Com poden decidir sobre cultures i nacions alienes?

Els estudiosos i tractadistes de la ciència política, els politolegs i molts polìtics coincideixen en pensar que l'immovilisme de que fa exhibició el Govern central és suicida i ha produït una crisi d'Estat de dimensions impossibles de preveure. Tot això passa en el momento en que les polítiques publiques es revelen insuficients i perdent eficiència davant les necessitats del poble, es contradiuen les lleis estatals i les autonòmiques fins el iunt de que l'estat vol imposar el seu criteri per via de lleis centralitzadores en els sectors educatius, local, judicial i qualsevol altra que considerin convenient per edificar el nou Estat que s'han proposat assolir amb el poder absolut de que disposa l'actual Govern central. Pensen que d'aquesta manera l'Estat funciona de manera correcta i no calen reformes diferents a la supressiò de llocs de treball dels interins i jubilats i la privatització dels serveis, deixant l'obra pública per els punts on la inversiò es tradueix en vots. Som davant un funcionament inadequat per una societat i un ordinament jurídic complex que no simplifica l'esforç empresarial per la recuperació, un ordinament no simplificat, junt amb lectures, interpretacions i aplicacions negacionistes i restrictives dels drets democràtics. S'atreveixen a negar identitats nacionals vives com la catalana i la vasca per voler monopolitzar la identitat nacional, acabant amb l'Espanya plural de la transició, la singularitat catalana, la nació negada als catalans. Quan ens diuen que el dret a decidir es de tots els espanyols, sense tenir en compte que els espanyols no reclamen i potser no vulguin o no els interessi el que facin els catalans, per ser pobles amb diferent identitats nacionals, llenguesm, cultures, historia i vinculacions amb el passat, uns amb el catolicisme més dur i intransigent, la inquisició, altres relacionats amb el món islàmic fins l'arribada dels reis catòlics, altres amb els càtars i els Papes dissidents de Roma com Benedicte XIII refugiat primer a Avinyó i desprès a Penyíscola defensat per catalans. Com poden a Madrid proposar que diferent formes de vida decideixin sobre els drets d'un poble i un territori en el que no resideixen i del que no participen en les seves lleis i govern, ni voten en les eleccions al seu Parlament propi, ni entenen el fet nacional català ben diferent de l'espanyol. Sonaria a estupidesa que exigissim que el President del reial Madrid sigui votat per tots els socis de tots els clubs de futbol de primera divisió, que els rectors de les U(niversitats de Madrid decideixi9n quin ensenyament universitari s'ha de donar al país Basc o a Andalusia. No es pot considerar que un poble, un conjunt de ciutadans tenen menys dret a decidir que els creadors individuals als que protegeix la Constitució el seu dret a decidir la divulgació der les seves obres. Com poden decidir sobre Catalunya els que no reconeixen des de fa molts anys el català com a llengua espanyola? Quina llei moral permet aquest estat de coses a Espanya?