i finalment delinquents?

No deixa de sorprendre l'exasperació amb la que el Govern espoanyol tracta el cas català. Primer que no poden sobreviure al món de l'euro sense Catalunya. Després que Mas cometrà un delicte si convoca iun referèndum il·legal. Donen per fet que qualsevol convocatòria serà il·legal. No entenen que un poble doni la majoria absoluta a un partit nacionalista que vol demanar als ciutadans el que volen decidir sobre el seu futur com a poble. Tot comença per no voler  admetre que Catalunya és una nacionalitat històrica, però viva, i per tant una nació.  Ara s'adonen que no hi ha un delicte específic. Però, per si tenen temps d'incorporar-lo en una ràpida reforma del Codi, doncs faran que hi hagi un previ requeriment judicial, de manera que el delicte sigui contra la Justícia. Involucraran els Tribunals de Justìcia en la seva croada contra Catalunya. I ho expliquen com qui explica la darrera pel·lícula de Hitchcok. S'equivoquen d'estratègia. El President tindrà claríssimament tot un poble darrera d'ell. La resposta a tanta manca de serietat democratica la tindran a les properes elecions del 25 de Novembre. Serem com Fuenteovejuna. Ells saben i hauran de saber quan llegeiiiigin els resuotats que el President Mas no està sol. Ara enamora tothom a Catalunya, parlin en català, àrab, wolof o castellà.  Espanya és com l'home del sac, espanta, dona ganes de fugir d'ella, promou el rebuig on va. Han tornat als temps del franquisme. Ja no els fan cas a Europà. Es millor proclamar que l'enemic d'Espanya és Catalunya i aixís no es parla del demés. Però ni el poble espanyol és tonto i a l'hora de la veritat no es deixarà fer per un Govern que ens porta a la misèria a tots. Esperem que els Jutges tampoc. Som en estat de necessitat. El temps dels enfrontaments i la violència ja fa anys que va acabar. Ara és el temps del diàleg, la fe, la comprensió, el reconeixement de la realitat, i el respecte als drets humans, entre ells el del'autodeterminació, com ha fet el Regne Unit de la Gran Bretanya amb Escòcia. El Tractat d'Amsterdam en vigor des de 1999 fou modificat per el de Lisboa que preveu la denúncia de l'adhesió. No pot deixar de ser europeu el territori que no deixa Europa ni les seves lleis, tant sols l'Estat al que pugui pertànyer. No existeixen els matrimonis eterns ni les Constitucions i Tractats intocables.

llibertat i plenitud

Ho ha dit el President Mas desprès d'haver sigut designat per CiU candidat a la presidència de la Generalitat en kles properes eleccions del 25 de Novembre. Les enquestes  i sondeigs ens diuen que pot arribara oibtenir la majoria absoluta. El poble responsadràpositivament a Artur Mas, és clar, malgrat els cinstants atacs de la dreta espanyola que ens arriba a dir que fora xe la Cinstituciò hi ha el no tres, no hi haurà Europa per Catakunya, mentres el seu Ministre de Justícia reconeix que Espanya sense Catalunya s'esfondra. Els del PP ens diuen que anem cap l'abisme i no es miran el que estan fent. Rotuindament es pronuncien contra l'accés de Catalunya a la seva llibertat. Diuen que ho impediran, que és ilegal. HAn cinseghuit que aquest sigiui el principal tema de conversa al carrer, als restaurants, als bars a l'hora de pendre el café tant el matí com per la tarda. Avui he sentit dir a dos andalusos residents i treballadors a Catalunya quje no pensaven retirar la seva amistat dels veíns que posaven estelades al balcó.  Tampoc conseguiran enfrontar les families mixtes de catalans i ni catalans. La gent, contrariament al que diu el PP i alguns personatges especialment triats o convidats a programes de televisió de la 5  per espantar la gent gran amb declaracions contundents contra el procés d'alliberament democràtic de Catalunya, ha mostrat la seva voluntat de sortir de l'atzucat en que ens vol posar Espanya. Ja no som, per voluntat dels que han  segrestat intel·lectualment la Constitució, nacionalitat ni històrica. La nació catalana per el Govern espanyol  i el Tribunal Constitucional no existeix en la història d''Espanya. Per a ells la única nació és Espanya. Les conquestes catalanes de  Valencia,  Mallorca, Napols, Sardenya, Athenes i  la participació catalana a les creuades, són fets que demostren l'expansió catalana a la mediterrània, com també el consulat català a l'Illa de Djerba.  Els catalans volem un futur en pau i convivencia democràtica dins d'una Europa unida i diversa, lluitar per fer crèixer l'economia, sortir del llindar de la pobresa que patim avui sota el  domini erspanyol des de 1714 i la seva constant amenaça, aixecar el país malgrat el boicot d'un sector intolerant d'Espanya ara integrat al poder que fa del anticatalanisme una bandera d'unió dels conquistadires fracassats.  El mateix Tractat dels Pirineus signat per una Castella perdedora és demostratiu de que calia dividir Catalunya per afeblir-la i convertir-la en un territori sense desenvlupament, de pagesos, pescadors i dòcils treballadors per les indùstries dels ocupants. Que en son d'il·lusos.

el poble desconfia del Govern espanyol

Els sondeigs diuen que un 80% dels espanyols  no confien en el Govern espanyol. I aquesta situació es produeix en un contexte de crisi social, de pobresa generalitzada d'una bona part de la societat treballadora i les classes mitjanes.  És clarament prioritari lluitar cintra la injustícia social. Com parar l'atur que segueix creixent és una pregunta que té molt poca resposta en l'actual situació de contenciò de la despesa. Cal fer un repartimen del treball? Què fer amb els treballadors apuntats a l'atur? Cal limitar les diferències salarials?, Cal apujar el salari mínim i homologar-lo amb l'europeu? Cal mantenir l'edat de jubilació dels trebaladors als 65 anys en lloc dels 67? És correcte la polìtica de les ETT's. I la seguretat social de qui ha de dependre? I els discapacitats, què en farem?, I els immigrants? I els contractes en pràctiques? I l'Obra Pùblica? I els estudiants i llicenciats que no troben feina al territori i han d'emigar? Cal una nova esquerra, és evident, davant l'esclerosi de l'actual esquerra. El problema a resoldre és si seria possible canviar l'esquerra i renovar-la, si els polìtics  que es diuen d'esquerres, però amb el trasero lligat a la cadira del càrrec acceptarien la renovació. La frustració que senten  les bases que van arribar als partits  dits d'esquerra amb esperit de servei i amb tota la bona fe del món quan han vist que les llistes es cuinen a porta tancada deixant que les bases esbatussin per no res,  fent desaparèixer les veus discrepants, quan les eleccions  encara són amb llistes tancades,  quan la informació electoral no segueix criteris periodístics, quan la sensaciò de manipulacipo de l'opiniò pública és cada dia més forta, quan la corrupció no és flor d'un dia, quan els partits estan cada dia més a prop de les activitats corruptes. La gran pregunta és com podran les actuals partits dits d'esquerra a Catalunya proposar i defensar honestament una polìtica d'esquerres si els seus càrreecs no es baixen els sous ni aportan res en campanyes solidàries per els aturats sense mitjans. Seran capaços de posar-se d'acord els partits per  reduir despesa electoral? Es possible que la renovació s'aconsegueixi construint nous partits democràtics des de un bon començament. No sigui que ens trobem que el poble català digui el mateix dels partits d'esquerres a Catalunya que el que diu del Govern espanyol.

idees estranyes

Fem estrany. Ens ho diuen en castellà. Però ja ho entenem. Ara volen assimilar el nacionalisme català pacífic i democràtic a les idees totalitàries vençudes en la segona guerra mundial, i no ilegalitzen la falange espanyola que participà en l'alçament nacional  del 18 de Juliol i en la guerra civil a les ordres de Franco. Permeten manifestar-se amb banderetes pròpies la gent d'aquest partit provocant per Barcelona el 12 d'octubre, saben que falange española és un partit d'arrels totalitàries, cooperà amb Adolf Hitler enviant homes a defensar Stalingrad ocupada pels nazis.I per acabar-ho d'espatllar el director general de la Guàrdia Civil que tots sabem fou la guàrdia pretoriana del règim franquista acaba de dir que la unitat d'Espanya és indissoluble, afegint que la Constitució ja preveu la unitat d'Espanya.  I això no hi canviarem.  És allò de todo està atado y bien atado. Però aixecar les espases contra el poble, posar lallei contra el poble, amenaçar la voluntat popular és un mal consell, implicar les institucions policials en operacions polítiques de partit, quan resulta que estan prestigiades per el seu esforç  per democratitzar-se i fer una feina de servei  sense mirar de quin color polpitic és la persona a la que serveixen, és de mal gust i és un desprestigi9 per elles tenir aquesta mena de comandaments.  Fem estrany, però a Catalunyha cinservem el record d'aquella Guàrdia Civil que fou fidel a la República que era la legalitat democràtica i foren fidels fins el sacrifici.  I això no sòn idees estranyes, el que sembla estranby és que  en els temps actuals encara hi hagi polítics que diguin les coses que diuen alguns ministres del Govern espanyol sense parar-se a pensar  que la democràcia exigeix diàleg entre els pobles i les minories i les majories. No volen admetre que Catalunya és un territori incorporat a Espanya per la força militar. I ja és hora de que comencin a pensar que la força i les amenaces no són bones mesures per guanyar simpaties, com tampoc la mentida. La inortia catakana mereix un lloc en la història, però no com a país subiordinat i dependent del mite de l'Espanya Imperial que ja no existeix.

Ministres incendiaris

Incendiaris es la qualificació més amable que es pot donar als  actuals Ministres de l'Estat espanyol.  Les constants declaracions puntualitzant advertits, amenaces i accions contra el món català, sense mirar.-e el mèlic del que passa a les administracions que dirigeixen, és la  millor invitació a rebaixar a qualificació de bonos basura el deute espanyol. És el mateix Govern d'Espanya qui està rebaixant la consideració d'Espanya en el club de les democràcies europees.  És claríssimament el Govern d'Espanya qui està incendiant les possibilitats d'unitat  dons d'Europa en un sol mosaic,  de les terres i homes i dones de la península ibèrica. Els cal una reflexió profonda del que estant fent i un diàleg sincer i sense idees preconcebudes amb Catalunya i Euzkadi. També els convé rellegir la Convenció europea dels Drets de l'Home, del Consell d'Europa del que formen part, per si l'han oblidat o no l'han llegit mai.

esforç equivalent

Ha sentat malamanet el retard de l'Estat en pagar els diners que Catalunya necessita. Ha sentat malament que la seguritat social exigeixi el 20% com a recàrrec d'apremi per l'impagament a temps de les quotes de la  seguretat social dels treballadors de les entitats afectades. Ha sentat malament que el Ministre de Cultura i educació vulgui espanyolitzar més els nens catalans, anacionalitzant-los de Catalunya. Una apostea de futuir, enfrontaments, radicalismes a la vista, malestar a les families. N veiemj un esforç a Espanya equivalent al que fem a Catalunya. No hi ha diàleg. Segueixen les afirmacions, els pronunciaments, les amenaces. No aorimen l'administració central, més aviat esperen que aprimem les autonòmiques. No redueixen despesa militar de veritat. El pressupost va bé pels polìtics de Madrid. No pensen en les polìtiques de la diversitat. Si no es respecta la diversitat mai no podrà haver una entesa, ni unitat, ni disposició a sacrifici dels uns per els altres. El poble català comença a estar-ne cansat.Sentim que ens prenen el pel i ens buiden les butxaques sense cap mena de contraprestació. Donem per no rebre res.

Catalunya, aval d'Espanya davant Europa

No volen que marxem.  De cap de les  maneres ens deixaran marxar del Regne d'Espanya. El Rei està en contra de la independència de Catalunya. Felipe Gonzalez s'oposa radicalment a la independència de Catalunya. La vicepresidenta torna a repetir que ens estem posant fora  de la llei. El Ministre de Justícia  també canta la cançó de que ens quedarem fora d'Europa. Els bàrbars seran europèos  i  els hereus  dels romans  expulsats  dels Estats Units  d'Europa que volen  constituir els espanyos amb una Catalunya sotmesa i subordinada. No serà com ells diuen. Hi ha molt camí encara. Es precipiten una vegada més.  Som el  seu aval, però no els seus esclaus. Ja sabem que  Espanya farà fallida   si som fora.  A Espanya també ho sabem, sense la garantia catalana no tenen futur. Tot té una explicació. Per això es   posen  nerviosos i diuen  que fem mal a  la  marca Espanya.  Per què però no  respecten la diversitat ?  Per què no parlen als catalans com a iguals en drets, com a essers lliures?  Aixís mai no podrem fer nostra la marca Espanya. Menys encara si ens amenacen.  El rebuig de la imposició és natural.