que ens tornin la democràcia

Era camí de Madrid merntre es deien els discursos dels dirigents polítics, uns presentant avantatges de la sicutaciò i els altres criticant el discurs del President Rajoy i treuent tot lo negatiu que trobaven. De fet quan el President deia que no caminem cap a la ruina és evident que no deia ncap mentida, doncs ja estem tots arruinats, amb un deute de tot el que guanyem durant un any per poagar les deutes de l'estat. Com deia Cayo Lara la destrossa és total. No va tenir en compte el President que existeix una important economía submergida de 260.000 milions d'euros i una evasió fiscal d'altres 83.000 milions d'euros que es calcula en el 24% del PIB segons els tècnics d'Hisenda. Tampoc va parlar dels impostos quen no paguen determinades empreses multinacionals amb seu fiscal fora d'Espanya i que facturen les vendes a les seves filials distribuidores desde Holanda, per exemple. Menys encara va parlar de fer pagar més impostos a les SICAV, sembla que les ignori. Dona per bones totes les propostes legislatives que retallen llibertats ciutadanes: avortament, seguretatr ciutadana, règim local, demarcació judicial, liquidació de la justícia universal. Catalunya no s'ha de moure d'on és. Segueix parlant d'una sola nació, un país i una sobirania indivisble. La Constitució Espanyola s'ha convertit en una eina de luita contra el sentiment catalanista i les aspiracions d'independència de Catalunya. Quan per la nit s'em va acudir de dir-li a un cambrer d'una céntrica cafetería de posr a la careta la oferta d'un tallat català que a Madrid es diu mediana, per diferenciar el tallat de la cerveza, l'home esberat em va mirar i em vadir que si m'havia proposat que li destrocéssin el negoci. Pel carrer no es veu la gent amb diaris a la mà. En alguna cafeteria tenen diaris que es miren els clients. El que segueix funcionant són els diaris esportius. Seguir el què passa al futbol és més important que res, tot i que el 26 fou un dia de treball parlamentari. La mort de Paco de Lucia omple portades. La crítica pòlìticva ja pèrdut pes i espai als diaris. Ara toca donar compte de l'acomiadament institucional al mestre del flamenc. És el que interessa, més quer la política. Els treballadors dels transports, barmans, gent de la recepció dels hotels no en volen saber res. Fugen dels polítics. No tenen interés. La gent fa poc cas al que es cuina darrera les portes del Congreso de los Diputados, no és la seva democràcia.