ens volien afusellar

Quan es va acabar el saqueig del bar i despatxos Congrés dels Diputats, és a dir el Sr. Tejero i els seus homes van sortir del temple de la paraula i la llibertat, frustrat el cop d'Estat amb el que es volia liquidar la democràcia constitucional postfranquista, em vaig assebentar que el meu nom es trobava en la llista dels qaue havioen d¡afuseññar aquella nit si el cop hagués prosperat a Barcelona. És un record que cuteix més que fer la mili i t'esperona a fer més coses a la vida, a donar més a la societat. El lamentable espectacle que va donar aquell grup de guardies i militars esperant l'Alta Autoridad que havia de posar-se al davant del cop que havia començat amnb la ocupació de l'edifici del parlament.Mai varem saber qui era aquesta autoritat. El Sr Tejero que deia seguir ordres no ho ha revelat mai. Els comandaments implicats, tamppoc. Pot ser que ho sapiguem algún dia si algú deixa el seu testimoni escrit. Volien matar-nos per les idees dempocràtiques que defensavem, predicavem i practicavem els joves i els vells que erem a la llista. L'honor de la forma de morir havia sigut graduada amb tortura. El que fou trist va ser atravessar tota la ciutat de Barcelona sense gent al carrer i gairebé sense circulació per tornar a casa sortint del despatx. Ara en fariem una pel·lícula estil Berlanga i a poder ser amb l'Alberto Sordi i Louis de Funes. Però l'ombra del 23 F de 1981 segueix apareixent cada nit del 23 F. Fou i és el record de l'Espanya obscurantista, de la manca de llibertat, de la dictadura militar, de confondre España amb una gran caserna, de seguir tractant els catalans com els vençuts a la guerra civil 36/39, rojos només per ser catalans, rojos per creure molts de nosaltres en la República com a forma d'Estat, rojos per ser desafectes del franquisme, rojos per creure en la democràcia com a forma de vida i d'Estat, rojos per voler viure amb llibertat. Trenta anys després els colpistes han sortit de la presó iu els demòcrates seguim essent rojos, i ara a més volem l'Estat propi.