La violència, un mal consell

S'acaba la manifestació en protesta de la desokupació obligada per la llei i la justícia de la carboneria del carrer Urgell, l'edifici okupat pels okupes antisistema que es feien amics del barri i lluitaven contra el sistema. Ocupar una propietatv aliena sense disposar del dret d'ocupació, ja és una infracció del dret de propietat i de l'obligaciò de respectar els bens dels demés. Prrò l'objectiu era la protesta. Sense fer tant soroll alguns bisbats s'inscriuen amb un simple escrit presentat al registre de la Propietat la propietat de finques i també la mezquita de Còrdoba que el mateix Emperador Carles Vè va consioderar una barbaritat convertir-la arquitectònicament en església católica. La violencia moral como també la violencia física no són el millor consell per resoldre les diferències, són el pitjor. Voler imposar les coses per la força és demostratiu de gent poc civilitzada. La llei prudent i savia preveu aquestes situacions i demana tracte equitatiu sempre. La gent no civilitzada desconeix l'equitat, el bon sentit, els drets dels demés. La millor llei per aquesta gent és la violència. La protesta consisteix en trencar i fer malbé el mobioiarin urbà que paguen tots els ciutadans amb els seus impostos. També trova més sentit la protesta si es trenquen els aparadors i vidres dels establiments propers al lloc de la protesta, bancs i grans comerços. És la incitació al desordre per assolir un gram de justicia, la justícia del carrer. La justicia del carrer, la de la violencia no és la solució per conseguir avenços per la justícia social. No som en temps de transposar la justicia al carrer seguint el populisme i el rebuig de tot diàleg i esforç democràtic. La violència aïlla i posa fora de la societat, de la llei de la societat democrática que acepta el pluralisme i la protesta, per+ò no la violència. Amb la violència i la destrucció de bens no es canvien les coses. Contrariament al que esperen els els activistes antisistema que, amb la violència al carrer, volen convertir la societat en el debat permanent improductiu i crear la llei del debat assambleari com a nou regulador de la justicia sense jutges, la societat organitzada en una democràcia, encara que imperfecta i amb moltes febleses i defectes, mostra el seu rebuig a aquesta manera de conduir-se. La democràcia no es construeix amb la violència.