més pobres, menys llocs de treball

Els diaris diuen avui que les ombres en la recuperació económica de Catalunya són visibles. La Comunitat catalana pateix la pujada de les llars pobres. D'un 21,6% el 2011 ha saltat al 33% el 2013. A més la destrucció de la ocupació a Catalunya arriba al 21% amb una davallada de 5,7% del PIB, segons informen La Vanguardia i el PuntAvui analitzant l'informe Funcas. Francesc Canosa, en la seva columna a El Punt, recordant-nos Paco Candel, l'autor de <> i el que és avui Catalunya, també ens refresca les xifres d'immigrants des de 1900. Ara la población no catalana d'origen suma a Catalunya més de la meitat. L'allau d'immigració dels darrers anys que va fer pujar la nostra población dels 6.000.000 de l'oasi Jordi Pujol fins 7.500.000 habitantsdel 2012 que varen començar a recular el 2013, més els fills dels immigrants nascuts a Catalunya han trobat una altra vida. Més de mig milió de llatins han tornat als seus països d'origen. Ara pateixen les conseqüencies de la crisi com els catalans i els nous catalans que ja hi eren quan ells van arribar. La crisi que patim els catalans és com la de l'Estat espanyol. La miseria guanya terreny a les illes canàries tot i que el turismo els puja. Però no tenen industria i l'economia gira entre poques mans. La política catalana no hi té res a veure amb la crisi financera dels bancs i caixes espanyols que hem reflotat amb els diners de tots empassant-nos la cultura del pelotazo, la bombolla immobiliaria, l'economia imporoductiva de que feia gran gala el Govern Aznar i va tolerar el socialisme que el va succeir al poder de l'Estat. Tampoc influeix la medalla d'or de la Ciutat de Barcelona va concedir l'Ajuntament el 1997 a la Infanta Cristina, poc abans de casar-se a Barcelona. L'Infanta Cristina que també va inmigrar a Catalunya els anys 90 on va trobar una feina a la seva mida, ara veu com ICV li discuteix la medalla a l'Ajuntament de Barcelona. La única diferència és que la Infanta no és pobre i que molts treballadors i professionals catalans i nous catalans si ho són avui per falta de feina. També és interessant saber que la Infanta no ha manifestat públicament cap interès per la causa catalana, ni per la problemática de la ciutat que li va donar la medalla d'or, ni se sap si està empadronada a Barcelonba, ni si amb el temps ha aportat res en favor de la ciutat que la faci merèixer una consideració especial. Si sabem com a precedent que l'Ajuntament de Palma governat per el partit popular ha fet retirar les plaques de la Rambla dels Ducs de Palma a la cèntrica Rambla de Palma que ha recuperat el seu nom anterior. A Barcelona, a la Sala de reunions Lluís Companys de l'Ajuntament, avui pel matí, a les 12 hores, amb l'abstenció dels socialistes, i amb el vot en contra de Partit Popular i CiU, ha sigut rebutjada la proposició de revocar la concessió de la medalla que presentava el grup municipal d'Iniciativa amb l'adhesió d'Unitat per Barcelona que representava el regidor Joan Laporta. On queda la dignitat catalana? Queda clar que la crisi queda pels desfavorits de la societat.