on és el govern dels pobres?
Cada dia més programes de televisió presenten les ventatges de ser ric, els privilegis del que disposa de sobrats mitjans econòmics i d'influència política. La societat ideal per el reduït cercle de rics és la desl privilegis, la del funcionament oligàrquic en la distribució del poder. Les activitats altruistes, la recollida d'aliments o de diners per els pobres no és més que una activtat de consolidació de les diferències socials, de manteniment del mur que separa rics i pobres, un missatge de conformitat als pobres que depenen dels rics. Hem vist esglésies plenes de riqueses i herències de difunts penitents. Hem vist hotels que lloguen habitacions per un dia al mateix preu que costa un lloguer social durant un mes que mostren el luxe que no es pot tenir a casa. Queden per els brilants executius i milionaris sense consciència social que no són capaços de retornar a la societat ni una petita part del que aquesta els ha donat. Els museus són la única forma de socialitzar l'art i les antiquitats, les biblioteques el nou reducte de la cultura escrita. Les Universitats ja no són per els pobres ni els treballadors. Serveixen per formar trepes i emigrants. Les revistas dites del cor presenten la riquessa i el luxe com la vida normal de les celebritats, es presenta el luxe com el futur de vida a conquerir pel pobre. No hem vist cap revista del cor que ens fotografii la realitat social de les families pobres, de la gent a l'atur, dels immigrants irregulars. La vida senzilla no inrteressa a la oligarquia del diner. L'egoñisme és la llei en el cercle dels explotadors de l'esforç dels demés. Per arribar a l'éxit el jovent creu que tot és vàlid. Molts personatges, ja condemnats o pendents de judici per actes de corrupció i buidar les caixes del diner públic, viuen en el microcosmos del poder selecte que intenta orientar la vida cultural i dirigir els assumptes públics. La banalitat, no respectar les regles socials, fugir de la solidaritat social, depositar fortunes a paradisos fiscals són els principis que mouen la oligarquia del poder social i econòmic que vol donar lliçons de direcció als polítics honestos que no volen que pobresa sigui l'equivalent de misèria vergonyant. Els pobres són els penitents. Els rics els que miran la professó. Els pobres no tenen un govern que els protegeixi de l'abús.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada