els valors reals de la transició

S'ha parlñat ara dels valors de la transició. El desig de sortir de la dictadura amb pau i llibertat com ja havia fet Portugal i evitar un posible cop d'estat militar i seguir sota una dictadura. No es veía clar el paper de la Corona, doncs la institució monárquica havia quedat abolida amb la proclamació de la Segona República, havia col·laborat amb el franquisme, no era clar qui tenia dret a ser Rei i no s'obria als polítics republicans i d'esquerra com Santiago Carrillo que acabrien dient un "Viva el Rey" al sortir de l'edifici de Les Cortes després de l'aventura del 23 F de 1981. Varem arribar a la mort del General Franco amb una situació d'exclusió de la tolerància i el respecte als contraris. Es parlava de la llibertat dins d'un ordre. Totes les institucions de govern i de seguretat ciutadana estaven ocupades pels servidors de la dictadura. La religió dominant volia continuar gaudint de drets i ventatges. No es volien considerar els separatismes basc i castalà. Una autonomia controlada seria suficient per contentar tothom. No es volia una aventura política a la mort del dictador que ho volia tot lligat i ben lligat pel futur i controlat per els seus fidels, els guanyadors de la guerra civil i els fidels. No es fiava en la tradicional indisciplina social dels espanyols. Es volia un únic projecte de futur, es volia un enteniment de les dues Espanyes enfrontades durant la guerra civil, es volia esborrar el temps de la dictadura i fer aparèixer uyna democràcia homologable a Europa sense variar gaires coses. Era la teoria de "cambiemos algo para que nada cambie" Es va decretar una amnistia general per consolidar la impossibilitat de demanar explicacions de fets passats. Aquest fou el començament del canvi evolutiu del règim sota l'arbitratge d'una monarquia de nova creació dissenyada pel mateix franquisme. La Constitució de 1978 fou un reflexe fidel de la situació polìtica limitada per les pressions militars i del franquisme viu, i de la necessitat de seguir la via pacífica per arribar a implantar un sistema democràtic de primera generació substituïnt la dictadura. Els moviments antiautoritaris que han reunit liberals i radicals d'esquerra i ecologistes, desenganyats, lluitadors pels drets cívics i humans contra els rivilegis i els excessos del poder i la corrupció de tot ordre. és l'antiautoritarisme el que permetrà fer un canvi real d'un sistema degradat i desbordat per les protestes ciutadanes, doncs ja no és la fé religiosa l'aglutinant històric d'una nacionalitat única com l'espanyola segons va dissenyar el franquisme en acord amb l'església católica, tot i que l'alçament militar de 1936 no tenia autèntic sentit religiós. El gran problema ha sigut la no evolució de la nova democràcia de 1976 que encara segueix de primera generació.