improbables diàleg i Drets Humans

No cal donar-hi gaires voltes. Quan el President del govern central anuncia el seu desembarc a Barcelona pel proper 25 de gener per pronunciar-se contra el dret a decidir dels catalans. No dona cap mostra de misericordia com Ramon Llull ni de diàleg. No venen a proposar cap entesa posible. Ens vindran a dir una vegada més que marxar d'Espanya vol dir l'aïllament, la fam,el desastre econòmic pels catalans. La voluntat del centralisme espanyol és la de la submissió de la ciutadania a la llei española, a la recentralització, l'espanyolització. Ho presentaran com la millor vacuna contra l'aventurerisme d'un país en desaparició. Venen a terra de cristians de diferent creences, càtars, jueus i musulmans que conviuen per imposar el pensament únic en lloc de beneïr la diversitat pacífica. I ens seguirán parlant de lo perillós que pot arribar a ser seguir parlant de l'autodeterminació. No ens parlaran de llibertat ni de lliure desenvolupament de la personalitat nacional de Catalunya. Ens diran ara que la recuperació ha començat dissimulant els quatre milions i mig d'aturats o el sobredeute d'interessos que es balanceja sobre les economies populars amb el resultat de la obligada pujada de la contribució fiscal per recaptar més. Posaran per davant la malparada i malsonant marca España, nova senyera sense contingut del govern espanyol, verí d'una falsa unitat. Intereconomia seguirà atacant junt amb altres personatges com el Sr. Revilla l'actualment anomenada farsa democrática, potenciant el populisme. Tots són dolents, incompetents i corruptes excepte els que manen ens diran. Però podrem llegir als diaris les noticies sobre les investigacions dels negocis d'uns i altres situats al voltant del poder, els consells d'administració i càrrecs empresarials dels ex presidents, ex ministres i ex diputats, les operacions comercials que han pèrmès omplir les butxaques i comptes bancaris a paradisos fiscals als validos del poder. Diàleg i Drets Humans ara no interessen al poder central. Els diners de Catalunya, si, deslocalitzant empreses, potenciant la migració fscal apretant la pressió fiscal sobre els treballadors, les clases mitjanes i els autònoms. En cap cas es tocaran les grans fortunes ni se sabrà qui són i que ha passat amb els 700 evasors fiscals de la llista que coneix el govern espanyol. Aquesta visita podría ser una bona excusa per parlar-ne'n. Catalunya es mereix quelcom més que la paraula imposible.