Catalunya com excusa per no parlar d'Europa

Tota l'atenció política espanyola es fixa en la decisió catalana de fer una consulta sobre el futur polític de Catalunya. Ara que el poble ja sap que votar és democràcia, creix l'autoestima dels cataloans, doncs la gent creu que val la pena tot aquest esforç per una Catalunya lliure d'abusos i disposada a socialitzar la política. Aquesta vegada ha sigut el poble el que ha donat l'empenta als polítics. Però el govern espanyol aprofita l'avinentesa per atacar Catalunya i no parlar dels problemes interns ni d'Europa. I no podem passar el temps sense parlar de l'Unió Europea, doncs dins d'uns mesos tenim eleccions europees, votarem el 25 de maig. Segueixen els Ministres de l'Estat patiunt l'enaltiment de l'autoritarisme i el poder absolut de que gaudeix l'actual givern espanyol. Però demostren que no estimen el poble. no creuen en la democràcia que no els convé als seus interessos. Els catalans volem una societat justa i de progrés. No volem la farsa tràgica de la misèria impoosada en nom d'un estat de dret contaminat que practica el desguaç de les llibertats. Volem que venci la mjust´ñicia al servei del poble, una justícia que s'ha d'administrar en nom del poble, no en nom d'un rei que es perd fent caceres per Âfrica. No volem el poensament únic ni la intolerància. Diem no als desprecis, els iunsults, les provocacions i demostracions de desgivern. Estem ciontra el caciquisme actual que descobreixen els Jutges. Vokem que es respectin els Derets Humans com demana el Consell d'Europa. Volem treballar lliurament per redressar els sectors productius, la indústria catalana. Hem de construir una societat igualitària que faci del poble el centre de tota la acció, com diu en Ernest Maragall. Ens cal una polìtica al servei del poble, no de la partitocràcia actual. Segueix viva la divisa de Treballadors, Catalunya, Democràcia que varen signar Joan Raventós, Josep Pallach, Heribert Barrera i tants d'altres. Podem fer una política per sortir de la crisi, ajudar a la gent a sortir de la crisi, regenerar el funcionament públic. Tenim l'esperança de poder canviar la realitat, amb fermesa i per una Catalunya lliure. Que no ens facin servir com excusa per no parlar dels problemes d'Europa, ni de l'Estat davant les exigències europees. Catalunya no és l'enemic a abatre. Segueixen equivocant-se a Madrid. Els assessors de la vella Espanya Imperial que viuen dels records perduts, encara no han entés que l'Imperi ja no existeix.