declaracions unilaterals, cap diàleg

El diputat d'ERC Alfred Bosch ha fet en català unes declaracions demanant que el Partit Popular s'expliqui fins quin extrem pensa arribar per impedir la consulta a Catalunya. Això vé de que el President del partit popular Sr. Rajoy va dir ahir en castellà que no pensava autoritzar la consulta mentres ell fos el President del Govern, la qual cosa no exclou que un altra president ho permeti. Sembla que el debat sigui entre partits i els dirigents no parlen. Però el que fa més fredor és que després de negar un dret democràtic i gens contradictori amb un estat de dret. És anormal que no vulguin deixar votar els catalans i que no vulguin deixar celebrare el referéndum a Catalunya. No serveix com excusa que ens diguin que els espanyols ens estimen. Seria més veritat aquesta afirmació del Sr. Rajoy si ens haguessin reconegut com a nació, doncs ens neguen la nostra personalitat col·lectiva. Tracten el clam pel referèndum com un disbarat i es neguen a dialogar sobre la consulta. No sabem el que dirà el Consell d'Europa d'aquests fet5s. Però la denuncia pública del poble català els ha d'arribar a travers les notícies de la prensa.La constant intolerància i intransigencia dels dirigents populars ens porta cap el passat. La involució política d'Espanya és preocupant. Un no parla l'idioma de l'altra. Els polítics espanyols desconeixen el català. Manca sentit democràtic. manca sensibilitat pel respecte dels drets de les minories. Novament un partit sense volum electoral apreciable a Catalunya vol definir un país sense comptar amb els ciutadans. Això té molt poc a veure amb una democràcia, excepte que la seva posició es quedi en simple proposta. Tot permet deduir que seguiran les provocacions verbals contra la consulta decidida pel govern de Catalunya i una campanya de descrèdit contra el President Artur Mas.No ofereixen alternatives. Volen la claudicació dels catalans. I això passa quan es compleix el 75 aniversari de l'entrada de les tropes franquistes a Barcelona el 26 de gener de 1939. No ens han dit si és una coincidencia o un mal presagi aquest desembarc de liders conservadors a Catalunya dient el que han arribat a dir. Una mostra de la seva moral absolutista és indubtable si a més el desembarc que no sabem qui l'ha pagat es seguit de bombardeitjos amb més violència verbal i ofec econòmic de la Generalitat democrática. Fent això demostren el que són i el que realment volen els conservadors espanyols seguint el guió unionista a la força.