política de diàleg
by
Pau Miserachs
/
dimarts, 19 de març del 2013 /
Posted in
diàleg,
ecumenisme,
referendum democràtic,
sobirania popular
Semblava ahir que la presidenta de l'Argentina havia aprofitat la primera visita com a cap d'estat al nou Papa per intentar involucrar l'església en la seva disputa sobre les illes Malvines també dites Fakland. Aprofitar la visita a un cap religiós per inserir interessos clarament polítics i econòmics com pot ser el petroli que hi a a les illes qu'ara reclama com a territori propi la Repùblica Argentina sembla quelcom molt allunyat de la religió que representa el Papa. Abans del cònclave van intentar desacreditar el jesuita cardenal que plantava cara a la polìtica presidencial argentina. No sabem si li ha demanant perdó al Papa. A més la Presidenta que anava a la visita molt contenta no va tenir en compte que l'església respecta els sistemes polítics que no interfereixen la seva tasca religiosa, a més de la voluntat dels ciutadans, i resulta que fa pocs dies que els habitants de les illes havien votat lliure i massivament en un referendum democràtic que volen ser britànics. La senyora presidenta no pot demanar al Papa que vagi contra la sobirania popular d'un sistema que té com a base la llibertat de decidir. El que havia de demanar era una política de diàleg i de trobada de tots els criteris, cultures, pensaments i diversitat humana, en lloc d'intentar arossegar l'església a un enfrontament com a l'edat mitjana. La senyora presidenta sembla ignorar que existeix l'ecumenisme i el respecte a la diuversitat.. Quan el nou Papa parla de perdó, cal que la senyora presidenta entengui que la societat no pot viure en la tensió permanent, en la crisi de la manca de diàleg per distreure internacionalment els greus problemes interns de misèria i atur que té en el seu país, per molt que es presenti al Vaticà ben maquillada i vestida de negre amb un vistòs modelet de marca i barret de disseny. La senyora presidenta no ha canviat de Déu. El problema és si creu en alguna cosa apart dels interessos que defensa no sempre coincidents amb els de l'església. La senyora presidenta sembla no voler recordar que la política de Déu no és la dels homes. Però s'ha fet veure ben bé. Ha sigut la primera en arribar al Vaticà i la foto del moment que es vol fer històric com sigui és el que importa en aquests casos. Encara no hem pogut llegir les noves opinions de la senyora presidenta sobre el pensament del nou Papa.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada