discòrdia i divisió

Diuen que els catalans volem tornar a l'edat mitjana. Impossible, el President espanyol Mariano Rajoy s'equivoca quan parlava a Valladolid del tema català, doncs som al segle XXI i estem volent posar en marxa el govern coparticipat, un govern en el que el poble té molt a dir i decidir amb independència del que diguin, proposin i decideixin els electes. La discòrdia no la veiem als carrers ni a les llars catalanes. Només la veiem en els brams contraris al dret a decidir dels dirigents del partit popular, de ciutadans i ara en una part insignificant del partit socialista. Demà escoltarem el que ens ha vingut a dir la Presidenta de la Comunitat andalusa, Senyora Susana Diaz. Tindrem molt clar que la dirigent política del partit socialista a Andalusia ha vingut a Catalunya a esperonar i atiar l'unionisme, l'antisobiranisme, parlant amb doble llenguatge de unitat i pau social, i potser esperant que algún banc català li doni un altra emprèstit per arrodonir el que ja li ha donat el Banc de Santander per l'import de 500 milions d'euros. Trist paper de qui no parla amb totes les paraules d'un dirigent d'esquerres de la desigualtat social i de la lluita obrera per la dignitat. Aquestes actuacions però generen discordia, desconfiança política i cap enteniment, doncs els polítics foranis no dialoguen. Arriben, venen a Catalunya, fan el discurset i s'en tornen. No es reuneixen amb els governants de Catalunya, com si Catalunya no tingués Govern ni Parlament. Senzillament, els conservadors ens ignoren i passen del que es respectar drets i llibertats de Catalunya. Venen a predicar unitat contra el dret a decidir, oposant-se publicament a que els ciutadans de la Comunitat catalana puguin votar el que volen ser. No escolten el poble ni el Parlament de Catalunya. És posible que la visitant prengui distàncies amb els conservadors i es presenti diferent, anant a parlar amb el President Mas. Esperem que al menys l'escolti. Els polítics visitants parlen a corre-cuita per què es difongui el seu missatge aprofitant els mitjans dominats per l'unionisme. Venen a fer el discurset preparat per els mitjans de comunicació que els segueixen el joc. Aquests polítics venen a indisposar els uns contra els altres. Encara que diguin el contrari venen a fomentar divisió social, a trencar la cohesió, a promoure indisciplina nacional. Però no es queden a viure amb la gent i veure la realitat del que passa. No volen descubrir la mentida del montatge anticatalà que ens dediquen des de un Govern que ha posat l'Estat contra la societat. La campanya contra la llei limitadora del dret a l'avortament ja és un anunci prou clar de les reivindicacions de les dones. Les protestes dels treballadors que segueixen sent acomiadats de les empreses com ara els de Coca-Cola a Madrid aprofitant la reforma laboral que abarateix l'acomiadament, tampoc els significa cap problema, ni a la gent de l'esquerra espanyolista. Estant fomentant la discòrdia i la divisió social amb les disposicions de govern que permeten eliminar llocs de treball amb el mínim cost, pensions de jubilació i viudetat miserables molt inferiors a la mitjana europea, cap futur per la gent jove sobradament preparada que diuen es mobilitza a l'exterior per no parlar de nou de l'emigració per trobar feina. Discòrdia a les escoles catalanes amb el tema lingüístic. Discòrdia als ens oficials que veuen retallats els llocs de treball del personal interí i no funcionari per manca de mitjans. Verí per dividir més la societat en ris i pobres. La desigualtat és la regla d'or d'aquest Govern. És la única cosa que han encertat, doncs si es para el decreixement econòmic será sempre gràcies al sacrifici i l'empenta dels empresaris i dels treballadors de totes les classes, no al sacrifici i l'esforç del Govern central. Servint els instal·lats, a Madrid han oblidat els perifèrics, els petits i els pobres. Han enriquit els bancs amb els diners de la ciutadania i han permés que les grans fortunes segueixin incrementabt els seus beneficis pagant un mínim d'impostos amb les SICAV i les grans societats uns impostos soibre beneficis ridiculs i gens socials.