límits a la democràcia i desintegració polìtica

L'ex cap de Govern Sr. Zapatero tracta ara d'antinatural el dret a decidir i diu que la democracia té limits. Es veu que els límits no es troben en l'atac dialèctic contra els col·lectius vulnerables de persones de baix nivell que, arribats en exercici del dret de llibertqat de circulació de persones a la Unió Europea, lluiten per la supervivèncvia a casa nostra, encara que sigui amb manifestacions verbal inadequades. Ara volen que considerem inadequat6 el dret a decidir. Però a més del dret a decidir el futur polític d'una nació no reconeguda judicialment, també existeix el mdre4t a decidir l'estratègia sindical, els drets socials a reivindicar. si hem de permetre un mal govern de la ciutat, que s'obrin punts i terrasses de fumadors abans que lluitar cointra la contaminació que omple els hospitals de malalts crònics. També tenim el dret de decidir si hem d'acceptar i p'ermetre passivament l'actual desintegació de l'Estat i la política de recentralització de competències contrària a la política de proximitat i subsidiarietat de l'Estat. La política moderna no pot ignorar el dret a decidir també en el món de la comunicació9 en el que les xarxes socials han prés la iniciativa. Menys encara haurien d'ignorar les iniciatives legislatives populars. Ni la de dació del pis en pagament d'hipoteques impagades per causa de l'atur,. insolvencia sobrevinguda o malaltia greu ni la de la llei electoral catalana semblen tenir èxit. El dret a decidir és doncs molt més ampli que el que semblen pensar tant el Sr. Rajoy com els Srs. Aznar, Rodriguez zapatero i Felipe Gonzalez, entre d'altres. És evident que votant es decideix alguna cosa. Però per poder decidir s'ha de poder votar. I millor hauria sigut acostumar el poble a corresponsabilitzar-se de les grans decisions, com la del consum prohibit de tabac, la seguretat viària i la velocitat dels automòbils en carretera i autopista, la gestió hospitalària, l'ensenyament d'idiomes, beques a qui i de quina manera. El poble té dret a ser convocat per decidir mitjançant votació el límit dels sous dels directius de bancs i Caixes en moments de crisi general com els actuals. El poble té doncs el dret a decidir com una dret natural permanent i propi. Les eleccions no són interpretables com una delegació temporal de poder. La sobirania del poble romandarà sempre en el poble, governi qui governi. També els treballadors d'Hisenda tenen dret a decidir demostrar col·lectiva o individualment com els demés treballadors el seu malestar per la cessació de la cúpula inspectora no afectes ideològicament al partit del govern. Apartar de llocs de responsabilitat a persones amb notable qualificació profesional que compleixen adequadament amb les seves obligacions professionals per la sola raó ideológica o d'afiliació política és demostració de manca de credibilitat democrática de qui governa que no respecta la llibertat de consciència política i de pensament dels seus empleats. La democràcia és altra cosa del que diuen i fan aquests senyors tan trancats de cervell mal pensats.