avui com ahir, el cinisme del silenci

M'ha sorprés tenir que sentir la queixa en forma de comentari d'un bon ciutadà de fora de Catalunya a l'hora de felicitar-nos l'any nou i desitjar-nos un any millor que el que deiem enrera. El bon home em deia veient ahir les notícies de la primera cadena, la de RTVE que no entenia per què el president de Catalunya parlava en català als espanyols. Li he explicat que es tracte d'un missatge del President de Catalunya als catalans que la televisió espanyola ha retransmés en la llengua en que ha sigut pronunciat amb subtítols en castellà. L'home continuava dient que per què ho feia en català si molta gent parla castellà i seria millor que ho fés en castellà. Li he explicat de nou que és un missatge original en una llengua oficial a Catalunya que és la lengua pròpia dels catalans, emés a Catalunya per la televisió catalana i per la població de Catalunya que es dona com a notícia, com ho és el missatge del President de Madrid oposant-se a la política fiscal del Govern Central. La preocupació del bon home castellà és el per què aquest President català diu que els catalans tenen dret a decidir el seu futur polític, si ja han votat en successives eleccions els partits que han volgut i també van votar els catalans la Constitució de 1978, que no hi ha cap motiu per canviar-la, doncs el Rei tampoc ho veu necessari. Novament li explico que el problema no són les eleccions passades, sinó el rebuig general de la societat civil catalana des de 2010 a l'actitud del Govern central i els partits espanyols intentant la destrucció de tot el que significa ser català per acabar d'arrodonir l'obra anticatalana dels franquistes. Li he explicat que som una nació que demana un Estat propi per governar-se sense dependre de l'Estat espanyol, que no podem suportar més l'ofec i el maltractament de l'Estat espanyol a Catalunya, el setge internacional impulsat i acció de cínic silenci i despreci com a resposta a les reivindicacions catalanes. El problema és polític, clarament polític encara que ens posin la llei, la que sigui, i l'horitzó dels Tribunals per davant, a més de l'amenaça de suspensió de l'autonomia catalana, la prohibició del català, la prohibició de les concentracions i manifestacions de protesta, la supressió de la llibertat de la paraulaamb noves lleis limitadores de la llibertat per raons d'un ordre públic només comparable amb sistemes autoritaris. Li he preguntat també al bon home amb el que parlava d'aquesta qüestió si no ha advertit que les televisions espanyoles i regionals ignoren la cultura, la música i els artistes catalans, que segueixen una pràctica d'aïllament cultural i informatiu de tot lo català. Es pensen que omplint programes amb la cançó espanyola i el flamenc ja no hi ha res més a Espanya. Tracten Catalunya de la mateixa manera que ocultaran als espanyols el que és Europa i el que Europa espera dels espanyols. També li he explicat que els diaris espanyols no donen notícies sobre els avenços de Catalunya en els ordres socials, culturals i científics. Li he desitjat finalment que tingui esperança d'una possible entesa si el Govern central manifesta una bona voluntat, en lloc de criticar el que diem i demanem els catalans. El diàleg és la última oportunitat que no poden perdre. El cinisme del silenci i el negar-se a parlar per trobar un punt d'entesa en el que s'ha de fer, no és la política que correspondria seguir a un poble i uns dirigents vinculats als desitjos de les jerarquies eclesiàstiques espanyoles avui en el poder que sempre s'han reivindicat com defensors de les doctrines cristianes per ells interpretades restrictivament. Un Govern tan cínicament humanista com l'espanyol que marxa de vacances i deixa a la caritat dels ciutadans la solució dels greus problemes de la misèria que pateix un bon gruix social i fa la vista grossa a molts corruptes demostrats ja demostra quina sensibilitat humana i de servei al poble pot tenir. És la polìtica del cinisme del silenci i no contesrtar allò que no convé ni interessa.