temps de compromís

Els plantejaments del President Rajoy per desitjar-nos un bon any 2014 semblaven una broma del dia dels inocents. Tota la política espanyola sembla fora de lloc. Estrenyen cada dia més el cercle contra Catalunya tractant-nos d'irracionals, sense voler parlar, sense vler escoltar. Finalment el President Mas ha dit clarament el que vol Catalunya, el que no és Catalunya i les capacitats d'aquest poble, mentres des d'Andalusia desconeixent les coses i la realitat del per què i el com ens tracten de privilegiats i de gent que vol viure en la desigualtat, gairebé de desagraïts del que segons ells fa la resta d'Espanya per Catalunya. És la cerimòbnia més surrealista que s'hagi pogut veure la política espanyola. Arriba el darrer dia de 2013 i apareixen caps de govern per totes les emisores espanyoles donant el seu missatge de cap d'any, la majoria fent cants a l'unitat d'Espanya, sense voler saber ni veure el què passa a Catalunya. Un es pregunta què està passant a la política espanyola que es torna irreflexiva i políticament tancada, carregada de deutes i preparant l'emissió de més deute per cobrir els deutes de l'Estat de 2013. Volen mantenir un Estat basat en el deute permanent que haurem de pagar tots els ciutadans. El més sorprenentés el missatge el que ens ha vingut des de l'Alhambra de Granada. No tenia cap necessitat la Presidenta d'Andalusia de produir el cost que significava organitzar l'emissió del seu missatge des de un lloc tan delicat i emblemàtic per el món àrab com l'Alhambra, el símbol del poder i del benestar, de l'abundància dels poderosos. Més senzill i directe, el President Mas ha dit el que havia de dir. No ha dit cap paraula malsonant, no ha denunciat l'aïllament cultural ni l'ofec internacional que promou el Ministre espanyol d'exteriors que patim els catalans.I ho fan quan els catalans demanem a Espanya ser pobles amics, que no ens vegin com enemics, sinó com iguals en drets. Els catalans ens resignem a ser mal vistos arreu d'Espanya gràcies a la campanya de desprestigi de Catalunya que ha posat en marxa el Govern Central, però no cedirem en l'exigència del que ara diuen és irracional el dret a votar. Esperem que alguna veu assenyada els digui a l'estranger que l'irracional es negar el dret d'un poble ben definit, plural i divers que no planteja qüestions ètniques, que practica el laicisme i el respecte a les minories religioses i lingüístiques, que es divers, que és composat de moltes procedenències estrangeres a més de les propies, que vol governar-se sense interferències ni imposicions de l'Estat espanyol, que és reconegut com el més culte i il·lustrat de la peníncula ibèrica. Precisament és el dret al respecte reconegut com a dret internacional el que reclama la minoria catalana a Espanya. I mentres Catalunya segueix esperant una mostra de respecte als seus drets nacionals, els que deixen podrir-se el seu règim en la corrupció i el descrèdit internacional, els governants epanyols s'en van de vacances a celebrar l'entrada d'un any decisiu per les relacions hispano-catalanes desprès de dir-nos que no volen parlar de cedir sobirania a Catalunya.