Les dones contra el Ministre de Justícia

Ara és l'avortament. El Ministre de Justícia Sr. Gallardon ha presentat un projecte de llei regressiu que va endavant amb el vot de la majoria absoluta del Partit Popular a les Corts espanyoles. Les dones no hi estan d'acord. Parlen del dret a decidir sobre el seu cos. Pobretes, volen decidir, quelcom que les està prohibit pel garrot de la llei penal i les amenaces socials d'una societat farisea, falsa, hipòcrita. Les dones diputades progressistes es volen organitzar. És el seu dret. Exigeixen que faci marxa endarrera la regressió, la involució. El malestar i l'enfrontament sexiste també ha acabat arribant a les Cortes. Aquest govern no para de fracturar la societat, primer entre peperos i no peperos, després entre rics i pobres, també fent un front comú amb els socialistes del PSOE contra els catalans. no parant la corrupció. Les dones tenen perfecte dret a organitzar-se i exigir tanmateix el dret a decidir. Les deixaran votar contra la nova llei restringint el dret a l'avortament? Ha comencat ja la campanya d'ofertes turístiques de viatges a clíniques privades de Londres i Amsterdam? L'Església que ha pressionat el Ministeri de Justicia i suposem el mateix Govern español per arribar a la promoció d'aquesta regressió legal a 1983 o pot ser a temps preconstitucional com ja diuen alguns crítics de la nova legislació per la protecciò dels concebuts i a la persecució dels metges partidaris de l'avortament lliure i voluntari, haurà conseguit el seu objectiu. Però el sacrifici de la democracia social fet per aquesta via i el voler controlar les mentalitats ciutadanes i de la gent treballadora per convertir-los en esclaus de les idees d'una minoría autoritària no són una solució social ni justa. La dona és molt clar que perd drets.

amplitud de mires

Ho ha dit el President de la Generalitat Honorable Sr. Artur Mas aquesta nit, avui 16 de Desembre, contestant les preguntes dels periodistes a TV3. Tot es fa amb amnplitud de mires ha dit. El criteri és la generositat i el desig, la voluntat de tirar endavant un país. Catalunya té una població bilingüe, una població que més del 50% no és d'origen català, o amb relacions amb famílies de fora de Catalunya. Però la gent es troba integrada i ha fet seu el país. És una Catalunya nova que reclama la seva llibertat davant de qui li diu que no una i altra vegada, que li diu que ni consulta ni independència. Ens neguen a perpetuïtat el dret a l'autodeterminació que és perfectament assumible en un Estat de dret democràtic. Nosaltres actuarem amb amplitud de miras com dirien en llengua espanyola. Farem les coses amb democràcia, quan ens neguen el dret democràtic a votar. Sense diàleg, sense voler negociar res. Amb amenaces de totes les maneres possibles, esgotant el repertori del diccionari de la llengua espanyola. Seguirem, però amb l'amplitud de mires que ha presentat el President Mas. Si segueixen dient que aquesta consulta és anticonstitucional i no es farà, es a dir que no ens deixaran votar el nostre futur polític sapiguen que la ciutadania, estem amb ell. Sapiguen que voler votar no és un caprici de quatre polítics, és la voluntat de tot un poble que ha coincidit en dir prou a la manca de diàleg i la manca de respecte a tot el que és català, prou a la decisió espanyola de convertir una autonomia política en un departament administratiu perifèric de Madrid, prou a negar-nos que som una nació, prou a voler liquidar tot el que sona en català, lleis, llengua, cultura, model de vida, estil de govern plural. Prou a l'ofec econòmic de la societat catalana. Queda molt clar que el govern espanyol i el seu aliat el Partit socialista obrer espanyol no tenen cap mena d'amplitud de mires. Estem amb el President Mas, i més quan ens diuen no a tot el que demana Catalunya, dient no al dret a decidir també diuen no a la democràcia. Que lluny estem de qui no estima la democràcia, de qui ha oblidat la causa catalana quan deia que cap causa seria oblidada. Frustrant les esperances d'un poble creuen fer democràcia. No he trobat cap democràcia que tingui com objectiu treballar contra el poble, fer lleis contra el poble, negar al poble el dret a votar.

Catalunya com excusa per no parlar d'Europa

Tota l'atenció política espanyola es fixa en la decisió catalana de fer una consulta sobre el futur polític de Catalunya. Ara que el poble ja sap que votar és democràcia, creix l'autoestima dels cataloans, doncs la gent creu que val la pena tot aquest esforç per una Catalunya lliure d'abusos i disposada a socialitzar la política. Aquesta vegada ha sigut el poble el que ha donat l'empenta als polítics. Però el govern espanyol aprofita l'avinentesa per atacar Catalunya i no parlar dels problemes interns ni d'Europa. I no podem passar el temps sense parlar de l'Unió Europea, doncs dins d'uns mesos tenim eleccions europees, votarem el 25 de maig. Segueixen els Ministres de l'Estat patiunt l'enaltiment de l'autoritarisme i el poder absolut de que gaudeix l'actual givern espanyol. Però demostren que no estimen el poble. no creuen en la democràcia que no els convé als seus interessos. Els catalans volem una societat justa i de progrés. No volem la farsa tràgica de la misèria impoosada en nom d'un estat de dret contaminat que practica el desguaç de les llibertats. Volem que venci la mjust´ñicia al servei del poble, una justícia que s'ha d'administrar en nom del poble, no en nom d'un rei que es perd fent caceres per Âfrica. No volem el poensament únic ni la intolerància. Diem no als desprecis, els iunsults, les provocacions i demostracions de desgivern. Estem ciontra el caciquisme actual que descobreixen els Jutges. Vokem que es respectin els Derets Humans com demana el Consell d'Europa. Volem treballar lliurament per redressar els sectors productius, la indústria catalana. Hem de construir una societat igualitària que faci del poble el centre de tota la acció, com diu en Ernest Maragall. Ens cal una polìtica al servei del poble, no de la partitocràcia actual. Segueix viva la divisa de Treballadors, Catalunya, Democràcia que varen signar Joan Raventós, Josep Pallach, Heribert Barrera i tants d'altres. Podem fer una política per sortir de la crisi, ajudar a la gent a sortir de la crisi, regenerar el funcionament públic. Tenim l'esperança de poder canviar la realitat, amb fermesa i per una Catalunya lliure. Que no ens facin servir com excusa per no parlar dels problemes d'Europa, ni de l'Estat davant les exigències europees. Catalunya no és l'enemic a abatre. Segueixen equivocant-se a Madrid. Els assessors de la vella Espanya Imperial que viuen dels records perduts, encara no han entés que l'Imperi ja no existeix.

democràcia és votar i més

Votar és un dels elements indispensables d'una democràcia. Negar el dret a votar és negar la democràcia. Aquesta és la conclusiò que treuerem de la obstinada negació feta pública pel President Rajoy de negar el dret dels catalans a votar el seu futur polític en un referèndum. L'acte d'ahir de l'Esquerra Republicana de Catalunya fou un acte ple de generositat envers altres agrupaments d'esquerres. Fou brutal la rebuda d'Ernest Maragall acompanyat d'alguns dels seus a l'auditori del Forum de Barcelona. No podem permetre que l'Estat de dret vingui definit per la intolerància, la corrupció, el caciquisme, l'incompliment de tots els tractats sobre diversitat i minories lingüístiques. Com deia ahir Oriol Junqueras som en moments de generositat. També, seguint en Maragall som en moments de fermesa. Generositat per reconstruir la política catalana i trobar la unitat necessària, concentrar esforços. Macià ja ens va demanar que fossim dignes de Catalunya. Companys ja ens va dir que tornariem a patir, tornariem a lluitar i tornariem a vèncer. Ara hem de treballar per la recuperació i fer desaparèixer les diferències socials. Ajudar els febles, els vulneraqbles els que ho passen malament. Fermesa per no deixar-nos seduir per l'engany ni per la por a l'abisme que ens voldran induir. Hem de treballar a més de per arribar a votar i poder votar Si + Si a la pregunta acordada el dijous 12 de Desembre pels partits parlamentaris catalanistes, per uns pressupostos que mantinguin l'educació pública i la sanitat pública i de qualitat, els serveis públics en un funcionament correcte, menjar per els que no tenen res, sostre per els que ho han perdut tot, que no es privatitzi la protecció dels ciutadans ni s'allunyi la Justícia, que l'administració es modernitzi, que es trobin vies per què la ciutadania sigui el centre de l'activitat política, que la política és socialitzi. No hem de tornar a una societat controlada per les oligarquies i el pensament únic. La dignitat es troba en la llibertat, no en la submissió. Defensar i protegir la llibertat i el dret a viure és tambvé el millor servei que podem donar a la ciutadania de Catalunya, el poble que és subjecte sobirà, tant si volen com no. I és que votar és democràcia, agradi o no als Ministres de l'Estat espanyol que el poble hagi après que la democràcia és fa també votant, partitipant el poble en les grans decisions amb sentit de responsabilitat. Per canviar les coses no és necessari un acord PP-PSOE. És el pobloe sempre qui ha de decidir, qui té la última paraula.

cortesia frente a malquerencia

La presentació de la pregunta i data senyalada per la consulta que Carme Forcadell coinsidera un exercici del dret d'autodeterminació, ha caigut molt malament a Madrid. No ho esperaven. I les reaccions han sigut completament negatives. Fins i tot en Manolo Milian ha sortit corrents de Madrid per tornar a Barcelona. Els polítics de Madrid s'han posat histèrics en mantenir-se agafadets a la mal dita sobirania dels ciutadans que quan han volgut s'han passat per l'articloe 135. És a dir, ara no volen parlar, segueixen negant-se a negociar, prohibint, oposant-se a l'acte democràtic del dret a votar. Coincideixo amb Manolo Milian que som davant la fí d'un règim ple de defectes, corrupció i autoritari, involucionista i contrari als drets de les minories nacionals com la catalana. Seguirem defensat els nostres drets amb cortesia, educació i pacifisme. La llei i la democràcia finalment ens dinaran la raó. El 9 de novembre de 2014 ja s'apropa. És també l'aniversari de la caiguda del mur de Berlin el 9 de novembre de 1989. Un dia inolvidable avui. Ple de celebracions, encara que a Madrid ens maldiguin i no entenguin les propietats del cava. Finalment també nova esquerra catalana sp'ha adherit a l'acte i la pregunta. Diumenge necat serà també a la Plaça de Sant Jaume. La gent socialdemòcrata també hi és al procés amb el moviment d'Ernest Maragall en marxa. Aglutinar i reagrupar l'esquerra que creu en la llibertat i el progrés sense estridències és possible ara a Catalunya. El procés cap a l'Estat propi no dependent d'Espanya, amb l'afegit d'independent de l'Estat espanyol, i donar-li contingut social ho permet.

tenim pregunta i Madrid diu que no hi haurà consulta

Finalment les forces polítiques parlamentàries partidàries de la consulta per decidir independència o no i alguns federalistes s'han posat d'acord en el contingut de la pregunta amb sentit inclusiu. La pregunta ha rebut el suport dels grups parlamentaris catalans que representen la majoria de la cambra legislativa catalana. La pregunta respecta tsambé els drets de la actual minoría parlamentària unionista. Es pregunta clarament a la gent catalana si volen que Catalunya esdevingui un Estat i si volen que aquest Estat sigui independent. Pregunta doncs vàlida per tothom, amb el compromís de que si no guanya el si a la primera pregunta, ja no será necessari contestar la segona, i seguirà la feina per les vies democràtiques i legals per millorar l'encaix i marc de relacions amb Espanya i els drets i llibertats dels catalans. Madrid com a primera reacció, sense parlar amb el Govern de Catalunya diu tant per part del Govern conservador del Partit Popular com per part de l'oposició socialista que no hi haurà consulta, que va contra la Constitució que és il·legal, que Catalunya s'ha ficat en un carreró sense sortida. A Madrid parteixen d'una falsa idea d'unitat inexistent entre pobles diversos, d'una reacció centralista restrictiva i limitadora dels drets de la nació catalana, d'una oposició frontal a qualsevol demanda catalana, agreujant la qüestió catalana, portant les reivindicacions de noiu al carrer, traslladant el poder al carrer. La negativa espanyola a tot el que demanen els ccatalans com a resposta és donar la raó als catalans. La desintegració de les restes de l'Estat español, el vell Estat de l'Imperi desintegrat, és un fet. Catalunya ha donat el primer pas d'una manera clara, tant clara com a Madrid han plantejat que no permetran la consulta. El cinflicte democràtic pel dret a votar i el dret a decidir ja ha arribat a la opinió mpública. El poble dirà ara la seva. Madrid ha perdut el seny i el sentit d'Estat en una Europa que es vol d'Estats democràtics i respoectuosos amb els drets humans dels que s'en deriva el dret a l'autodeterminació dels pobles. Catalunya encara té molt a dir malgrat el trist paper dels governants espanyols volen imposar el fet espanyol sobre el fet català. L'assimilacionisme és avui infructuós com ho va ser ahir. Catalunya segueix viva exigint seguir sent Catalunya.

límits a la democràcia i desintegració polìtica

L'ex cap de Govern Sr. Zapatero tracta ara d'antinatural el dret a decidir i diu que la democracia té limits. Es veu que els límits no es troben en l'atac dialèctic contra els col·lectius vulnerables de persones de baix nivell que, arribats en exercici del dret de llibertqat de circulació de persones a la Unió Europea, lluiten per la supervivèncvia a casa nostra, encara que sigui amb manifestacions verbal inadequades. Ara volen que considerem inadequat6 el dret a decidir. Però a més del dret a decidir el futur polític d'una nació no reconeguda judicialment, també existeix el mdre4t a decidir l'estratègia sindical, els drets socials a reivindicar. si hem de permetre un mal govern de la ciutat, que s'obrin punts i terrasses de fumadors abans que lluitar cointra la contaminació que omple els hospitals de malalts crònics. També tenim el dret de decidir si hem d'acceptar i p'ermetre passivament l'actual desintegació de l'Estat i la política de recentralització de competències contrària a la política de proximitat i subsidiarietat de l'Estat. La política moderna no pot ignorar el dret a decidir també en el món de la comunicació9 en el que les xarxes socials han prés la iniciativa. Menys encara haurien d'ignorar les iniciatives legislatives populars. Ni la de dació del pis en pagament d'hipoteques impagades per causa de l'atur,. insolvencia sobrevinguda o malaltia greu ni la de la llei electoral catalana semblen tenir èxit. El dret a decidir és doncs molt més ampli que el que semblen pensar tant el Sr. Rajoy com els Srs. Aznar, Rodriguez zapatero i Felipe Gonzalez, entre d'altres. És evident que votant es decideix alguna cosa. Però per poder decidir s'ha de poder votar. I millor hauria sigut acostumar el poble a corresponsabilitzar-se de les grans decisions, com la del consum prohibit de tabac, la seguretat viària i la velocitat dels automòbils en carretera i autopista, la gestió hospitalària, l'ensenyament d'idiomes, beques a qui i de quina manera. El poble té dret a ser convocat per decidir mitjançant votació el límit dels sous dels directius de bancs i Caixes en moments de crisi general com els actuals. El poble té doncs el dret a decidir com una dret natural permanent i propi. Les eleccions no són interpretables com una delegació temporal de poder. La sobirania del poble romandarà sempre en el poble, governi qui governi. També els treballadors d'Hisenda tenen dret a decidir demostrar col·lectiva o individualment com els demés treballadors el seu malestar per la cessació de la cúpula inspectora no afectes ideològicament al partit del govern. Apartar de llocs de responsabilitat a persones amb notable qualificació profesional que compleixen adequadament amb les seves obligacions professionals per la sola raó ideológica o d'afiliació política és demostració de manca de credibilitat democrática de qui governa que no respecta la llibertat de consciència política i de pensament dels seus empleats. La democràcia és altra cosa del que diuen i fan aquests senyors tan trancats de cervell mal pensats.