no estem contents, però tenim il·lusió
L'enrariment de la situación és diari. Quan no és una cosa és l'altra. Ara el Govern ha decidit atacar el tema de l'aigua de l'Ebre. Deu ser molt forta la demanda d'aigua per regar els camps de golf de Valencia i Murcia i els convé fer el trasvàs quan abans, encara que ho dissimulin dient que l'aigua és necessària pel rec dels camps aragonesos , la parte española de l'Ebre, segons va dir la Vicepresidenta del Govern español Sra. Saenz de Santamaria. No els importa enviar cap altres terres l'aigua que Catalunya necesita. No els importa desfer un patrimoni de l'Unesco Menteixen quan s'han d'explicar per l'aplicació del cèntim sanitari no autoritzada per la Comissiò europea. És l'embolica que fa fort després del debat sobre el Estado de la Nación. I ara el carnaval i després Setmana Santa i Pasqua, i fins l'any que vé. És la dictadura dels fets contra la protesta de la paraula. També ens han dit que no ens deixaran la consulta de manera insistent. I amb l'èxit d'aquesta posiciò per els diaris més conservadors, resulta que baixa la borsa, els de Moody's apugen la qualificació econòmica de Catalunya i Escòcia, mentre els africans intenten entrar a Espanya com sigui saltant tot lo saltable a Melilla amb la impotencia de les autoritats espanyoles que es veuen lligades de peus i mans per intentar parar l'arribada d'africans amb gana. El President Rajoy no ha parlat de cooperaciò internacional que vol dir educar i crear indústries als països pobres per evitar la fugida dels seus joves cap on no saben, noves esclavituds, més fracassos humans, conflictes innecessaris, actituds discriminatòries i xenòfobes, el xoc de cultures de tot ordre. Ara no son temps d'ordenar expulsions de les persones com en temps dels reis catòlics. El món parla de drets humans. El problema és que sembla que el Govern central desconeix el tema o no sap què fer. El que no ens poden treure per Reial decret és la il·lusió de fer país.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada