pals a les rodes

Ara els empresaris catalans, al menys les grans organitzacions, diuen que no es volen implicar en el procés sobiranista. Mostren una por o temor reverencial al que puguin dir els seus clients espanyols davant una hipotética campanya en favor d'una Catalunya sobirana amb Estat diferenciat de l'espanyol. Prefereixen pel que sembla seguir amb la situació actual, si bé demanen que hi hagi diàleg entre Catalunya i Madrid, entre Madrid i Catalunya quan saben que el Govern Central es nega a parlar amb el Govern Català.Seguim amb una política de crits a l'aire i de monòlegs més o menys mancats d'encert. La situació recorda els empresaris catalans que van colaborar amb el franquisme, cercant el benefici, deixant com ara que els problemas socials els resolgui la caritat cristiana de les dones dels empresaris, igual que el dia de la Creu Roja. Els empresaris prefereixen l'actual sistema per pagar menys impostos segons creuen i no arriscar un mercat com l'espanyol que demana menys esforç i qualitat que el mercat europeu. Els interessos particulars passen aixís davant els interessos de la nació catalana. Això queda pel poble. Passarà com la democràcia que la van guanyar els treballadors i les clases mitjanes. L'empresariat català, peruc i conservador s'apuntarà un cop estigui feta la feina. Si no volen implicar-se millor que es posin al marge de la lluita política del poble al costat del seu Govern i no posin bastons a les rodes del catalanisme creixent. Però com diu el President Mas. dir simplement que ha d'haver-hi diàleg, sense dir res més, no serveix, com tampoc serveix dir que voldran dialogar si fem marxa enrere.