoc, que, segons el CEO el 80% dels catalans està poc o gens satisfets amb el funcionament de la democràcia. I la veritat és que la única manera per fer-se escoltar és la de la protesta social, les mobilitzacions populars. Hi ha descontent amb els polítics. Alguns els acusen de ser inútils. També sabem ara, segons sondeigs, que si es tornés a celebrar un referèndum sobre l'actual Constiució, un 57% dels catalans la rebutjarien. A Catalunya la Monarquia ha perdut la confiança que va donar amb la Reforma política de 1976. Nosabem el que opina la gent a la resta de l'Estat. Però Cataluya és un bon indici. Volem fugir dels absurds, però no trobem definicions de camins estables. No es fan pronòstics. Sabem que hi ha un camí que no afavoreix cap diàleg. Sabem que els nostres dirigents que són a la presó, molts espanyols considerenque s'ho tenen guanyat per voler trencar Espanya, segons diuen. La ignoràcia de la veritat històrica pulida amb mentides repetides dia a dia, el silenci dels mitjans a tot allò que no convé als interessos de la unitat de la nació, impideixen saber de les diferències i se segueix tractant els catalans com enemics e la pàtria. La Corona no es fica directament amb l'extrema dreta i ha ignorat explicitament Catalunya. La Monarquia sap que no li convé repetir l'espectacle del 3 d'octubre de 2017. La bandera d'Espanya ara expliquen que era un pavelló de la marina que Isabel II va convertir en bandera d'Espanya. CAl preguntar-se si existia Espanya si no tenia la bandera que ara defensen la Monarquia i el Codi Penal. De cap manera pot ser considerada aquesta bandera símbol d'unitat quan resulta que fou utilitzada com emblema per lluitar contra la bandera espanyola de la II República. Fou una bandera fruit de la divisió que poresidia les accions i actes dels militars que van seguir a Franco i ara amb una corona diferent és la bandera d'Espanya. Margarita Robles, Ministra de Defensa, amb trajo de cerimònia, elegant també va fer el seu discurs. Al menys va insistir en que les forces armades han d'estar allunyades de decisios partidistes o cojunturals, per protefir els ciutadans, preservamt-ne el benestar i el lliure exercici dels drets i llibertats. Ben segur que aquest discurs no era per Catalunya. Al menys Margarita Robles va defensar el paper de la dona com a agent de pau i seguretat. El seguiment serà l'inici del judici contra els presos polítics acusats de rebel·lió. Serà una bona manera de demostrar qui mana, com deia Soraia Sénz de Santamaria quan venia a Barcelona. Però enguany ni l'Escola judicial se salva. Els despatxos dels nous Jutges es lliuren a Madrid. És qüestió de que s'acostumin al protocol i cerimònies de qui té el poder. Pensen alguns ciutadans que en lloc de tant trajo de cerimònia, un trajo o vestit de menjar macarrons, com diuen els entesos, seria suficient com ho és per asssitir al Concert d'any nou al Musikverein a Vienna.

No ha canviat res

No ha canviar res' ha dit el Molt Honorable Joaquim Torra davant la tomba de Francesc Macià. És cert, doncs el discurs del Rei no ha sigut més que un monòleg i la declaració subliminal de la seva voluntat de mantenir els dirigents polítics catalans a la presó o a l'exili. El Rei ha parlat de concòrdia i convivència quan ni escolta el president de la Generalitat i rebutja rebre'l. Aquest Rei es nega a escoltar els catalans. S'ha desligitimat de nou davant el poble català que esperava un altra anunci. El Rei s'ha proposat que renunciem a les nostres llibertats i al dret a ser poble. Ha oblidat allò de la "nación de naciones" i segueix sense reconèixer el caràcter nacional de Catalunya. No sabem quina audiència televisiva ha tingut el discurs reial per les cadenes nacionals, però més aviat creiem que a Catalunya mínima. Felip VI no convenç la gent catalana ni que vingués a fer el discurs sentat al tro del nen Jesús del Belén de la Plaça Sant Jaume. Aquest rei s'ha mostrat com és la Monarquia borbònica, cruel, insensible i sense sentiments. Evidentment el Rei no ha fet cagar el tió per què ja té tots els regals que desitja. La Reina pot estrenar quatre vestits de marca o elaboració personalitzada per setmana que en fan 192, amb un cost que no sabem qui paga. No s'ha fet públic el menú del sopar de Nadal de la Casa Reial, però segur que no ha sigut un sopar de llar de pobres. Per què no van mai el Rei i la Reina a compartir sopar de Nadal amb els desnonats de la vida? Segur que seria més apreciat que la vista del Palau Reial que es va fer de caprici i li hem pagat tots. Quina és la seva acció solidària per Nadal? La Constitució de que tant parla el Rei d'Espanya Felip VI en els seus monòlegs no li impedeix compartir plat amb gent sense recursos i veure de primerà mà que li passa al poble del que viu. Seria bo que sortís de palau sense escortes i obrír els ulls a la realitat de la vida del poble, parlar amb la gent, també amb el president Quim Torra, per què no?

Noves amenaces sense fonament

Ha passat gairebé un mes des de que vaig escriure la darrera entrada d'aquest blog. La situació política a Catalunya segueix una linia estranya. D'una banda es parla de moderació i contenció, i per l'altra d'acció republicana. De fet tots volem una república per Catalunya, si bé tots saben que això xoca amb la Constitució de la Monarquia.  La Monarquia és el veritable problema i escull per el canvi necessari per la supervivència de Cataluya. L'Escut monàrquic    l'hem vist a Espanya des de els anys 40 fins el 1981 amb l'àliga abraçant les colunes d'Hèrcules i per damunt de la Corona reial i els escuts de pobles quw avui integren Espanya. El 1981, l'escut va canviar der disseny, doncs no era presentable  presentar una Constitució acompanyada d'un escut procedent de la dictadura franquista. L?aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans de 1948 ha passat sense pena ni glòria als mitjans i entre la classe política espanyola, a diferència del Parlament de Catalunya que va fer la oportuna commemoració i concrrt de la Coral Sant Jordi. Ara plouen amenaces, unes abstractes, de "coneqüències" i altres de exigència  per part de les dretes que volen l'aplicació del 155 i tancar tv3. No s'amaguen. Els de Vox li han posat una querella a Jaquim Torra per què no els agrada el que diu. Aix+ò de la via eslovena els ha sentat malament. No volen reconèixer que els morts els va provocar l'atac militar de Sèrbia. És d'esperar que a l'Estat espanyol siguem més civilitats tots plegats i no es facin bogeries. D'entrada sobra la querella perquè posa en evidència la catalanofòbia una vegada més. Hi havia qui pesava que calia desmarcar-se de la via eslovena proposada per Quim Torra, suposem a iniciativa del preident Carles Puigdemont. No fa falta, han passat dos dies i ja ha perdut el caràcter de notícia, ni ha tingut seguiment.  El que cal es desmarcar-se de la política de dretes que emana de part de l'actual govern control·lat per JuntsxCatalunya i la Crida Nacional. No n'hi ha prou amb declaracions i comunicats. És una qüestió de fets.  La gent d'esquerres que és al govern, ha de practicar el seu esquerrisme i posar en pràctica solucions i projectes  per reduir les desigualtats, la inseguretat, la manca d'educació i cultura de molts, fer ciutats habitables, millorar le comunicacions i potenciar el comerç i la indústtria catalana, tot defensant  i fent respectar els drets laborals. No cal que pensin en trencar aquest govern. Però si exigir millors polítiques. Els que ens amenacen viuen en un món erròni i llunyà de la societat catalana, i possiblement de la democràcia també.

Podem creure en el futur?

Podem començar a reure que el futur és dels heterodoxes i dels heretges. No hi ha hagut progrés al món sense gent de pensament lliure que lluita per el canvi de la societat, protegir els vulnerables, moure les consciències per solucionar les desigualtats i frenar el nou caciquisme de les oligarquies. La actual situació de degradació políticaoccidental exigeix una nova revolució comntinuadora de  la revolució de les idees que va començar el maig del 68. La política no s'acaba amb unes eleccions. Tampoc l'autoritarisme acaba amb la democràcia. Hi ha la necessitat de fer un canvi de cultura. Ho va dir Bennie Sanders. Nous objectius han de ser presents a la política de govern: prioritzar l'educació, millorar la sanitat i fe-la universal, sistema judicial i funcionament policial renovats per prevenir delictes, cooperació amb els educadors, treballadors socials i psicòlegs, adoptar les mesures  adients perlluitar contra el canvi climàtic, innovació i millor tecnologia.millors condicions laborals, cultiu de la dignitat humana, acabar amb els conflictes armats. Tenim dèficit? Tornarem a fer retallades? Pagaran més impostos les SICAV i les SOCIMIS? Eliminaran l'impost sobre les pensions? Rebran finalment els treballadors un salari mínim que els permeti viure i fer vida social? Podríem alleugerar l'impost de successions per aquelles famílies amb dificultats per obtenir crèdit per pagar l'impost? Podrem arribar a solucionar el problema de la vivenda sense actituds expoliadores?

Tenim un govern aparador?

La Vicepresidenta del govern espanyol Carmen Calvo insisteix en una entrevista a El Periódico d'avui que l'autodeterminació no existeix en una democràcia. Tampoc es mostra favorable a l'alliberament dels presos polítics que no reconeix amb aquesta qualitat. Dona doncs una versió oficial del que pensa el  govern del PSOE i ens recorda que l'únic camí d'entesa passa per un nou Estatut. Carmen Calvonque demostra una autèntica ignoràcia del que pensen a les Nacions Unides, marca les regles i no accepta cap proposta que la contradigui.  Això no fa pas gaire de democràta, per molt que s'ho digui i ho proclami la Vicepresidenta. La qüestió és aburrir els republicans catalans i qye pensem que ni som ni serem, fer-nos perdre eficàcia conservant competències que l'Estat no traspassarà a Catalunya. Quina idea més boja creure que podrem disposar d'un Dret Públic propi. Falta coratge als polítics catalans per plantar cara als de Madrid? Carmen Calvo, això0 si, molt prudent, no es fica amb la corrupció. Quants marros quedsen per dscobrir?  I això ho diu la Vicepresidenta coincidint amb la reunió de diàleg     celebrada ahirt al Palau de la Generalitat. Poques sorpreses. PSOE i PSC defensen la mateixa idea del nou Estatut per rebaixar l'independentisme. Aquest és l'únic referèndum que ofereix el president Pedro Sánchez, la seva proposta mentre es nega a parlar de fer un referèndum pactat. Ens hem convertit en un país d'hipocresia? Pensen realment els governants en qui sosté el sistema? cal aclarir també si els catalans tenim sentit de l'estratègia. Deixem escapar oportunitats de feina per les nost5res industries a favor dels francesos. Per què no ens hem bellugat per fer-nos amb la construcció dels nous trens per el Marroc?   Què ha fet l'Estat espanyol? Era un problema d'avantatges i comissions o no han fet res?  Volem saber-ho. L'Estat espanyol que és com es coneix Espanya és un estat centralista, on molta gent no entén aixó de la diversitat. No veuen que la realitat no s'analitza per igual al Govern d'Espanya i al Govern de Catalunya. A més ens diuen com hem d'exercir la democràcia i es converteixen en intoleranats si no ho fem con volen a Madrid. Que els catalans pensem en una deocrpacia diferent no interessa a Madrid.  Hi ha una manera de que ens respectin i és que Catalunya sigui econòmicament vital, també per els que no són ni volen ser catalans. Ho hem de fer encara que el govern espanyol es desinhibeixi de promoure inversions a les quatre provincies catalanes o intenti com  ha fet el del PP endur-se empreses catalanes a Madrid, per què els interessa que aquestes inversions aterrin a altres llocs, no a Catalunya.

Esbandir i desempallegar-se de tradicions

Ara que  s'ha presentat a Manresa, lloc molt tradicional del catalanisme, la Crida Nacional de Puigdeont, no hi ha cap dubte que no hi haurà en aquesta Crida tradicions diferents, sinó identitat de criteris per fer-se amb el poder i esbandir la competència, per què segueix vigent la lluita per els espais de poder. La tradició política catalana que fa anys es va perdre, no és la de la unitat a cegues, sinó la de la col·laboració en estratègies comuns amb pactes de no agressió, el respecte i el pacte polític de govern. La Crida no neix transversal. No hi hem vist els sindicats de treballadors. Tampoc hem vist en el reportatge del miting a Manresa una massiva presència de jovent, però si ple de gent gran emocionada per l'esperança i el somni visual. Només surten a les fotos els compromesos amb una linea de refundació de Convergència, més enllà de la Casa Gran del Catalanisme.  Aquest acte i els discursos dels promotors a l'interior eren els esperats. Repeteixen el que ja sabem i no aporten res de nou a la politica catalana, excepte la divisió i un futur disseny d'enfrontament amb la gent d'esquerra.  Faran difícil l'entesa per què es marquen objectius que només poden satisfer moralment la precipitació, el neguit i l'ansietat  dels que es creien que el 10 d'octubre Catalunya ja era República. La tradició correcta és la del pas a pas del bou, llaurar bé la terra. No és gens clar que sigui una bona feina de conreu deixar de banda els predecessors del PDEcat i dividir els partits  esgarrepant prohoms dels altres  abduïts per la il·lusió d'arribar d'una vegada a "l'altra banda del riu" que Artur Mas va voler convertir en mar. La fòrmula només ha agradat als que ja hi són. Sembla una crida de funcionaris i càrrecs per la continuïtat, prometent futur. L'acte  i els parlaments recorden altres temps i velles fòrmules.  El futur de la història catalana continua sense  ser escrita  per els que venen del passat,  amb tant d'avenç en el temps com es creuen o volen fer creure. La política habitual segueix el seu curs. Res de nou del que ja esperavem.  Tot vestit, amanit i disposat. Parlar de tradicions és  una fal·làcia quan el que es fa és intentar desempallegar-se de les tradicions polítiques i partits que han desacreditat la dreta catalana o que tenen possibilitats de treballar per Catalunya des del poder limitant i moderant els abusos empresarials, l'especulació, el frau, la precarietat laboral i els baixos salaris, l'abandó dels vells i la manca de solidaritat amb els que viuen en la pobresa i els exclosos de la vida social.  D'això, aquest autoanomenat recull de tradicions diverses no en parla.