cap un nou municipalisme

Els moviments veïnals han passat de l'enfrontament amb els ajuntaments franquistes i activar la participació ciutadana a participar d'una nova realitat municipal marcada per un sistema de democràcia formal a través dels partits polítics i de perseverancia en el poder, d'un excés de duraciò dels càrrecs públics units a un funcionariat procedent d'oposició amb lloc fix inamovible. La representació formal ha donat lloc a càrrecs que desconeixen el que és i com funciona el transport públic per anar sempre amb vehícle oficial, tot i que aquesta càrrecs acaben discutint i aprovant lles poujades de les tarifes tot i que representen els ciutadans en tant que usuaris que són els veritabkles propietarisn de les companyies municipals. La reforma del règim local empresa per el Govern espanyol redueix les competències municipals i no resolt la creació de noves vies de participació ciutadana. Permetrà el funcionament del e-govern, però no la del open govern que un 41% de la població jove aferrada al seu portàtil voldria. Tampoc donen solucions al més del 15% de la població de més de 70 anys que desconeix l'ús les noves tecnologies i la possible implantació d'una democràcia 2.0 per controlar millor la gestió municipal. Del que s'en després de tot això és que l'Ajuntament és una cosa i el poble, la ciutadania una de ben diferent. L'Ajuntamenmt és dels de dalt tot i ser una institució d'electes. Però la classificació social dels Regidors i Alcaldes ens donariaq com a resultat l'existència de empresaris, professionals, tècnics, administratius, pero cap obrer manual. Els Ajuntamentsw en realitat no són del poble, sinó que segueix en mans de les oligarquies descendents de les que van permetre el poder autoritari delos ajuntamennts franquistes no electes intimament vinculats amb les minories dominants a la societat, com ara continua succeïnt. Els Ajuntaments de les grans ciutats catalanes doncs no representen la societat real, la que socialment composa la ciutat. Aquests Ajuntaments, el de Barcelona el primer, han creat uns organs de participació perfectament controlats pels partits amb escó, és a dir amb carácter cionservador del poder autoritari de les corporacions, amb el silenci dels actuals moviments veïnals reduïts a participar en la decisió del destí dels espais i equipaments públics segons ha previst la Corporaciò de torn, però ampliament subvencionats. Caldria tornar a pensar si segueixen sent vàlides les reivindicaciòs contra aquells Ajuntaments que no guardaven els interessos del poble treballador sinó que estaven al servei de l'anomenat capital, però ara representat per partits aliats. El nou municipalisme democràtic no contaminat per el poder i el conservadurisme, encara té molt camí per recórrer abans d'arribar a implantar un veritable municipalisme democràtic al servei del poble, amb partitipació activa i responsable, permeten un real control de l'execució dels pressupostos. Com diuen les notícies, el Congrés dels Diputats va aprobar ahir la vigilancia permanent dels ajuntaments a través de les reforma local impulsada pel Govern central i rebutjada per gairebé tota la oposició. S'ha prioritzat eliminar l'autonomia local el més posible, potenciant les Diputacions provincials que haurien de desaparèixer a Catalunya que s'hauria de transformar fins a la independència en provincia única absorrbint la Generalitat les funcions de les quatre Diputacions actuals.