politització alternativa

Els sondejos electorals que fan uns i altres segueixen el mateix patrò, el clàssic dels partits convencionals. Aquests sondejos només medeixen la intenció de vot per els instal·lats als diferents Parlaments. No miren els agrupaments polìtics nous, els alternatius. Fan com la informaciò televisiva en temps electoral. Tot afavoreix els que ja hi eren. Primen el passat i no veuen el futur. Uns pocs vots suposen diputats i no importa la desafecció de la ciutadania. Que la gent s'abstingui d'anar a votar no suposa cap mena de problema per mantenir la legitimitat que es reflecteix en les xarxes social els partits veterans. Però l'error dels clàssics és creure que la gent passa de la política. El dia a dia del ciutadà descontent pot donar aquesta sensació. Existeix, però una creixent politització per vies alternatives. La participaciò de lña ciutadania es pronuncia en fets concrets com pot ser la privatització hospitalaria, la pujada del preu dels serveis de transport urtbà, les obres municipals amb finalitat estètica i suntuaria en temps de crisi. El sistema, la democràcia están en discussió. El paper ,omopolista dels partits perd sentit gràcies a la irrupció de les noves tecnologies. La gent pot dir ara el que pensa dels partits, exigir els canvis de les seves estructures internes, política de proximitat. Regenerar el sistema exigeix canvis substancials en la regulaciò de les incompatibilitats, limitaciò de càrrecs i mandats, transparencia i control en el finançament i les subvencions de les fundacions i entitats, llei electoral no piramidal. La qualitat democràtica exigeix dir no al caciquisme, a la immoralitat pública, a la insolidaritat, a la política barroera, als excloents. La politització alternativa, com diu Josep M. Balcells en un article publicat al diari El Punt el 25 de noviembre de 2013 sobre el dèficits democràtics, desbordarà el nostre envellit i anquilosat sistema democràtic forçant el canvi de les regles de joc que han evidenciat els déficits democràtics del sistema. La legitimitat democrática amb la que es construeix i mantenen els partits clàssics una legalitat dubtosament lícita per una nova societat democrática, per la immoralitat pública que permet, l'exclusió que produeix de la ciutadania activa en favor dels aparells de partit, i la política de grans declaracions dramàtiques sense diàleg. Polìtica, partits, democràcia i societat es mereixen un canvi real orientat al futur.