l'Estat contra la societat

Ens diuen que el més important sóin els vots que legitimen una acciò de givern fins les properes eleccions, sigui la que sigui, facin el que facin, arruinin o no a la población. No volen veure que cada dia hi ha més gent fent actes de protesta al carrer per què no els escolten. Privatitzen tot el possible, des de la sanitat als serveis municipals i apugen els preus dels transports públics que són els que més perjudiquen als treballadors. La re4alitat la trobem als diaris digitals que denuncien les disbarats del govern, como avui ens descobreixen que van amagar pèrdues de Caixa Madrid o volen reconèixer que l'aparell de l'estat rdmou rn direcció contrària a una societat complexe, sense capacitat d'estalvi i a més dependent de les inversions estrangeres. Crtitiquen el sistema autonòmic, li imposen retalladles, però no resloen en positiu la disparitat dels serveis i funcionament de l'administració de l'Estat. Abans baixaran e4ls salaris dels treballadors que els dels funcionaris. Però seguim amb uyn salari mmínik interprofesional que és practicament la meitat del que guanyen els treballadors a França o als paísos del nord d'Europa. Som la mà d'obra més barata d'Europa.Tanta deficiencia ens permet pensar si és veritat que xarxes criminals vasn procedir al segrest de l'Estat per enriquir-se amb els diners de tots els ciutadans. Sense un règim de democracia poñl´`itica no és possible evolucionar cap una democràcia social. Només trobariem demagògia i populisme mentre les oligarquies financeres segueixen decidint com ha de ser la vida econòmica. Cal decididament jubilar la transició i corretgir tots els defectes heredats, construir un nou model de democracia amb estructures de poder, com deia en Josep Pallach, capàces de esperonar l'interés del poble i la pr4esència dels ciutadans en els assumptes de govern. Ens cal una democràcia que fomenti el desenvolupament, una nova voluntat política que ens faciu recuperar el gust per la llibertat, el clam per la justicia social, tornar a la sociertat els drets que aquesta legislatura ha trossejat i suprimit a cop de llei. Cal aixís una política responsable, amb la preocupació permanent per el bon funcionament de la societat, fugir de la nostalgia recentralitzadora. Cal fer una societat que valgui la pena per a tots, com diu l'Ernest Maragall, treballar per ajudar a la gent que ho està pasant malament. Cal reconèixer els problemas reals, no crear incentius trampa, acabar amb el tràfec d'influències, lluitar contra la recessió, acabar amb la corrupción i la intolerancia, que els Tribunals de Justícia deixin de ser un instrument polític que ens tornin la democràcia.