drets humans i transgressió a Espanya

No ens hi podiem creure quan ahir ceebrant el dia internacional dels drets humans veiem com es retallen els drets sanitaris,el dret al treball,  el dret a la vivenda, el dret a l'educació, el dret dels infants a ser protegits contra les formes denegligència, crueltat, explotaciò i manipulaciò encara vigents a la societat. La llibertat de pensament i de consciència també pateix pel oensament únic protagonitzat i amarat per el Govern central del Regne d'Espanya. La llibertat d'opinió i d'expressió no passa pel millor moment. De participar directament en el govern del país, ni somniar-ho i l'elecció de representants lliurament és una quimera amb l'actual legislació electoral. La corrupció i els interessos creats també han arribat a la política. La cultura és el cementiri de les vanitats i pels mitjans tant sols escoltem mùsica espanyola. Res de mùsica catalana. Tampoc veiem teatre català fora de Catalunya. Que ens queda?

finis cataloniae és el que volen

Deia el catedratic Adolfo Posada  en el seu llibre sobre "el régimen constitucional" publicat a Madrid el 1930 que les constitucions que no formulen normes, sinó que presenten declaracions, són l'expressió d'un ideal polític o defineixen una aspiració jurídica. També defineixen les institucions quan són portadores de disposicions de caràcter preceptiu, regulen la composició de les institucions i les funcions a més de les relacions entre els poders públics. La essència d'una constitució com a pacte fonamental de valors ètics,  econòmics i socials, és el règim de dret, el règim jurídic de l'Estat, de garanties efectives dels drets a l'existència racional dels ciutadams i de l'Estat mateix. Seguint aquest plantejament, un Estat irracional o contradictori amb els valors ètics i socials del pacte constitucional ens allunyaria del règim de dret ètic i seria l'expressió d'un govern voluntarista. A Espanya ésd el que ha passat des de 1812. Les constitucions, fins 1931 han sigut un instrument de control polític del poble. Abans els regnes eren absolutistes. El 1714, el Ministeri de la Guerra d'Austria va publicar un mapa amb la disposicipo de les triopes dels exèrcits castellà i francés durant el setge de Barcelona i la legenda al peu "finis cataloniae". Avui Catalunya disposa d'un Parlament amb competèncieds limitades, negat jurídicament el seu dret com a nació, amb anuncis de retallades de competències perl Govern espanyol, la negació absoluta a modificar la Constitució de 1978, la imposició del castellà com a llengua vehicular, intentant impossibilitar que Catalunya sigui un poble normal dins d'Europa, potenciant la negació real de l'Espanya plural i els drets de les nacionalitats històriques. Són ara temps de resistència amb una cursa de temps com deia aquest matí pwer ràdio la Presidenta de la ANC Carme Forcadell. 300 anys desdprés d'aquell 11 de Setembre, França encara no ha demanat perdó als catalans per haver invadit Catalunya per imposar el govern borbònic que volia destruir Catalunya. 300 anys després, Catalunya segueix reclamant el seu dret a ser reconeguda i respectada com a nació lliure. 300 anys després els partits unionistes segueixen fracturant la societat catalana per imposar una llengua, una cultura i una dominació polítiques asfixiants pel poble català. Fins quan tot això?

L'Espanya Imperial vol absorbir Catalunya

De nou els sons d'una Espanya inexistent, l'Espanya Imperial dels somnis dels "conquistadores" i doctrinaris del dogma constitucional volen fonamentar la nova Espanya Imperial en el dogma constitucional creat expressament per afavorir l''imposició altres dogmes de tipus religiós, l'idioma de l'Imperi desmembrat fa segles, d'una societat caduca i en descomposició.No parlen de cooperacipo doncs prefereixen subvencionar les fundacions dels grans partits polítics espanyols perquè vagin pel món predicant la democràcia in excelsis de la nova Espanya post franquista. Democràcia i societat són avui coses llunyanes a Espanya. Però no importa, el dogma constitucional interpretat pel Govern conservador consola les cúpules dirigents, encara que alguns estiguin imputats per presumpta corrupció o passin per la presó. El sistema pot amb tot. Catalunya n'és l'objectiu principal. No cinvé que els catalans s'escapin de l'Espanya Imperial, els tributs que paguen són ben bons, la cultura i la llengua catalanes no interessen els programes de les televisions espanyoles amb seu a Madrid, com més slenciat tot lo català millor, no sigui que algú s'encomani d'un esperit rebel que al territori català passa de pares a fills. Lo millor per l'Espanya Imperial és no deixar fer res als catalans. Ara  els constitucionalistes estan en plena feina de demolició de tot lo català, aprofitant que els catalans segueixen dividits i no són capaços de constituir un Govern de concentració nacional i algun destacat polític nacionalista ja apunta que hem de contractar mercenaris, millor dit independents com a governants. Millor servei no podiem fer  com a poble a l'Espanya Imperial de sempre. Ja seria hora de sortir al carrer a demanar caps i barrets dels nostres dirigents  que encara no han entès que el que volem és que tots facin pinya per barrar el pas a l'Espanya Imperial que vol destruir  i esborrar definitivament de la història Catalunya com a país.

Constitució per la desigualtat i l'absolutisme

El 1978 varem passar d'una llei orgànica de l'Estat a una Constitució com a nova llei fonamental. Fou un mix de la Convenció europea de drets humans i el model d'Estat que van pactar uns quans representants de l'oposició amb destacats membres de l'antic règim. L'objectiu fou recuperar les llibertats anorreades pel franquisme i implantar a Espanya un sistema democràtic que ens obrís la porta de la Comunitat Europea. Varem admetre una monarquia com a solució arbitral davant la pressió dels poders de sempre. Voliem una Constitució per la llibertat, la igualtat i la fraternitat, com l'Estatut d'autonomia de Catalunya. Varem recuperar la Generalitat amb caràcter provisional però com reconeixement de la Generalitat republicana. Fou l'únic cas excepcional degut a un personatge excepcional per la seva tossuderia, en Josep Tarradellas.  Avui,  34 anys desprès, amb el fracàs d'aquesta Constitució i dels partits que la administren, lluitem per recuperar els valors republicans que són els que permeten aprofondir la democràcia, en els moments en que la Monarquia espanyola s'arrenglera darrera dels diners i la unitat d'Espanya, en el moment en que el Govern espanyol legisla amb poder absolut per espanyolitzar la Catalunya que reclama el dret a decidir i trencant l'entesa entre ciutadans divideix la societat entre rics i pobres, entre unionistes i independentistes, limitant les llibertats de Catalunya.  La política involuciona  i l'absolutisme fa la seva feina.  Hem retrocedit als temps predemocràtics. La bandera espanyola solitària a la Plaça de Colón de Madrid és el signe de que no tenim res per celebrar els catalans. La lluita er la llibertat de Catalunya, una societat igualitària i solidària, continua. Hem de fer canviar la llei electoral, la forma de elaboració i composició de les llistes dels partits,  la manera de funcionar els partits, acabar amb la partitocràcia i el sectarisme, fer una democràcia social. Aquesta Constitució ha sigut doncs per fomentar la desigualtat i l'absolutisme, el bipartidisme i la corrupció, el centralisme i l'unionisme contraris a l'Espanya plural, dialogant i respectuosa promesa.

els neutres que no ho són

Que la periodista Teresa Campos digui que no té clar això del sobiranisme i que pregunti que té de dolent ser espanyol és una demostració del nivell polític d'una bona part de la societat o de la manca d'esperit crític periodístic de la nova política de comunicació. El partit socialista de Catalunya no vol donar el seu vot per la investidura del President Mas i es posa en un terreny neutre sense pronunciar-se contra el nou atac del Ministeri d'educació i cultura contra la llengua catalana.  El dia segueix amb altres notìcies que es fan difícils d'entendre. Vila d'Abadal i altres  militants han plantat Unió Democràtica i el partit els acusa d'excés de protagonisme. A ERC ja es parla d'un nucli dur per negociar amb CiU el suport ofert per Oriol Junqueras. Sembla que es vulgui condicionar de tal manera la vida política de Catalunya abans de començar la nova legislatura que es gairebé segur que ben aviat tindrem noves eleccions excepte que la minoria majoritària de CIU, com ja va fer fa uns quans anys Jordi Pujol amb 45 diputats, es decideixi a governar en solitari. Hi hauran llavors correcccions dels vots emesos el passat 25 N doncs molta gent es preguntarà si ha de votar el mateix que va votar. Les sortides de to d'alguns dirigents tot just acabades les eleccions, parlant ja de mocions de censura abans d'hora, exigint dimissions, no poden tenir premi amb noves adjudicacions d'escons. Els partits que han rebut vots  préstec perdran possiblement aquests vots que tornaran al lloc original del que es van separar, doncs sembla que els actuals beneficiaris no compleixen les condicions del préstec. Han moderat el to els de la dreta unionista, encara que mentres parlen de convivencia d'idiomes fomenten per llei la privatització del català a l'escola. I Catalunya segueix sense diners. Ja no sabem si al Govern en funcions parlen de liquiditat o de liquidació.

confiança en més del mateix

Ahir fou el dia de la trobada dels socialistes del PSOE  per la celebració del 30 aniversari de l'arribada al poder de Felipe Gonzalez. Però el mateix ens va recordar que  segueixen creient en una sola nació, la nación. Fan impossible l'Espanya plural. I avui mateix ens parlen ja els mitjans de la propera arribada de la nova esquerra catalana el proper 15 de desembre que esperem sobiranista i partidària de la polìtica de progrés. En els moiments actuals Artur Mas reb totes les crítiques. D'una banda la lleugeresa del vot decidit el mateix dia sembla que no l'ha afavorit. Es parla del fafcàs del projecte sobiranista. Però no es vol reconpèixer que hi han 71 diputats que són sobiranistes.sembla,si UDC no diu el contrari. Junqueras vol ser el cap de l'oposiciò i no vok tenir en compte que hi haurà un altra cap que treballarà en favor de l'unionisme constitucional a dos diputats de diferència, mentres que el PSC es seguirà mostrabt partidari d'un federalisme consistent en l'autonomia esmenada sense canviar res al que va passar el 2010. Ja serà un paper complicat fer de cap de l'oposicio i a la mateixa vegada fer una oposició fiable, responsable i constructiva com deia Junqueras al diari ARA  també ahir. Per a ell la qüestió és arribar al final del trànsit i  s'arrisca a supeditar la recuperació a la independència. No sap el que el poble està disposat a resistir. Però Junqueras segueix pensant que parlar amb l'Estat no servirà de res i que els grans mals deriven de formar part de l'estat espanyol. El problema serà saber qui té avui més confiança polìtica a Catalunya. Falta veure quin paper seguirà Uniò Democràtica de Catalunya si es planta davant la independència i quina serà la força i representació real de la nova  esquerra catalana que neix en el bell mig de la polèmica d'un govern conservador recolçát per un partit d'esquerres. Com diu Montserrat Tura cal un canvi de cultura polìtica. El que no convé és fer ara un giovern de tècnics. Ens calen polìtics ben assessorats per tècnics. El govern dels tècnics, la tecnocràcia és el primer pas contra les ideologies i la societat democràtica. Ja en tenim prou amb l'actual partitocràcia per haver d'afegir ara la tecnocràcia.

irresponsabilitat no compartida

Les situacions de dificultats i incertesa que vivim diariament exigeixen claredat, informacipo sense ambigüitats, com diria Joan Ridao preguntat-se "i ara, què? També s'ho va preguntar Alfred Bosch. Aquesta exopressió ha sigut tìtol d'articles de premsa i ara ésla preegunta que es fan els jubilats i oensionistes de la segura¡etat social que es veuen més insegurs que mai. Han posat diners a Bankia? On han invertit? Quans anys podrà aguantar el fons de reserva si no hi han cotitzants i continuen caient les empreses? Han dit que no tenen diners i que pagaran menys. No poden pagar les puges promeses als pensionistes. Hi han dut després de les elecions a Catalunya. Ho havien amagat als avis que els del PP van anar a visitar a les llars de la tercera edat fent campanya electoral. En Rajoy havia promés no tocar les oensions. Finalment ho han fet. Però han pogut comprar helicòpters i gastar més diners a l'exèrcit. Com diu en Costa Gavras suprimim beques Erasmus i mantenim tropes a Afghanistan. El Govern  espanyol u el seu partit no ha fet una feina ben feta, no han aprés res de l'espèrit català. Com deia Vicens Vives l'unic refugi col·lectiu dels catalans contre les ensopegades ha estat la feina. Ara que s'ensorra l'edifici de les nostres il·lusins la feina serà el nostre refugi més fidel. Nosaltres no compartitem la irresponsabilitat de les utopies antihistòriques i els enganys a que ens van acostumant. El treball ens permet despertar noves esperances. Amb la feina ben feta ens internacionalitzem. Fem dincs la Catalunya global.