discòrdia en lloc de concòrdia
by
Pau Miserachs
/
dimarts, 25 de març del 2014 /
Posted in
constitució,
dret a decidir,
nació catalana,
principis democràtics,
sobirania nacional
"La concordia fue posible" és l'epitafi de l'ex President Suarez. Però el mateix dia del seu enterrament a la Cate4dral d'Avila s'ha fet pública la sentència del Tribunal Constitucional negant a Catalunya ésser un subjecte polític, com ja va negar fa quatre anys que Catalunya és una nació. Reconeix el Tribunal que són davant un acte polìtic capaç de produir efectes jurídics, la qual cosa no accepten. Defensen en la Sentència que Catalunya no és titular d'un poder sobirà que és exclusiu de la nació espanyola constituida en Estat social i democràtic de Dret, i és en el poble espanyol en el que resideix la sobirania nacional. El poble c atalà no por ser considerat sobirà segons el Tribunal per no estar contemplada aquesta qualitat en la Constitució espanyola per les nacionalitats i regions que integren l'Estat. Les autonomies no són el resultat d'un pacte entre instàncies territorials històriques que coinserven drets anteriors a la Constitució i superiors a ella, la qual cosa impideix convocar un referèndum d'autodeterminació per decidir sobre la integració a Espanya tot i que la realitat socio-històrica catalana és anterior a la Constitució de 1978. Com Entoitat estatal autònoma, CAtalunya està implicada en la assumpció de l'univers jurídic creat per la Constitució que és l'únic segions la Sentència, en la que concebut com una unitat en dret trobarà Catalunya el seu sentit. Els ciutadans de Catalunya no es poden confondre amb el poble sobirà fonament de la Constitució, segons sentència que cita el Tribunal 12/2008. Dit això, reconeixent el dret de les minories a fer propostes i expressarse sobre les de la majoria, admeten els Magistrats una interpretació constitucional del dret a decidir en base a la legitimitat democràtica quan no es vincula a la declaració de sobirania del poble de Catalunya, de manera que és possible la discrepància a travers activitats que no vulnerin els principis democràtics, els drets fonamentals o la resta de mandats constitucionals. De totes les maneres, el resultat clar és que en lloc d'una Sentència per la concòrdia, és una sentència per la discòrdia. La naciò catalana no pot acceptar que se li negui el dret a decidir el seu futur polític com a nació pre-existent a Espanya. La interporetaciò de la Constitució ha sigut restrictiva i no promourà el diàleg entre els respectius governs.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada